Situació
Vista de la capella de Sant Jaume Sesoliveres, tradicionalment del terme d’Òdena i ara del municipi d’igualada.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
Aquesta església s’aixeca en un tossal vorer a la cruïlla de la carretera de Santa Coloma de Queralt amb l’antiga nacional de Madrid a Barcelona, als afores d’Igualada i en els confins del terme d’Òdena, al qual havia pertangut fins el 1925, en què, per un decret de segregació, s’annexà a Igualada una part del terme d’Òdena. (FJM-AMB)
Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCG823053.
Història
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena, mentre que la inclusió en el terme municipal d’Igualada és recent. Fou sempre una capella de la parròquia de Sant Pere d’Òdena, i no consta que exercís funcions de sufragània. Depengué del priorat de Santa Maria de Montserrat, per una donació que feren els senyors del terme del castell d’Òdena al monestir de Santa Maria de Ripoll.
Les primeres notícies sobre el castell d’Òdena corresponen a l’any 957, en què Sala de Conflent vengué a Eldegar i a la seva muller Oria, unes cases situades al castell murat d’Òdena.
L’església es documenta per primera vegada l’any 1059, quan Guillem Bernat d’Òdena i la seva muller Ermengarda i llur fill Ramon donaren a Enric, monjo, l’església de Sant Jaume i Sant Andreu, prop del riu Igualada, en servei de la Verge Santa Maria. Segurament aquesta donació devia de ser el dot que els senyors d’Òdena donaven a un fill que es volia fer monjo a Ripoll, i no una suposada consagració del temple, fet que no consta enlloc. A l’any següent els mateixos donaren a Santa Maria de Ripoll, l’església de Sant Jaume, amb el cementiri i la sagrera, situada al castell d’Òdena, al lloc que anomenen Igualada.
L’any 1102 Guillem Ramon d’Òdena i la seva muller Ermengarda donaren a Santa Maria de Montserrat i al seu prior Gervasi, l’església de Sant Jaume d’Igualada.
Abans de l’any 1188 el prior de Santa Maria de Montserrat donà unes franqueses a diversos habitants de la vila de Sant Jaume d’Igualada. Els senyors d’Òdena encara retingueren alguns drets sobre l’església i la vila fins que l’any 1236 Ramon Guillem d’Òdena i el seu fill Guillem d’Òdena renunciaren tots els drets que tenien sobre Sant Jaume Sesoliveres.
Carta de franqueses a la vila de Sant Jaume d’Igualada (22 d’abril de 1188)
El prior de Santa Maria de Montserrat dona a diverses persones franqueses sobre les cases que tenen a la vila de Sant Jaume d’Igualada (Sant Jaume Sesoliveres).
"Notum sit universis presentibus et futuris, quod ego Bertrandus, prior ecclesie Santa Marie de Monteserrato, et monachi eiusdem loci, donatores sumus vobis Petro Farfai, et Gerallo Farfai, et Amallo Farfai, et tibi Petro Sibgert, et Vitali Sigbert, et tibi Amallo Poncii, et tibi Amallo Baro, et tibi Bernardo Poncii, et filiis vestris, vestreque progeniei ac posterirati imperpetuum, illas domos sicut vos hodie tenetis et habetis in ipsa villa Sancti de Yachobi de Aquatata, exceptis domibus nostris propriis, et exceptis domibus que fuerunt Guilelme Ledone, quos tenet P. Sigbert et Vitalis Sigbert, de quibus donent per unumquemque annum parium unum gallinarum nobis et successoribus nostris. de omnibus aliis domibus vos et vestri, nobis et successoribus nostris per unumquemque annum ad festum sancti Yachobi, dabitis III quarteras frumenti propter illam albergam, quam vos solebatis dare pro domibus predicte ville. Si vero aliquis de predicta villa exierit et reliquerit suas domus alii qui remanserint habeant eas, et faciant censsum frumenti sine diminucione. Retinemus ipso dicta villa intestaciones, et exorchias, et omnis justicias. Set si predictas domos aliquis ex vobis volueritis vendere vel impignorare prius nobis hostendatis. Et si voluerimus eas infra spacium XXX dierum accipere habeamus eas, si autem noluerimus accipere deinde habeatis licenciam vendendi vel impignorandi vestro consimili. Retinemus in vendicionibus tercium. Et ibi alium seniorem vel defenssorem ac baiulum non aclamatis, nisi? si nos et successores nostros. Siquis hoc fregerit, in duplo componat, et postea firmum permaneat omnique tempore.
