El poblet de la Rabassa s’agrupa dalt d’un turó al capdamunt del torrent del Prat (o de Briançó), a la vall del riu d’Ondara. Tant el seu castell com l’església s’originaren a mitjan segle XI, que es va procedir a la repoblació de tot el sector a l’entorn de la vila de Cervera. L’església de Sant Cristòfol tingué en un inici la consideració de parròquia, tal com ho mostren les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII. En aquestes llistes apareix amb el nom de Rabaza o Rabasca.
L’església de Sant Cristòfol de la Rabassa perdé la categoria de parròquia en un moment indeterminat i passà a dependre de l’església parroquial de Santa Maria de Freixenet. Quan el bisbe de Vic Antoni Pasqual visità la parròquia de Freixenet l’any 1685, l’església de la Rabassa consta que era sufragània seva i tenia al seu voltant un conjunt de deu cases.
La vinculació de Sant Cristòfol de la Rabassa al bisbat de Vic es perllongà fins el 1957, any en què s’incorporà a la diòcesi de Solsona.