Aquest convent franciscà era situat extramurs de la vila, a llevant del turó del castell i prop del camí ral. El 1245 Jaume I oferí, juntament amb diversos béns, un terreny a les Planes, als afores de Cervera, per tal que els franciscans hi edifiquessin un convent. Diferents deixes i donacions contribuïren al mateix fi, motivades en part per la indulgència concedida el 1246 per l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat.
Amb tot, a Cervera, ja abans hi vivia una comunitat franciscana, segons indica la mateixa donació reial, i el 1235 el testament de Joan de l’Hospital i Ermessenda afavoria les “operí Sancti Francisci vel fratribus minoribus”. En canvi, documentalment res no permet provar l’existència d’una construcció encara dues dècades anterior, com indica una tradició ja existent al segle XV que coincideix amb altres de similars en diferents indrets, segons la qual el mateix sant Francesc féu edificar el convent quan visità la Península Ibèrica, entre els anys 1211 i 1213.
Nombroses deixes i donacions afavoriren la vida de la comunitat durant tota la segona meitat del segle XIII, inclòs l’important ajut de poderosos personatges com el mateix monarca Alfons II. Ja al segle XIV, Jaume II, Alfons III i Pere III també beneficiaren aquesta casa religiosa.
La mateixa puixança del convent contribuí a impulsar diferents transformacions, entre les quals una ampliació a la penúltima dècada del segle XIII. Posteriors modificacions desdibuixaren la construcció primitiva, que sembla que es veié afectada per una situació de decadència cap al segle XV que culminà amb la destrucció del 1464 o el 1465 durant la guerra civil catalana. L’edifici fou acabat d’enderrocar i la comunitat es traslladà a l’interior de la vila, a l’antic hospital de Castelltort, amb la intenció de bastir un convent nou, sota els auspicis tant de Joan II com de Ferran II i amb el suport d’una butlla d’Alexandre VI, atorgada el 1496. El lloc ocupat anteriorment fou reedificat a partir del 1516 en situar-s’hi una comunitat de franciscans conventuals, per la qual cosa passà a ser conegut com a convent de Santa Maria de Jesús, amb activitat fins a l’exclaustració del 1835.