Actum est hoc X kalendas mai anni Domini MCLXXXVIII, anno VII regni regis Philipi.
Sig+num Bertrandus, prioris Sancte Marie Montisserrati [aut]. Sig+num Petri, monachi. Sig+num Berengarii, monachi. Sig+num Geralli Modalet. Sig+num Bertrandi, monachi [aut]. Sig+num Petri Farfai. Sig+num Geralli Farfai. Sig+num Arnalli Farfai. Sig+num Petri Sigbert. Sig+num Vitalls Sigbert. Sig+num Bernardi Poncii. Sig+num Arnalli Poncii. Sig+num Arnalli Baroni. Sig+num Poncii de Otina.
Raimundus, qui hoc scripsit ss. die et anno prefixo."
O: Originals partits per ABC. ACA, Monacals. Santa Cecília de Montserrat, núms. 107 i 108.
Traducció
"Sigui conegut de tots els homes tant presents com futurs, que jo, Bertran, prior de l’església de Santa Maria de Montserrat, i els monjos d’aquest lloc, us fem donació a vosaltres, Pere Farfall, Guerau Farfall, Arnau Farfall, Pere Sigbert, Vidal Sigbert, Arnau Ponç, Arnau Baró i Bernat Ponç, i als vostres fills i a la vostra descendència i posteritat, de les cases que avui teniu i posseïu a la vila de Sant Jaume d’Igualada, llevat d’aquelles cases que són de la nostra propietat i de les que foren de Guillem Lledó i que avui tenen Pere Sigbert i Vidal Sigbert, per les quals ens han de donar cada any un parell de gallines, a nosaltres i als nostres successors. de totes les altres cases, tant vosaltres com els vostres, cada any, per la festa de Sant Jaume, ens donareu a nosaltres i als nostres successors tres quarteres de forment per aquella alberga que teniu el costum de donar per les cases de l’esmentada vila. I si algú se n’anava de l’esmentada vila i deixava les seves cases, que les tinguin els altres que hi resten i que contribueixin al cens del forment sense cap disminució. Retenim en aquesta vila els drets per intestia, per eixorquia i per totes les justícies. Si algú de vosaltres, però, volia vendre o empenyorar les cases esmentades, cal que abans ens ho faci saber. I si volem rebre-les nosaltres dins l’espai de trenta dies, tenim dret a rebre-les; però si no volem rebreles nosaltres, aleshores teniu llicència per a vendre-les o empenyorar-les a un consemblant vostre. Retenim el terç en les vendes. I no aclamareu en aquest lloc cap altre senyor ni defensor, ni batlle, llevat de nosaltres i dels nostres successors. Si algú ho infringeix, que ho satisfaci el doble, i que d’ara endavant resti en ferm per tots els temps.
Això ha estat fet el dia desè de les calendes de maig de l’any del Senyor mil cent vuitantavuit, any set del regnat del rei Felip.
Signatura de Bertran, prior de Santa Maria de Montserrat. Signatura de Pere, monjo. Signatura de Berenguer, monjo. Signatura de Guerau Modalell. Signatura de Bertran, monjo. Signatura de Pere Farfall. Signatura de Guerau Farfall. Signatura d’Arnau Farfall. Signatura de Pere Sigbert. Signatura de Vidal Sigbert. Signatura de Bernat Ponç. Signatura d’Arnau Ponç. Signatura d’Arnau Baró. Signatura de Ponç d’Òdena.
