Vilamur és el nom d’un antic poblat del terme de Guissona que actualment ha desaparegut del tot. Degué estar emplaçat entre el camí de baix de Massoteres i el començament de la carretera de Biosca. En els seus orígens Vilamur fou una de les múltiples fortaleses bastides al segle XI dins l’àmbit del castell de Guissona. La referència més antiga de Vilamur la proporciona l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040, en la qual entre els castells de Guissona es fa esment del castellum Villemuri, també pertanyent al bisbe i a la canònica. Vilamur va tenir, com altres indrets de Guissona, la consideració de quadra o terme autònom. L’any 1071 els esposos Guifré i Bilisén van vendre a Gombau Blidger tot el que posseïen “in ipso castro de Villamuris ( ) infra terminos de Guissona, in quadra de Vilamur”. D’aquest castell sorgí segurament una família de feudataris del bisbe d’Urgell, senyor de Guissona. Així s’entén que l’any 1070 (1071) els germans Ramon Guifré i Mir Guifré convinguessin que el primer donaria al segon la meitat del castell de Vilamur amb el senyoriu sobre els homes que l’habitaven. Aquest Mir Guifré ha de ser el mateix personatge anomenat Miró Guifred de Vilamur, documentat el 1090, al qual Bernat Blidger havia comprat una sèrie de béns “infra terminos de castro Guissona”.
Poques notícies més es coneixen d’aquest castell del qual no ha perdurat cap resta. Els Fluvià van tenir també, com en molts altres termes de la Plana de Guissona, drets a Vilamur i en foren senyors des del segle XII. El 1223 Guillem de Fluvià vengué la vuitena part de Vilamur a la canònica de Guissona. Com Fluvià, la quadra de Vilamur fou comprada per la universitat de Guissona el 1389 i més tard l’adquirí el bisbe d’Urgell (1505).