El poble de Sant Martí de la Morana o de la Plana és al sud-oest del terme, a 551 m d’altitud. La primera notícia sobre el lloc és del 1067, any en què els esposos Arnau i Guisla, amb llurs fills, atorgaren a Bertran de Santmartí, a la seva muller Loreta i als seus fills la senyoria que tenia Miró Gauspert in Sancti Martini i a la Morana. Pocs anys després es documenta l’existència d’un castell a l’indret pel testament de Berenguer de Santmartí, datat el 1081; aquest personatge, emparentat amb l’esmentat Bertran de Santmartí, deixà a la seva esposa Geralda, amb la condició que restés vídua, i al seu fill Bartomeu, el castrum de Sancto Martino, amb tots els seus termes, drets i les seves pertinences, el castell de la Coscollosa i tot el que posseïa a Bellpuig.
L’any 1109 Pere Gauspert llegà en el seu testament a Santa Maria de la Seu d’Urgell el castell de Vilagrasseta, que afrontava a llevant amb els termes del kastri Sancti Martini i de Gra.
En el seu origen el terme de Sant Martí de la Morana fou una possessió del bisbe d’Urgell, el qual la vengué en època indeterminada als Anglesola. Tanmateix, el 1299, el capítol d’Urgell comprà a Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, el poble i el terme de Sant Martí de la Morana per 5 500 sous barcelonesos.
En l’actual poble de Sant Martí no hi ha cap edifici que recordi l’emplaçament de l’antic castell.