Sisteró és actualment un petit nucli d’hàbitat proper a Pelagalls que no conserva cap traça castellera. No obstant això, el castell de Sisteró és documentat des dels darrers anys del segle XI. La primera notícia de l’indret es remunta a l’any 1057, en què la quadra de Sisteró apareix com el límit de llevant d’una coromina situada al lloc anomenat reguer de Massaleu. No hi ha referències directes del castell de Sisteró fins el 1097, en una donació que feren Ramon Adalbert i la seva muller al seu fill Pere Ramon i als esposos Ramon Ollamar i Guillema, d’un alou situat “in castrum Sestero”, al comtat d’Urgell.
Durant el segle XIV, la canònica d’Urgell hitenia com a castlà o feudatari Arnau de Verdú (1376) i més tard Berenguer de Concabella.