El lloc del Mas de Bondia fou una quadra o petit districte del castell de Montornès situat al sector de ponent del terme. El 1181 el rei Alfons el Cast féu donació del castell de Montornès a l’orde del Temple, en la qual va incloure també el Mas de Bondia. Aquesta quadra seguí les mateixes vicissituds que el castell de Montornès, i com ell va dependre de la comanda de Granyena. En el fogatjament del 1381 consta que era dels hospitalers i tenia 19 focs. (JFS)
El poble del Mas de Bondia és amb tota seguretat un dels millors exemples de vila closa que s’han conservat a la Segarra. És especialment didàctica la seva disposició allargassada, formada per dues filades de cases separades per un únic carrer que té una direcció est-oest i que esdevé l’autèntica columna vertebral de la població. Completen aquesta funció defensiva del nucli habitat la inexistència de porta per la banda occidental i la conservació d’un únic accés per la part de llevant.
De la muralla que devia protegir les cases no es conserva gairebé res, ja que la major part dels habitatges han realitzat ampliacions cap enfora i l’han esventrat. Solament, pel costat nord, hi ha un fragment d’uns 5 m de llargada que recorda una muralla. Ara bé, tant el tipus d’aparell com la barroera disposició de les filades i la inexistència de morter, fan pensar més en un reaprofitament modern de pedres de la primitiva muralla, la qual probablement es conserva a l’interior de les cases.
Finalment, cal indicar que el portal de llevant està fet amb un arc de mig punt, mitjançant petites dovelles i muntants de mida no gaire gran, els quals han estat recentment trencats per a permetre el pas de vehicles més grans. Aquests elements han de correspondre a l’època de la casa que hi ha a sobre, la qual pel tipus de finestra que mostra no pot ser anterior al segle XVI. Per tant, des d’un punt de vista cronològic no hi ha actualment cap estructura visible al Mas de Bondia que pugui ser datat en un moment altmedieval. (JRG-DRR-JIR-JMT)
En analitzar les característiques d’aquest lloc de poblament d’origen medieval, cal cridar l’atenció sobre la seva morfologia: és un poble carrer, amb un portal únic. També cal plantejar-nos, però, si nasqué en relació amb un camí o bé si es desenvolupà, com la majoria de les viles closes, en relació amb una fortificació situada en un dels extrems del carrer. Finalment, però no en darrer lloc, ens hem de qüestionar si hi ha alguna regularitat en les mides de les diverses parcel·les dels habitatges —en la mida de la seva façana— que ens pugui fer pensar en una creació unitària i premeditada.
Actualment, al costat nord del carrer hi ha unes 17 cases, a part de l’església i de Cal Batlle, edifici que ocupa tot l’extrem oriental de la població, on hi ha el portal. A la banda sud del carrer hi ha una quinzena de cases més. Si bé hi ha hagut alguns canvis al llarg dels segles, veiem que moltes de les façanes fan uns 4,8 m d’ample (la rectoria, Cal Pla, Cal Coloma, Cal Saportella, Cal Pubillet, etc.) i que alguns dels habitatges situats més a l’oest tenen una façana amb una longitud de 3,2 m (Cal Carrau, Cal Mau, etc.). Si considerem que a l’edat mitjana central moltes vegades s’agafava la braça (uns 1,6 m) com a mesura a l’hora de mesurar els terrenys per a edificar, podem considerar que molts dels habitatges tenen una amplada que corresponen a un mòdul 3 o bé que, els més allunyats del portal —de Cal Batlle— i també de l’església, corresponen a un mòdul 2.
Un estudi detingut del parcel·lari d’aquest interessant lloc de poblament encara permetria de saber algunes coses més sobre el procés de formació d’aquest poble, que cal situar possiblement cap al segle XII. (JBM)