Es tracta d’un dels castells més desconeguts d’aquest sector de la Segarra. Es fa molt difícil situar-lo geogràficament. Tanmateix, caldria localitzar-lo, potser, a l’enclavament del Mas d’en Porta, o potser més a llevant, ja en terme del municipi de Torrefeta.
La referència més antiga d’aquesta fortalesa es troba en la venda dels castells de Claret i Valltallada de l’any 1082, on es reconeix que el terme d’aquest últim limitava a llevant amb el castellus Raduffi. També s’esmenta el chastel Raduff en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098. Segons aquest document la canònica de Guissona tenia al chastel Radulf alguns drets, com delmes, primícies o oblacions.
Els Fluvià van tenir importants drets en aquest castell al segle XII. També hi tenien alguns béns i drets els esposos Bertran i Loreta, els quals en el seu testament datat el 1147 llegaren al seu fill Bertran tot el que posseïen “in castri Radulfi”. El 1223 Guillem de Fluvià, juntament amb la seva esposa, va vendre la vuitena part del castell de Radulf a la canònica de Guissona.