El poble de Bellmunt de Segarra és situat en un lloc aturonat a la partió d’aigües dels rius d’Ondara i Anoia. Els primers esments de l’indret es documenten a partir del segle XII; consta que l’any 1193 Berenguer de Clariana tenia alguns drets sobre la vila i el castell de Bellmunt, que era de la senyoria de Santa Coloma de Queralt.
L’any 1256 Ramon de Verdú i la seva muller, Elisenda, vengueren el castell i la vila de Bellmunt per 500 morabatins al prior de Santa Maria de Montserrat, Bertran de Bac. El monestir de Montserrat ho degué tenir com a feu del rei, perquè, segons notícia de Lluís de Peguera, el 1322 l’infant Joan vengué la jurisdicció d’aquest lloc, la de Rocamora i la de Carbassí al prior de Montserrat. En el fogatjamentdels anys 1365-70 consta que el lloc de Bellmunt era del prior de Montserrat. El domini del monestir de Montserrat es mantingué a Bellmunt fins a l’abolició dels senyorius jurisdiccionals a l’inici del segle XIX. (ABR)
Un gran casal que hi ha a la petita localitat, vora l’església, rep el nom de “el castell”. Té en la part oriental un mur atalussat i restes d’un parament corbat, fet amb petits carreus, lligats amb morter. Aquesta part avui connecta bé amb la construcció actual com palesa l’arrebossat que cobreix la major part de la superfície. La datació és complicada, si bé la casa actual està feta bàsicament al segle XVII. Per tant, aquelles estructures que aprofita, que podrien correspondre a parts de la muralla de l’antiga fortificació, són d’un moment anterior. (JRG-DRR-JIR-JMT)