Situació
Vista des de la part sud-est la capella de Sant Maur de Contrast.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
La capella s’alça, a l’ombra d’una esvelta torre, en el petit nucli de Contrast, emplaçat a la vorera esquerra de la riera de Clariana, a l’extrem meridional del municipi, a frec del terme de Santa Coloma de Queralt.
Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCG696048.
Prop del quilòmetre 15 de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, a mà dreta, surt una pista, degudament senyalitzada, que, passant per la Pobla i les Roques, mena a Contrast. També s’hi pot anar per la N-II, d’on, entre els quilòmetres 338-339, arrenca la carretera d’Argençola, amb la qual s’arriba còmodament a l’agregat de Contrast.
Hom pot trobar la clau a la casa que hi ha davant la capella, dita Cal Cortès. (FJM-AMB)
Història
Aquesta capella presta els seus serveis religiosos a Contrast, petit agregat d’Argençola, a migdia del terme, documentat com a quadra civil des de l’any 1241. Tot i que l’església de Sant Maur de Contrast no és esmentada fins a l’any 1443, el seu origen és molt més antic, tal com indica l’arquitectura de l’edifici. Conserva una imatge gòtica de sant Maur, del segle XV, mutilada el 1936.
Sant Maur depèn de la parròquia d’Argençola, però no és considerada sufragània de la matriu, sinó una simple capella del terme. (CPO)
Església
Es tracta d’un edifici d’origen romànic que ha estat emmascarat per un seguit de remodelacions que n’han alterat, bàsicament a l’exterior, la fesomia primitiva.
D’estructura simple, consta d’una única nau, ampliada, a llevant, per un absis semicircular unit directament a la nau, sense cap ressalt que faci la degradació entre els dos cossos bàsics de la construcció.
Les cobertes de l’edifici, amagades per un arrebossat, es concreten en una volta de mig punt a la nau i en una volta d’un quart d’esfera a l’absis.
L’única finestra original, ara obturada, és la que hi ha al centre de la capçalera, oberta, des d’un bon principi, amb doble esqueixada i capçada amb un arc de mig punt adovellat.
La porta original, ara inutilitzada, era situada al mur de migjorn, fins que fou substituïda per l’actual, moderna, oberta a ponent.
A l’inici del segle XIX, segurament vers l’any 1802, data que consta en una inscripció situada sobre la porta refeta del mur sud, aquesta església experimentà un seguit de remodelacions, consistents en l’allargament de la nau vers ponent, on hi ha la porta actual, un ull de bou i les restes d’un petit campanar d’espadanya. Al mateix temps es van sobrealçar els murs asimètricament, de tal manera que ara acullen una teulada d’un sol pendent que comprèn també l’absis. A més a més s’hi va afegir un petit cos d’edifici, adossat al mur sud, que feia les funcions de sagristia.
On l’aparell original es fa patent (l’edifici havia estat arrebossat), aquest mostra filades horitzontals fetes amb carreus de mida mitjana, només escantonats i sense polir.
L’edifici, ateses les seves característiques, respon a una obra romànica bastida segurament al segle XII, amb austeritat i senzillesa, en consonància amb l’àmbit que ocupa.
L’edifici, que ha estat objecte d’algunes restauracions, però sense una dignificació total, és força ben conservat. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Pladevall, 1969-79, núm. 3487
- Buron, 1980, pàg. 86