Castell de Granyena de Segarra

Castell

La primera notícia del castell és de l’any 1054, en què el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis concediren el puig d’Agramunt (actual Gramuntell) a una sèrie de famílies perquè el repoblessin. En l’esmentat document es fa constar que Gramuntell en aquells moments formava part del terme del castell de Granyena. El domini del comte de Barcelona sobre Granyena també s’observa en la donació que Ramon Berenguer I féu a títol d’esponsalici a la seva dona Almodis l’any 1056, en la qual li llegà, entre d’altres, el castell de Grannana. El 1076 Ramon Berenguer I llegà en el seu testament el castell de Granyena als seus dos fills, Ramon Berenguer i Berenguer Ramon.

A la segona meitat del segle XI hom comença a conèixer els primers membres de la família castlana. L’any 1067, en un conveni entre Ramon Berenguer I i Guillem Bernat d’Òdena, signa com a testimoni Ramon Ermemir de Granyena. Aquest personatge apareix repetidament en altres instruments comtals de l’època. La nissaga dels Granyena és documentada sovint a partir d’aquest moment. Algun dels seus membres fou canonge de Solsona. De la mateixa nissaga era Guerau de Granyena, el qual féu testament el 1173 i establí que els castells de Granyena i Comela passessin a la seva filla Beatriu al cap de deu anys, una vegada pagats els seus deutes. També donà al Temple una vinya a Granyena i el seu cavall i la seva arma.

En 1130-31 Ramon Berenguer III donà el castell de Granyena als templers. Fou la primera donació d’aquest tipus feta per un comte de Barcelona a aquest orde. Aquesta circumstància determinà a mitjà termini la creació de la comanda templera de Granyena. Al començament del segle XIV, amb la desaparició de l’orde del Temple, la comanda de Granyena fou absorbida per l’orde de l’Hospital, que mantingué el domini sobre el lloc fins al segle XIX. Com els templers, els frares de l’Hospital també van tenir un castlà al castell. (ABR-CPO)

La comanda del Temple

L’origen de la comanda de Granyena arrenca, com s’acaba de dir, de la donació del castell de Granyena a l’orde del Temple que féu el comte Ramon Berenguer III. J. Miret i Sans i Marquis d’Albon dataren el document d’aquesta cessió el 19 de juliol de 1130, però A.J. Forey creu més probable que hagués estat redactat el 1131, en el mateix acte en què Ramon Berenguer III, el dia abans de morir, demanava l’ingrés a l’orde. La donació de Granyena té un gran interès perquè representa l’associació de l’orde del Temple a la reconquesta catalana per part del comte de Barcelona.

Els templers no devien ocupar immediatament Granyena; l’any 1133, encara no hi eren. L’any 1136 ja hi tenien establerta una comunitat permanent que, si bé encara no era una comanda, ja tenia prou entitat per a demanar al bisbe de Vic el dret a tenir un capellà propi per a la capella del castell. La contesta fou afirmativa; el bisbe no sols els autoritzà a tenir un capellà lliure de la jurisdicció parroquial (aleshores a Granyena ja hi havia una parròquia dedicada a Santa Maria, que depenia de la mitra), sinó que també els concedí permís per a establir un cementiri al costat de la capella.

Tot i que a Granyena existia ja una comunitat templera abans del 1143 —any en què l’orde decidí quedar-se a Catalunya i participar en la conquesta—, no hi ha notícia d’un primer comanador fins el 1181, no es pot parlar de funcionament efectiu de la comanda fins l’any 1190 i no hi ha indicis de la construcció o adaptació del castell com a convent fins al començament del segle XIII. Entre les poques notícies que ens han arribat sobre la formació del patrimoni i l’organització d’aquesta comanda, resulten destacables les dades dels anys immediats a la transferència dels béns del Temple a l’orde de l’Hospital perquè reflecteixen la situació del senyoriu templer. A l’inici del segle XIV hi havia una notable fragmentació de la propietat útil repartida entre cent famílies en règim de contractació emfitèutica. Els frares, senyors del castell i del terme, conreaven directament una dominicatura de cinquanta jornals. També resulten interessants les dades sobre la producció de la comanda: les rendes de la casa de Granyena eren de 500 lliures, equivalents a 1 000 sacs de gra, quantitat que representava la dotzena part del total dels cereals que es collien al poble. A més del domini sobre Granyena, la comanda templera era senyora dels termes i els castells de Montornès, el Mas de Bondia i Talladell.

Avui el castell de Granyena està pràcticament en ruïnes. Al segle XIX la part est del recinte es convertí en cementiri i el sud en habitatge. L’any 1938 s’hi instal·laren trinxeres i fa pocs anys el dipòsit de l’aigua potable de la població. Avui dia només un munt de pedres presideix el turó de 636 metres d’altitud a redós del qual s’esgraonen les cases d’un pintoresc poble segarrenc, en altre temps vila closa. Queda una part del que foren els cellers i poca cosa més. Aquestes dependències s’utilitzaren fins fa pocs anys com a habitatges, motiu pel qual s’han conservat.

A la dreta d’aquest cos d’edifici queda un altre tros de castell amb una elegant portalada de punt rodó que mira a migdia, construïda amb unes dovelles molt perfectes sense cap mena d’ornamentació. El refinament de la factura del dovellatge pot datar ja d’època gòtica, potser dels segles XIV o XV.

Pel costat de tramuntana, seguint el coster del turó, encara es poden veure els basaments de la muralla que circuía el castell, la qual, a la vista de les restes, devia ser notable.

Hom té ben poca informació de l’antic castell. Per aquest motiu, resulta interessant la ressenya que se’n fa amb motiu de la visita prioral de l’any 1637, en època hospitalera. Gràcies a aquesta se sap que el castell era de pedra i argamassa i tenia torres, fossat i muralles; també es parla d’una torre rodona, que formava part del conjunt fortificat. S’hi entrava per una portalada de pedra amb un arc de punt rodó (potser la que resta en peu), la qual donava a un vestíbul des d’on s’accedia a un pati. Només entrar per la porta principal, a mà esquerra, hi havia la “botiga dels delmes dels blats”, i al mateix costat esquerre es trobava també la presó i la capella de Sant Miquel, que aleshores ja estava en bastant mal estat. Seguint per aquell costat hi havia encara el cup on es xafava la verema, cobert amb una arcada de pedra. A l’altre costat del pati hi havia un gran estable amb arcs i cabirons, és a dir, una peça coberta amb estructures d’arcs de diafragma. Hi havia també la clàssica escala de palau català, situada en un dels costats del pati sobre un elegant arc rampant. En la planta noble hi havia la sala i una sèrie d’habitacions (cuina, cambres…) típiques d’una casa convent, en alguna de les quals torna a aparèixer l’estructura d’arc de pedra i coberta de fusta. Tota aquesta descripció ofereix la imatge d’un castell amb una primitiva torre habitació, al costat de la qual s’anaren afegint, ordenadament al voltant del pati, els diversos serveis. La fortificació estava formada per la torre central i un recinte que la protegia, en el qual hi havia la torre rodona, tipologia que encara es pot veure a Barberà. És lícit suposar que les peces de la planta baixa —estables, cellers, botigues— i la capella podien haver estat construïdes pels templers. Suposem que el castell que descriu el document del 1637 era el que construïren o adaptaren els templers, amb alguns afegits, probablement del segle XIV, realitzats pels hospitalers. (JFS)

Comanadors templers de Granyena

A continuació, la llista dels comanadors templers de Granyena, segons Forey, A.J.: The Templars in the Corona de Aragón, Oxford University Press, Londres 1973.