El poble de Sant Martí de la Morana o de la Plana, a 551 m d’altitud, és al sud-oest del terme. La primera noticia sobre el lloc de Sant Martí de la Morana és del 1067, en què els esposos Arnau i Guisla atorgaren a Bertran de Santmartí i a la seva muller Loreta i als seus fills la senyoria que tenia Miró Gauspert a Sant Martí i a la Morana. L’hagiotopònim que identifica el lloc segurament és una referència a la primitiva advocació de la parroquia, actualment dedicada a Santa Maria. En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, del 1098, els bisbes consagrants li confirmaren els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció del terme de Sancto Martino.
Les noticies sobre el terme de Sant Martí sovintegen al segle XII i posteriorment, tot i que no han estat localitzades altres referències de l’antiga església parroquial, que formà part des dels seus orígens del bisbat d’Urgell.
L’actual parròquia de Santa Maria de Sant Martí de la Morana és un edifici del segle XVIII amb un alt campanar, que si bé manté l’orientació tradicional, no conserva restes de l’antiga església romànica.