Situació
El Clot de Cal Riquer es localitza a uns cent metres al migdia d’Albarells, veïnat situat al sector N del terme, al qual s’arriba per una carretera que arrenca de la N-II de Barcelona a Lleida, situat en un tossal a mà dreta de la riera del Molí o de Santa Maria del Camí, trencall que s’agafa prop d’aquest darrer poble. El conjunt integrat per una fornícula, tres tombes i rastres d’habitacle es pot contemplar a peu mateix d’un camí de carro que baixa d’Albarells, i que es troba a 580 m d’altitud, en un erm envoltat de camps de conreu i bancals o marges de pedra.
Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCG732088.
Jaciment arqueològic
En un aflorament rocós que la gent de l’indret coneix pel “fornot” podem contemplar un petit altar o fornícula tallada en la roca, on s’aprecien algunes restes de les picades d’un instrument de ferro. Aquesta fornícula orientada vers migdia conserva una volta irregular de mig punt i es troba a una altitud d’1 m de l’actual nivell dels camps, amb una alçària d’1,25 m, 2,05 m d’amplada i una profunditat d’1,20 m. A l’interior i al costat esquerre conserva uns clotets amb uns canalets; a la part exterior i a mà dreta existeix un regueró excavat a la roca per a escopir les aigües de la pluja. A uns 4 metres d’aquesta fornícula hi ha una petita balma que probablement devia servir com a habitacle.
A uns 42 metres cap a sol ixent de la fornícula, i excavades en unes cadires esquerdades d’un cingle de gres amb indicis d’habitacle, hi ha tres tombes incompletes, agrupades i paral·leles; són enterraments per a adults. La seva orientació és NW-SE i tenen una planta rectangular. Estan trencades per la meitat aproximadament, i l’altra meitat no es localitza en el lloc, ja que possiblement es va emprar per tallar pedra per a la construcció d’alguna casa d’Albarells. Cal indicar que una va restar en procés de construcció. La seva amplada és de 0,42 m i la tomba del mig té una profunditat de 0,37 m.
En la mateixa roca de les sepultures s’aprecien indicis d’una lleugera estructura adossada d’habitacle, concretats en dos forats on s’encaixaven les bigues d’una coberta, i també hi han estat identificats, a partir de troballes superficials, petits fragments de ceràmica grisa medieval.
Es podria tractar d’un nucli eremític força complet, amb la fornícula, les sepultures i dos sectors destinats a l’habitatge, relacionat amb un tipus d’hàbitat rural dispers format per pagesos colonitzadors o per una població antiga, en un període alt-medieval. L’oratori rupestre podria correspondre, com també l’habitacle i els enterraments, a un eremita que practiqués un culte cristià.
Bibliografia
- Jordi Enrich-Joan Enrich, 1990, inèdit