Situació
Vista general del castell amb la torre poligonal adossada a una construcció tardana habilitada com a masia.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
El castell, integrat dins una pagesia, forma, conjuntament amb l’església, el nucli antic d’Orpí, desdoblat en dos grups de cases sobre el torrent de Morei i a la riba dreta de la riera de Carme, al sector meridional de la comarca, prop de l’Alt Penedès.
Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCF813976.
S’hi arriba des d’Igualada per la carretera de Vilafranca del Penedès. Immediatament després d’haver travessat la Pobla de Claramunt, a mà dreta, es troba el trencall que, passant per Carme, mena a Santa Maria de Miralles. A uns 4 km de Carme, a mà esquerra, hi ha un nou trencall que es dirigeix a Orpí, on s’acaba la carretera. (FJM-AMB)
Història
El terme d’Orpí es troba documentat ja el 978, quan apareix en la confirmació que feu Benet VII al bisbe Fruià de Vic del seu bisbat. Les primeres notícies del castell d’Orpí són de l’any 987, en què apareix com una de les afrontacions en un document de donació d’unes terres situades dins el terme del castell de Miralles, feta pel comte Borrell II a l’església de Sant Pere de Vic. Torna a sortir esmentat el 1005, quan la vescomtessa Geriberga dona al monestir de Sant Cugat del Vallès una sèrie d’alous situats al castell d’Orpí. El 1095 surt esmentat de nou en l’acta de donació que fa Deodat de Claramunt a la seva muller, Beatriu, del castell de Miralles.
Al final del segle XII trobem de nou el castell d’Orpí com un dels límits territorials per indicar el terme de la fortalesa de Miralles en un document de concòrdia signat entre Guillem de Claramunt i la seva muller, Adalaida, sobre les castlanies de l’esmentat castell de Miralles. Segons l’historiador E. Fort i Cogul, posseïa la castlania de la fortalesa d’Orpí des de l’any 1199 fins a mitjan segle XIII una família cognominada Castellar.
El 1205 tenia uns certs drets sobre l’esmentat castell Ramon de Guàrdia, marit de Saurina de Claramunt, ja que en testar el llegà juntament amb d’altres possessions al seu fill, Guillem. El 1264 és Guillem d’Aguiló el que ven a Ramon de Castellolí els drets que ell té sobre el terme i el castell d’Orpí. La família Cervera posseïa una de les castlanies d’aquest castell, per bé que el 1281 Pere de Cervera i la seva muller, Gueraula, la vengueren a Arnau Tort de Claramunt, definint que en tenien la meitat pel vescomte de Cardona, i l’altra en franc alou. El 1291 Ramon Folc VI de Cardona confirmà aquesta venda.
El 1312 s’establí una concòrdia entre Ramon Folc VI de Cardona i Ramon Tort, fill d’Arnau, sobre els drets i els deures de cadascun. En aquesta entesa es resolgué que la família Orpí tingués la castlania major, mentre que els vescomtes de Cardona tenien la senyoria jurisdiccional de l’indret. El 1375 el castell d’Orpí passà a formar part del comtat de Cardona.
Al segle XV el castell fou infeudat a la nissaga dels Sallent. El 1677 el terme d’Orpí fou comprat per Joan Serral d’Igualada a la família Ortal de Saragossa. Dels Serral passà als seus descendents, els Padró. (EPF)
Castell
Del castell d’Orpí, que actualment ha esdevingut una pagesia, es conserva una torre poligonal inserida dins el mas i habilitada per a usos agrícoles.
Es tracta d’una torre sisavada, però amb dues cares (la NE i la NW) gairebé fusionades i tendents a la forma curvilínia, les quals, al mateix temps, conjuntament amb el fragment que les uneix, mostren un aparell ben diferenciat amb relació al de les altres cares.
A l’interior, segons ens digueren els seus propietaris, tenia tres compartiments separats per voltes de pedra, actualment esfondrades.
L’aparell de la meitat sud, corresponent a la part netament poligonal, és fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, ben carejats i disposats en filades horitzontals. l’aparell de la meitat nord, on els murs adopten formes arrodonides, a diferència de l’altre, ha estat obrat amb carreus més petits, poc desbastats i col·locats més irregularment. A grans trets, aquesta fortificació presenta formes semblants a les que trobem en les torres dels castells d’Odena, Granera i Claramunt i, com aquestes, sembla que pot datar-se en un moment situat entre l’època romànica i la gòtica, bé que en aquest cas els murs arrodonits semblen correspondre a una altra etapa constructiva anterior. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Miquel i Rossell, 1945-47, I, pàg. 293
- Rius, 1945-47, II, pàg. 48; III, pàg. 377
- Udina, 1951, pàg. 388
- Fort, 1972, pàgs. 128-129
- Els castells catalans, 1976, V, pàgs. 288-293
- Buron, 1989, pàg. 56
- Álvarez, 1990, pàg. 20, docs. 27, 52, 61, 105 i 121