El poble de Torrefeta s’emplaça a 475 m d’altitud, en un fondal del sector de migdia de la plana de Guissona. El lloc fou conquerit a l’inici del segle XI pels comtes i bisbes urgellencs en la campanya d’expansió cap al sud dels límits del comtat d’Urgell, amb l’objectiu clau d’arribar fins a Guissona i tota l’àrea dels voltants; cal dir que a la darreria del segle X la línia fronterera del comtat ja incloïa els llocs de Sanaüja i Biosca.
Originat a partir d’una quadra integrada dins el terme de Guissona, es disposa de nombroses referències documentals d’aquest indret des de la primera meitat del segle XI. Una de les notícies més reculades data del 1031, any en què el bisbe Ermengol d’Urgell, senyor del lloc, féu donació a Guifré i a la seva esposa Bonadona d’un alou situat al terme de Guissona “in locum quem dicunt Turre Facta”, en el qual hi havia una torre i diverses cases, perquè ho tinguessin en servei de Santa Maria de la Seu d’Urgell; segons indica el document, aquest alou amb la seva torre havia estat anteriorment del prevere Sunyer, difunt.
La vinculació de Torrefeta amb l’església d’Urgell es corrobora en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l’any 1040, en la qual, entre els castells pertanyents a la canònica urgellesa se cita el de Torrefeta, dins el terme de Guissona. Aquest document conté una de les primeres mencions explícites al castell del lloc, el qual degué ser bastit poc després de la conquesta aprofitant potser com a base l’antiga torre que ja hi havia de temps abans. Una interessant escriptura datada el 1073 informa del judici celebrat entre els habitants del castell de Torrefeta i el bisbe Guillem Guifré d’Urgell a causa dels drets derivats de l’esmentada fortalesa; el bisbe assegurà que el castell, amb tots els seus drets i béns li pertanyien per dret d’aprisió del bisbe Ermengol i per donació del comte Ermengol, i els habitants del lloc, per mediació del jutge Beremund, reconegueren els drets episcopals. Pocs mesos després, en el mateix any, el bisbe Guillem Guifré i la comunitat de clergues de Santa Maria atorgaren als habitants de Torrefeta la quadra del mateix nom, la qual tindrien sota el domini del bisbe d’Urgell i dels seus successors. Els donants es retingueren per a ells les dècimes i les primícies, sis mujades, una vinya i els drets propis del castell.
Nombrosos documents d’aquesta mateixa centúria il·lustren vendes i donacions entre particulars dins el terme del castell i quadra de Torrefeta; en tots els casos es tractava de persones que tenien terres i alous per dret d’aprisió. Així, l’any 1081, els esposos Guiscafré i Esposada cediren a llur fill Arnau un hort que tenien “in quadra Turrefacta”, mentre que l’any 1095 Gombau i la seva muller Godenor vengueren al matrimoni format per Josfred i Talberga una peça de terra “in kastrum de Torrefreita”, la qual els havia pervingut per herència dels seus pares.
La canònica de Guissona també va aconseguir alguns drets sobre el terme de Torrefeta, tal com es reconeix en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098. També hi tingué alguns béns la canònica de Santa Maria de Solsona per la donació que l’any 1108 li féu el bisbe Ot d’Urgell d’un alou que II era propi i les tres quartes parts del delme.
L’any 1131 Ponç, paborde d’Urgell, conjuntament amb els canonges de Santa Maria de la Seu, arrendaren als esposos Guillem Ponç i Ermengarda cinc peces de terra i una vinya situades al terme de Guissona “in quadra de Turrefacta”, al lloc anomenat Fontanedes. A la darreria d’aquesta centúria, en concret l’any 1186, es consigna una escriptura redactada “in castro de Turrefacta”, per la qual Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, presentà un seguit de queixes contra B. de Mont-ros, B. de Vilamajor i B. d’Ivars, perquè havien sostret a l’església de Santa Maria de la Seu, els delmes, les dominicatures i altres drets que tenia al castell d’Ivars.
Entre els segles XII i XIV apareixen esmentats en la documentació del lloc alguns personatges cognomenats Torrefeta, originaris de l’indret del mateix nom, alguns dels quals degueren ser castlans de la fortalesa.
En els fogatjaments dels anys 1365-70 i del 1381 consta que el lloc de Torrefeta era del bisbe d’Urgell i restava inclòs dins la vegueria de Cervera. La mitra urgellenca mantingué la jurisdicció del lloc fins a l’abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX.
Dins el poble de Torrefeta cap construcció recorda ara la presència de l’antic castell.