El poble de Palou de Torà, dit també Palouet o Palou de Massoteres, és a llevant del terme municipal. La similitud del seu topònim amb el de Palou de Sanaüja (Torrefeta) fa que sovint els esments documentals d’aquest darrer indret s’hagin atribuït a Palou de Torà i viceversa. Tenint en compte, doncs, aquesta consideració que pot induir a algun error, segons indica C.Baraut, el castell de Palou de Torà és esmentat en el testament de Pere Ponç de l’any 1116; aquest personatge, abans de pelegrinar al Sant Sepulcre, dictà les seves disposicions testamentàries, i entre moltes altres deixes llegà al seu fill Arnau el “kastrum quod vocatur Palaliolum” amb tots els seus termes i les seves pertinences.
Deixant al marge aquesta referència, sembla que el passat medieval del lloc de Palou de Torà fou paral·lel al de Massoteres, de manera que molt probablement el castell de Palou, avui desaparegut, també s’originà posteriorment al segle XI dins el terme de la fortalesa de Talteüll. La notícia més antiga data del 1257, any en què Galceran de Pinós, com a senyor del castell de Palou, autoritzà la venda d’un alou que es féu al seu terme. A la centúria següent, concretament l’any 1339, el castell de Palou, conjuntament amb els de Talteüll i Massoteres, era senyorejat, en feu del comte d’Urgell, per Pere II Galceran de Pinós, el qual es titulava senyor d’aquestes fortaleses el 1344; encara aquest mateix membre de la nissaga dels Pinós consta com a senyor del castell i lloc de Palou en el fogatjament del 1358. Al darrerterç del segle XIV, en concret el 1377, els llocs de Talteüll, Massoteres, Camp-real i Palou foren venuts a Arnau d’Erill per Pere III Galceran de Pinós.
L’any 1831 Massoteres, Talteüll i Palou, en el corregiment de Cervera, eren del senyoriu de Felip de Buxons i N.Martí.