Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Rubió. Inicialment tingué funcions parroquials, les quals perdé molt aviat.
Les primeres notícies d’aquesta església es troben en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, en la qual entre les parròquies de Sant Pere de Vim i de Sant Salvador de Miralles figura la de Viver. Així mateix figura en una altra llista parroquial de mitjan segle XII. Aquesta parròquia ha de correspondre a una església dedicada a sant Martí situada al castell de Rubió, si bé actualment se’n desconeix l’emplaçament exacte. Aquesta església es documenta l’any 1111, data en la qual Pere Bernat donà a l’església de Santa Maria de Solsona el seu alou que tenia en el lloc anomenat Viver amb l’església de Sant Martí, amb la sagrera que hi havia, i amb el mas d’Albert Guitrad, que es trobava situat al comtat d’Osona, al terme del castell de Rubió. L’existència del topònim Viver es confirma per altres documents, com un testament del 1196, d’un matrimoni que tenia la major part dels seus béns entre Rubió i Sant Pere de Vim, uns d’aquests béns afrontava amb la carretera pública que anava a Viver.
El fet que la veïna parròquia de Maçana inicialment fos dedicada a sant Iscle i després canviés l’advocació primitiva per la de sant Martí, pot fer creure que en un moment indeterminat, cap a la fi del segle XIV o al principi de XVI no es produís una concentració d’ambdues parròquies I la de Maçana prengués l’advocació de la de Viver.