Com tots els castells propers a Cervera, el de la Curullada fou bastit segurament a mitjan segle XI, en un indret on s’encreuaven els camins ramaders de la Noguera i l’Alt Urgell que es dirigien cap a Santa Coloma de Queralt i el Camp de Tarragona.
En un primer moment la Curullada fou un domini dels Cervera. En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133, s’establí que després de la mort de la seva filla i del seu gendre Guillem, la batllia de Tordera i de la Curullada passés al seu nét Guillem. L’any 1145 apareix documentat el cavaller Mir Guillem de la Curullada, segurament castlà de la fortalesa, perquè el senyor en aquest moment era Dalmau de Cervera. Altres senyors tenien possessions dins el terme, com ara Berenguer d’Alta-riba, el qual el 1183 llegà un mas al seu fill Pere Arnau que es trobava “in castro de Cruciata”.
Hom desconeix per quines circumstàncies el castell passà abans del 1340 a Maimó d’Oluja i poc després esdevingué senyoria del priorat de Sant Pere dels Arquells. Més tard, el 1376, el prior dels Arquells, Pere Guanter, amb el permís de l’abat de Santa Maria de l’Estany, Berenguer de Gra, vengué la Curullada a Jaume Desvalls. Aquest llinatge senyorejà el lloc almenys fins al segle XVII, moment en què el castell fou reconstruït. El 1831 el castell pertanyia als Vilallonga. En l’actualitat el castell és en ruïnes.