Les primeres notícies sobre el terme de Concabella es remunten a l’any 1031, quan el bisbe Ermengol d’Urgell donà a Guifré i a la seva muller Bonadona un alou situat al terme de la ciutat de Guissona, que afrontava a migdia “in termino de Concabela”. El castell de Concabella va dependre en un primer moment de la canònica d’Urgell. En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l’any 1040, entre les possessions confirmades a aquesta catedral, es fa esment del castell de Concabella. Molts altres documents del segle XI informen de l’existència del terme i castell de Concabella.
A partir del final del segle XI començà a aparèixer un llinatge cognomenat Concabella, possiblement feudataris de la canònica d’Urgell. El 1077 Guillem Arnau de Concabella era un destacat membre de la cort del comte d’Urgell. La nissaga dels Concabella va intervenir activament durant tot el segle XII en la vida del comtat d’Urgell i va conservar el domini del castell fins al segle XIII. Els Concabella donaren a Poblet dos abats, Pere de Concabella (1198) i Berenguer de Concabella (1253). També foren senyors de les Pallargues. La canònica de Guissona es desféu del domini i dels drets que tenia sobre aquest lloc el 1257, quan el paborde Bernat i els seus canonges cediren a Ròmia de Concabella els seus drets al castell i terme de Concabella pel preu de 100 sous.
Al segle XIV el domini de Concabella passà als Peramola i més tard als Oluja. Durant el segle XV el terme canvià de mans diverses vegades. Finalment Concabella esdevingué dels Ortiz, senyors del lloc al llarg del segle XVI, i d’aquests passà als Erill, que conservaren el domini fins al segle XIX.
En l’actualitat el castell de Concabella, al centre del poble, és un gran casal renaixentista amb alguns elements més antics. Es troba en gran part en estat ruïnós.