El terme de Bell-lloc és situat a llevant de Lleida, al límit occidental del Pla d’Urgell. Potser el primer esment del lloc sigui de l’any 1153, en què els comtes d’Urgell i de Barcelona, d’acord amb els templers, concediren un honor entre Vensilló i Pedrillons a Bernat de Belllloc. L’any 1254, Jaume I atorgà la meitat del castell de Bell-lloc als Sassala. Durant el regnat d’Alfons II (1285-91), el terme de Bell-lloc fou incorporat a Lleida a petició dels veïns de l’indret.
L’església de Sant Miquel apareix pocs anys després de recuperar-se el bisbat de Lleida. Consta en l’Ordinatio ecclesiae Ilerdensis del 1168. Juntament amb Vensilló, els Alamús i Alcoletge configurava una pabordia de la seu. Amb la incorporació de la vila al terme de Lleida, l’església parroquial de Bell-lloc passà a dependre de l’església de Sant Joan de la Plaça. Actualment, l’edifici parroquial, en un extrem del poble, és un temple neoclàssic, construït al segle XVIII.