Situació
Façana meridional d’aquesta església, sufragània de la Molsosa, molt ampliada i transformada.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Ponç és al nucli urbà del poble de Prades de la Molsosa, que és a uns 5 km de la parròquia de Santa Maria de la Molsosa, a la qual s’arriba des de la carretera de Calaf a Pinós de Solsonès.
Mapa: 35-14(362). Situació: 31TCG821285.
Història
Inicialment, el lloc de Prades es trobava dins de l’antic terme del castell de Castelltallat, però quan es repoblà el terme de la Molsosa es vinculà a aquest castell i a la seva parròquia. Les seves funcions no passaren de sufragània de la parròquia de Santa Maria de la Molsosa. Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels seus senyors, els vescomtes de Cardona.
El castell de Castelltallat és documentat a partir de l’any 950, en què el comte Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al comtat de Manresa, al terme del castell de Montedon, nom antic de Castelltallat, al lloc de Cans. El lloc de Prades apareix esmentat l’any 987, quan Sendred i la seva muller Ermoviga vengueren a la vescomtessa Ermetruit i al vescomte Ermemir la seva vila anomenada Mascaró, situada al comtat de Manresa, al castell de Castelltallat en el lloc anomenat Prades (ipsas Prades). Posteriorment, aquesta vila passà a la canònica de Sant Vicenç de Cardona i aleshores constava com a situada en el terme de la Molsosa.
L’església es troba documentada l’any 1040, entre les possessions donades pel bisbe d’Urgell i vescomte de Cardona Eriball, com a dotació de l’església de Sant Vicenç de Cardona, ja que consta que li donava la torre de Prades (Paratras o Pratas) amb l’església, la vila, els delmes i les primícies. Aquesta possessió fou confirmada l’any 1154 pel papa Anastasi IV en la butlla que concedí a la canònica de Sant Vicenç de Cardona, on figurava l’església de Sant Ponç de Prades amb la vila.
En l’actualitat manté el culte com a sufragània de la parròquia de Santa Maria de la Molsosa, i com aquesta església, a partir de l’any 1957 passà a dependre del bisbat de Solsona. (ABC)
Església
Es tracta d’un edifici molt transformat per diversos processos, que han anat ampliant i reformant el temple a partir de la base de la seva estructura alt-medieval. L’edifici original constava d’una única nau, coberta amb una volta seguida de canó, de perfil apuntat i probablement coronada a llevant per un absis semicircular. Aquest absis no es conserva, ja que fou substituït per una sagristia rectangular, tancada per un envà al lloc on devia situar-se l’arc d’obertura absidal.
Probablement en el mateix procés constructiu que substituí l’absis i que podem relacionar amb els retaules que es conserven a l’església, al costat nord es construí una segona nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, i comunicada amb la nau original mitjançant dos arcs formers que perforen el seu mur nord. Sobre l’angle nord-oest de la nau primitiva, que és més llarga que l’afegida al nord, es construí un campanar de torre que porta la data del 1878.
En la façana sud, que es correspon plenament amb l’obra original, s’obre la porta, resolta en arc de mig punt, de dovelles regulars, extradossades per una filada de lloses, amb un lleuger relleu, com una barbacana, dins la tradició d’una forma de porta àmpliament difosa en l’arquitectura catalana del segle XI. En la mateixa façana sud, prop de l’angle sud-est de l’obra primitiva, hi ha una finestra d’una sola esqueixada, i en la façana de ponent n’hi ha una altra del mateix tipus.
A l’edifici original l’aparell és de carreus irregulars, disposats en filades poc uniformes. L’ampliació és feta amb el mateix material constructiu, però la forma i la disposició són més irregulars.
Pel caràcter dels elements conservats es fa difícil precisar un marc cronològic per a l’església de Prades, però la forma de la porta i l’aparell s’inscriuen dins la tradició de l’arquitectura del segle XI, en una obra del segle XII, probablement. (JAA)
Bibliografia
- Villanueva, 1803-52, VIII, pàgs. 291-296
- Casas i Nadal, 1991, pàssim