Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, també conegut amb el nom de Fontanet. Fou l’església parroquial del terme, condició que manté en l’actualitat.
El terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955. En aquesta data Duran i la seva muller Vènia donaren el monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia que anomenen Piera (Apiana).
L’església s’esmenta per primera vegada l’any 1063, data en la qual els vescomtes de Barcelona, Udalard Bernat, i la seva muller, la comtessa Guisla, permutaren els castells de Piera i Castellet pel de Pierola; el castell de Piera anava acompanyat de les esglésies de Santa Maria, Sant Cristòfol, Santa Creu i Sant Jaume.
Aquesta església es consagrà de nou l’any 1184, i fou recordada en una altra de posterior, realitzada l’any 1260, on es feia constar que eren sufragànies de la parròquia les esglésies de Sant Jaume Sesoliveres, Sant Nicolau del Freixe i Santa Creu de Creixà, mentre que en el seu terme hi havia les esglésies de Sant Cristòfol í la de Sant Francesc construïda recentment en l’hospital dels pobres. Amb relació a aquesta primera consagració del 1184, l’any 1160 un personatge anomenat Enric, en el moment de la publicació sagramental del seu testament, feu constar que havia deixat dos morabetins a repartir entre els clergues i per a l’obra de Santa Maria de Piera.
A partir de l’any 1336 es creà un deganat centrat a la parròquia de Santa Maria de Piera i el rector en fou el degà. Actualment l’església de Santa Maria de Piera continua tenint culte com a parròquia del poble de Piera. (ABC)
L’església de Santa Maria de Piera és un edifici complex, reedificat diverses vegades, que actualment forma un conjunt heterogeni eixit a partir d’elements romànics i gòtics, els primers dels quals ja no aporten cap tret destacable dins la configuració del temple actual, transformat als segles XVII i XVIII, on destaquen els elements moderns, com el campanar vuitavat, la gran cúpula i la capçalera neoromànica.
L’edifici, que fou restaurat l’any 1966, és molt ben conservat. (FJM-AMB)