Castell de Timor (Sant Antolí i Vilanova)

L’actual agregat de Timor, totalment despoblat, té el seu origen en un castell, el seti del qual avui és ocupat per la masia anomenada la Torre de Timor. El castell de Timor donà lloc al llinatge del mateix nom, que s’emparentà amb els Queralt de Santa Coloma i esdevingueren senyors d’aquest important castell i vila de la Conca de Barberà al començament del segle XIII. El 1131 ja apareix documentat Arnau de Timor. L’any següent Alaric, el primer castlà o feudatari del terme conegut, cedí al seu fill Ramon el castell de Timor juntament amb altres castells propers. Aquesta nissaga conservà el domini del terme durant els segles XII i XIII. Ramon II de Timor, mort el 1254, fou senyor de Timor, Sant Antolí, Rauric i Montlleó.

Els Timor probablement foren feudataris dels Cervera. El 1133 Guillem Dalmau de Cervera llegà el castell de Timor al seu nét Guillem. Aquest, en el seu testament del 1173, concedí l’esmentat castell al seu fill Guillem IV de Cervera. Sibil·la de Cervera, en casar-se amb Ramon de Montcada el 1246, aportà de dot Timor i altres llocs, que més tard lliuraren a Jaume I a canvi del castell d’Albalat. Els Timor-Queralt passaren a partir d’aquest moment a tenir el castell en feu del rei. El 1280 Pere de Timor-Queralt era castlà de Timor en nom del monarca. El 1370 Pere el Cerimoniós va vendre a Alamanda, la muller de Pere de Queralt, els seus drets als termes de Pallerols, Sant Antolí, Gàver i Timor. El 1420, però, Alfons el Magnànim declarà incorporat a la corona aquests llocs definitivament, i en prohibí l’alienació i l’infeudament. Al segle XVII consta que Timor era dels comtes d’Erill. (ABR-CPO)

Actualment l’antic castell es presenta com un gran casal fet amb carreus de mida gran i parets atalussades. Hi ha abundància de cups i sitges i sobretot destaca en un nivell inferior, al sud-est, una cisterna de volta apuntada. En general, tot el conjunt és datable als segles XVII o XVIII. Tanmateix, al mur meridional hom pot veure una paret de carreu petit ben travat amb argamassa sobre la qual recolzen totes les altres estructures i que sens dubte correspon a època medieval. Sobre aquesta fortificació, en època moderna es devia bastir el mas que estigué habitat fins a la segona meitat de la present centúria. (JRG-DRR-JIR-JMT)