Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Rocamora. Inicialment tingué funcions parroquials, però més endavant les perdé i esdevingué sufragània.
El lloc de Rocamora es troba documentat a partir de l’any 1031 en el testament sagramental de Maier de Clariana, el qual tenia drets a Roca Mora. L’església amb les seves funcions parroquials es troba esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, amb la grafia de Rocha Maura. L’advocació del temple apareix l’any 1197 en el testament de Pere de Rocamora, el qual feu una deixa piadosa a l’església de Sant Jaume de Rocamora.
L’església va mantenir la condició de parròquia fins a mitjan segle XV. La darrera aparició com a tal és en una llista de parròquies del bisbat de Vic de l’any 1438, moment en què tenia com a sufragània l’església de Bellmunt. Posteriorment la situació canvià i l’antiga parròquia de Rocamora passà a sufragània de la nova parròquia de Bellmunt. Aquesta situació és la que va descriure el bisbe Pasqual de Vic l’any 1985 quan visità la parròquia de Bellmunt.
Una antiga tradició diu que el lloc originari de la capella era el conjunt de ruïnes conegudes ara com Sant Jaume de Viladaspis, que creiem que correspon al castell de Rocamora. El trasllat a l’indret actual seria probablement anterior al 1685, quan s’esmenta la capella de Sant Jaume amb quatre famílies entorn seu. L’església actual, dependent encara de la parròquia de Bellmunt, de la diòcesi de Solsona, s’ha restaurat modernament i s’ha inaugurat el 3 de novembre de 1991.