El poble de Gra, al sud-est de Florejacs, té l’origen en un castell documentat des del segle XI, del qual no ha pervingut cap vestigi. L’indret és documentat per primera vegada el 1031, any en què el bisbe Ermengol d’Urgell llegà un alou que tenia a Torrefeta, el qual limitava a ponent amb el terme de Graza. Des del 1040, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, consta l’existència del castell de Gra, pertanyent a la canònica urgellesa, considerat part del terme més ampli del castellde Guissona, al comtat d’Urgell.
A l’inici del segle XII, en un document datat el 1106 s’informa que Slcarda donà a la canònica de Santa Maria de la Seu la tercera part de tot el que tenia in Grada, comptant censos, serveis, terres cultes i ermes, llevat del castell. Poc després, el 1109, consta entre les afrontacions territorials del castell de Vilagrasseta els castells de Sant Martí de la Morana i de Grada.
El castell de Gra, com Concabella, era de Guerau d’Oluja segons el fogatjament del 1381. Aquests dos termes anaven estretament units. Durant el segle XV canvià de mans diverses vegades fins a esdevenir dels Requesens. L’any 1501 havia passat al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron de Barcelona.
En ser abolides les jurisdiccions senyorials, al segle XIX, Gra era posseït per la família Boatella.