El poble de Tarrés s’alça a 578 m d’altitud, al centre del terme. La seva parròquia va dependre en un primer moment del bisbat de Vic, i a mitjan segle XII, va passar a l’arquebisbat de Tarragona. Apareix esmentada per primera vegada en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII. L’any 1151 Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda cediren en feu als cavallers Guillem d’Abadals i Arnau de Corregó i a les seves esposes el lloc de l’Espluga Roja, al terme del castell de Tarrés. Entre altres condicions, Ramon de Boixadors i la seva esposa obligaren els seus clergues a anar a l’església del castell de Tarrés, per Nadal, Pasqua i Pentecosta, a prendre el crisma. La mateixa obligació hagué de complir Pere de Malacara, que va rebre el mateix any de Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda la quadra de Torrelles, al terme de Tarrés.
L’any 1154 l’“ecclesiam de Terrers” fou confirmada pel papa Anastasi IV a l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort. L‘any 1194, el papa Celestí III emeté una nova butlla confirmant les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona, entre elles la de Tarrés. En les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 es consigna el rector de Tarrés. Al final del segle XV la parròquia era de col·lació de l’arquebisbe tarragoní.
Segons l’inventari del 1924 l’edifici actual, dins el poble, fou construït entre els anys 1792 i 1800 pel mestre d’obres Baldiri, de Reus.