A ponent del poble d’Ivorra hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Ivorra, que té els seus orígens al segle XI. La seva primera referència data de l’any 1076, en què els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Llúcia, feren donació de les esglésies d’Ivorra a la canònica de Solsona, especificant que l’església de Santa Maria “est fons villam” i que tenia a prop la capella de Sant Protasi. D’aquesta manera, doncs. Santa Maria d’Ivorra va passar a dependre de Solsona, circumstància ben reflectida en les diferents butlles papals posteriors, que confirmen les possessions de la canònica solsonina, així com en l’acta de la tercera consagració de Santa Maria de Solsona, l’any 1163.
Una notícia tardana, del 1578, informa que en aquell any la duquessa Joana de Cardona, que sojornava a Ivorra, féu donació a l’església de Santa Maria d’una roba carmesina brodada amb or per a confeccionar una casulla.
La primitiva fàbrica romànica ha desaparegut completament a causa de les diverses reconstruccions. L’actual edifici és una construcció neoclàssica que té adossada l’hostatgeria i la casa dels ermitans. Al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona es conserva un retaule gòtic del segle XV i una talla de la Mare de Déu, més antiga, procedents d’aquesta església.