Ramon, que ho ha escrit, ho subscriu el dia i l’any abans esmentats."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)
No es coneix amb precisió què passà amb aquesta vila i amb l’església que servia de suport al petit nucli de població. Sembla No es coneix amb precisió què passà amb aquesta vila i amb l’església que servia de suport al petit nucli de població. Sembla que la vila es perdé aviat. Segurament que la Pesta Negra del 1348 en motivà la desaparició, ja que l’any 1395 el prior de Santa Maria de Montserrat, Vicenç de Ribes, establí uns casals derruïts i unes terres incultes de molt temps enrere al terme d’Òdena, junt a l’església de Sant Jaume. Mentre que l’església degué subsistir ja que l’any 1450 el monestir de Santa Maria de Montserrat hagué de defensar els seus drets sobre el delme de Sant Jaume Sesoliveres enfront del vescomte de Cardona, senyor del castell d’Òdena. Però l’any 1685 quan el bisbe Pasqual de Vic visità aquesta zona no l’esmenta com existent, senyal que ja deuria haver deixat de tenir culte.
Actualment es troba sense culte i en un procés de ruïna molt avançat, tot i que hi ha un projecte de restaurar-la ben aviat. (ABC)
Església
Planta de l’església que forma part del seu projecte de restauració.
M. Abelló - Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya
Es tracta d’un edifici romànic, en estat ruïnós, que acusa, a més a més, un seguit de remodelatges, efectuats en bona part durant el segle XVII, que han alterat i desfigurat considerablement la seva fesomia primitiva, corresponent, tal com es desprèn de l’edifici actual, a una església composta d’una sola nau ampliada amb un absis semicircular desplegat a llevant, amb la interposició d’un ressalt a cada banda que fan la degradació entre ambdós cossos d’edifici.
La volta de la nau, que de bon començament devia ésser de canó, de mig punt o, atesa la datació de l’edifici, lleugerament apuntada, reforçada alhora amb un arc toral intermedi, actualment és totalment esfondrada, cosa que també succeeix a l’absis, on només resta l’inici d’arrencada de la volta d’un quart d’esfera que l’aixoplugava.
Hom podia accedir a l’interior de l’edifici a través de dues portes, obertes als murs de ponent i de migjorn respectivament. Ambdues acaben amb arcs de mig punt adovellats, amb l’additament d’una arquivolta extradossada a l’arc de la porta sud, que segurament és més antiga.
Interior de l’absis, sense la volta original a causa d’un sobrealçament dels murs.
ECSA - J. Junyent i A. Mazcuñán
Totes les finestres que il·luminen l’interior de l’església tenen doble esqueixada i són coronades amb arcs de mig punt adovellats. Presents en totes les parets, n’hi ha una al centre de l’absis, una altra en cadascuna de les parets laterals, bé que la del mur sud és tapiada, i dues més de bessones a la façana de ponent, ara inutilitzades. Aquest darrer mur és coronat amb un campanar d’espadanya modern, que en substituí un altre de més antic, que apareix emparedat en el posterior i acusant el sobrealçament de què fou objecte l’església i que afecta i abraça totes les parts de l’edifici: la nau i l’absis.
El mur sud, on hi ha l’afegitó d’una sagristia, és reforçat amb tres contraforts que, conjuntament amb un altre d’encastat a l’absis, devien ésser col·locats en sobrealçar l’edifici que, sobrecarregat, calia enfortir per tal d’evitar-ne l’esfondrament.
Els paraments, que són llisos, han estat aparellats amb carreus de mides mitjanes, però més voluminosos a la base, els quals, tot i que no han estat polits, són ben carejats, i es distribueixen en filades horitzontals.
Aquest edifici, deixant a part els remodelatges realitzats bàsicament al segle XVII, que hi són ben patents, sembla que respon a una obra efectuada dins el segle XII, sense un perfeccionament tècnic i estilístic comparable amb el d’altres edificis d’aquesta mateixa època.
Per bé que una ordre ministerial del 15 d’abril de 1975 declarava l’església de Sant Jaume Sesoliveres monument històricoartístic, el seu estat de conservació és deplorable, ja que resta en una fase de semiruïna i totalment abandonada. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Carner, 1942, pàg. 4
- Castellà, 1942-45, pàgs. 3-4
- Pladevall, 1969-79
- Equip-5, 1978, pàg. 9
- Fernández, 1984, pàg. 13
- Mestre, 1992