Dalt d’un turó a llevant de Torrefeta es troba el poble de Bellvei, indret que fou conquerit al principi del segle XI. El primer esment del terme i castell de Bellvei es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040. És molt probable que en aquest moment el lloc ja disposés d’una església, la qual, sense que es pugui afirmar amb rotunditat, degué ser dedicada en origen a santa Fe, ja que en un testament del 1075 atorgat per Bernat, fill de Company, consta que aquest llegà a Sanctam Fidem de Belvezer un mancús. En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 es reconeix que aquesta canònica cobrava delmes, primícies i altres drets a Belveder.
Entre els signants d’un document de l’any 1176 relacionat amb l’església de Sant Salvador de Tarroja hi consta Ramon de Covet, que en aquell moment era el capellà de Bellveí.
L’església de Sant Jaume es troba sota el grup de cases de l’antic clos. Ara és un edifici d’estil classicitzant que conserva escassos elements de l’anterior església romànica.