Situació
Aspecte que ofereix avui dia l’indret on era emplaçat aquest vilatge des del camp on s’obren les sitges.
ECSA-J.I. Rodríguez
Les restes de l’antic vilatge de Margalef són situades al cim d’un replà aturonat, dit la Pleta Vella, al costat de la carretera de Torregrossa a Puigverd, a la seva cruïlla amb la carretera N-240 de Lleida a Tarragona.
Mapa: 32-15 (388). Situació: 31TCG137048.
A uns 10 km de Lleida per la carretera N-240 s’arriba a un encreuament vora una gran masia; cap al sud surt la carretera LV-7022, que porta a Puigverd de Lleida, la qual cal seguir uns 200 m solament, ja que a l’esquerra surt un camí vorejat per plataners que permet pujar fins ai mateix despoblat després de mig quilòmetre. (JRG)
Història
Sembla que el lloc de Margalef fou un hàbitat d’origen musulmà. Surt esmentat per primera vegada com a límit del terme de Vensilló l’any 1161 i se sap que formà part de la senyoria de Torregrossa des del segle XIII. Cap a l’any 1341, el ciutadà de Lleida Domènec de Montsuar adquirí les senyories de Margalef i Torregrossa i l’any següent obtingué el mer i mixt imperi sobre Margalef. En el fogatjament dels anys 1365-70 consta que hi havia 34 focs.
A l’inici del segle XV l’indret de Margalef figura ja com a despoblat. (XEC-JRG-MLIR)
Restes
Planta, a escala 1:800, de l’antic poblat i camp de sitges situats a redós de l’antiga església de Sant Bartomeu de Margalef.
J.R. Gonzalez-J.I. Rodríguez
L’antic vilatge de Margalef feia, aproximadament, 100 m de llargada per 300 m d’amplada. En l’actualitat, no hi ha cap estructura clarament visible, si bé s’endevinen els murs colgats que formen hàbitats rectangulars. A llevant, hi ha l’element més fàcilment visible: es tracta d’un fossat que protegia el nucli habitat per la part més accessible i que té una fondària de 4 m, per una amplada de 15 m en la part de dalt i una llargada de 30 m. A l’altra banda del vall en trobem els elements més coneguts, com són les boques de sitges excavades al subsol i l’emblemàtica façana de l’església de Sant Bartomeu.
El camp de sitges està constituït per almenys una vintena de peces, les quals tenen una boca quadrada que talla la capa dura de crostes calcàries, verticalment, per poc després eixamplar-se en forma de campana. Totes les sitges es troben parcialment reblertes.
En resum, podem suposar que el vilatge, protegit amb el fossat i el camp de sitges situat fora del recinte, podria correspondre a una època lligada amb l’assentament cristià a la zona després de la conquesta, si bé caldria una excavació arqueològica per a poder afirmar-ho del cert. (JRG)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàg. 199; Lladonosa, 1982, pàgs. 62-64.