Aquesta capella es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, en la quadra de Cases d’Aguilera, prop de l’actual mas de cal Martí d’Estela. Sempre fou una capella depenent de la parròquia de Santa Maria de Piera.
Les primeres notícies d’aquesta capella corresponen a una deixa testamentària que l’any 1285 feu Pere de Capellades per a l’obra i el millorament de la capella de Santa Magdalena, que es trobava en el lloc anomenat Stella, al costat de la vila de Piera o en un altre lloc on hi hagués un altar dedicat a santa Magdalena, segons el parer del prior dels frares predicadors, guardià dels frarers menors de Barcelona i dels altres marmessors. L’any 1308 el rector de Sant Pere de Pierola feu una deixa de dotze diners a la capella de Santa Maria de Stella.
Al llarg del segle XIV entorn d’aquesta capella s’aplegà un grup de donades i donats.
L’edifici primitiu fou substituït per un altre l’any 1586, data en la qual el mestre Arnau de Tauge començà a construir una nova capella. L’any 1866 el temple es trobava en mal estat, ja que el degà de Piera el visità i ordenà que pel mal estat de la teulada, no s’hi celebrés missa fins que no fos reparada. Segurament les obres esmentades eren massa costoses i no es portaren a terme, ja que els propietaris del mas Rovira demanaren permís per tenir un oratori en el seu mas. L’any 1889 els fou concedit tenir un oratori dedicat a l’infant Jesús. Cada any el dia de l’aplec del caseriu d’Estela es feia missa en aquest oratori, mentre que la imatge es traslladà a Piera. La capella antiga ha estat restaurada els anys seixanta en fer-se al seu voltant una urbanització.