Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Tous. Inicialment tingué funcions parroquials, les quals encara manté en l’actualitat.
Les primeres notícies sobre el terme del castell de Tous corresponen a l’any 960, data en què el comte Borrell donà a l’església de Sant Pere de Vic i al bisbe Ató un alou amb el castell de Tous, situat al comtat de Manresa, al terme del castell de Montbui.
L’església amb les funcions parroquials es documenta en una llista de parròquies datable entre els anys 1025 i 1050, on figura la parròquia de Tous.
L’advocació de l’església de forma explícita no es documenta fins a l’any 1079 en el testament d’Ermessenda, la qual disposà que es donés una unça d’or a Sant Martí de Tous. En l’actualitat continua tenint culte com a parròquia del poble de Sant Martí de Tous. (ABC)
A l’interior de l’església, entrant a mà esquerra I dins la primera capella que trobem, hi ha una pica baptismal; presenta una decoració de gallons que convergeix en un bordó semicircular a la part inferior. La seva factura no sembla romànica, potser correspon al segle XIV (vegeu annex en aquest volum). (ECO-XVT)
També dins l’església es conserva una estela funerària, amb una estructura habitual en l’edat mitjana —cap circular i tronc trapezial—, però posterior al període romànic. (LCV)