Castell d’Hostafrancs (els Plans de Sió)

Hi ha referències del terme d’Hostafrancs des del 1063. Aquest castell és un dels més ben documentats del sector i apareix esmentat per primera vegada com a tal el 1073, any en què el bisbe Guillem d’Urgell i la canònica de Santa Maria de la Seu cediren als habitants de Torrefeta la quadra del mateix nom. Entre les afrontacions de Torrefeta hom anomena, a ponent, els castells d’Hostafrancs i Concabella.

Des d’un bon principi el castell d’Hostafrancs va pertànyer al bisbe i al capítol d’Urgell, tot i que no és consignat en la relació de castells del terme de Guissona inclosa dins l’acta de consagració de la catedral d’Urgell de l’any 1040. El 1075 el bisbe d’Urgell i els seus canonges van donar a Brocard Guillem i a la seva muller el castell d’Hostafrancs, situat al comtat d’Urgell, al terme de Guissona. Els beneficiaris es comprometeren a lliurar cada any dues lliures de cera i retornar el castell un cop Brocard Guillem fos difunt. Anys més tard, Berenguer Brocard, segurament fill de l’anterior i feudatari del bisbe d’Urgell, deixà en testament el 1093 al seu germà Pere el castell d’Hostafrancs, que després de la seva mort havia de passar a l’església d’Urgell.

Tot i que el 1112 Bertran i Ermessèn tenien en nom de Ramon Berenguer el lloc d’Hostafrancs, que llegaren al seu fill Berenguer, el suprem domini del terme va recaure sempre, fins al segle XIX, en el bisbe i el capítol d’Urgell. En l’actual poble d’Hostafrancs no hi ha cap construcció que evoqui l’antic castell.