Situació
Aspecte exterior d’aquesta església, molt transformada i ampliada posteriorment.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
L’església és adossada a la casa dels Móra, actual castell de Cabrera. Les claus, les té el mossèn de Vallbona d’Anoia.
Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCF912968. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Cabrera. Inicialment, tingué funcions parroquials, les quals encara conserva en l’actualitat.
El terme de Cabrera es documenta a partir de l’any 995, quan Ansaló i la seva muller Fremina vengueren a Guiteza i a la seva muller Amalvua cases amb cort, amb la torre i terra culta i erma, situada en el comtat de Barcelona, en el terme de Cabrera (Kabrera).
L’església es troba documentada l’any 1062, quan Miró Guilabert clergue, fill de Guilabert, bisbe de Barcelona, donà a la comtessa Almodis, el castell de Cabrera, amb l’església de Sant Salvador, amb els seus delmes i primícies i totes les seves pertinences.
Actualment, aquesta església continua tenint culte com a parròquia del poble de Cabrera. (ABC)
Església
Porta d’accés, ornada d’una manera molt sòbria.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
Es tracta d’un edifici d’origen romànic que, en el transcurs del temps, ha estat emmascarat per un seguit d’innovacions (capelles laterals, absis, campanar, etc.), les quals li han llevat la seva fesomia primitiva, ara només ressaltada pel cos de la nau, que és coberta amb una volta de mig punt reforçada amb arcs torals.
La porta d’accés, oberta a tocar d’una de les capelles laterals, és formada per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació, l’exterior dels quals, motllurat a l’intradós, és extradossat per una arquivolta que retorna en imposta abraçant els quatre brancals.
L’estat de conservació de l’edifici és molt bo, i més encara un cop finalitzades les obres de consolidació, en el transcurs de les quals es trobaren i restauraren les pintures murals conservades a l’interior de l’església (1990). (FJM-AMB)
Bibliografia
- Mas, 1906-1921, VII
- Avinyó, 1909
- Buron, 1980, pàg. 87
- Carmona-Pedraza, 1984, pàg. 23
- Riba, 1990, vol. II, pàgs. 114-116