Santa Maria de Malgrat (Cervera)

Situació

Aspecte de l’església des de llevant, amb l’absis de pedra ben tallada i sense cap ornamentació.

ECSA-E. Pablo

L’església de Santa Maria és un xic apartada del petit nucli de Malgrat, que s’emplaça a la riba esquerra del Sió, prop del barranc de Malgrat.

Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG588192.

Per a arribar-hi des de Cervera, s’ha d’agafar la carretera L-311, que mena a Guissona, i al cap de 4,5 km desviar-se per un trencall a mà dreta que porta al poble de Malgrat, un cop passat el nucli de la Prenyanosa. (MLIR)

Història

El lloc i el castell de Malgrat són documentats l’any 1078, i és molt probable que en aquest mateix moment ja existís també l’església de Santa Maria, inclosa dins el bisbat urgellenc.

L’any 1102 Arnau Berenguer de Malgrat, abans de marxar en pelegrinatge al Sant Sepulcre, donà a la canònica de Santa Maria de Solsona el castell de Malgrat que tenia en alou, i és molt possible que també llegués l’església del terme; de fet, l’any 1104, Vidià Pere, oncle d’Arnau Berenguer, confirmà aquesta donació a l’esmentada canònica i consta que el llegat concernia també l’església de Santa Maria.

El 1139 era capellà de Santa Maria de Malgrat Arnau, que signà com a testimoni en una escriptura del cavaller Arnau de Bubiol, senyor de la Cardosa.

La vinculació de Santa Maria de Malgrat amb l’església de Solsona és plenament confirmada en la butlla que el papa Eugeni III concedí a favor de l’esmentada canònica l’any 1151, on es fa menció, com a propietat seva, de l’església de Malgrad; també és ratificada com a possessió seva en l’acta de la tercera consagració de l’església solsonina l’any 1163. A la darreria del segle XIV, l’any 1391, en la relació d’esglésies que contribuïren al pagament de la dècima papal dins la diòcesi urgellenca, consta que el capellà de Malgrat satisfeu 20 sous.

Santa Maria de Malgrat havia estat sufragània de l’església parroquial de Tudela; tanmateix, quan a l’inici del segle XVI la parroquialitat passà a Sant Miquel de la Prenyanosa, depengué des de llavors d’aquesta església. (ABC-CPO-MLIR)

Església

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un estret arc presbiteral.

La porta, de factura barroca, en arc rebaixat motllurat, s’obre a la façana oest, on també hi ha un ull de bou ovalat, situat a l’emplaçament d’un finestral anterior, de grans dimensions.

Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, amb arquivoltes rectes a l’interior i l’exterior, aquesta amb una imposta bisellada que remarca l’obertura. A la façana sud s’obre una altra finestra, també de doble esqueixada, de mides més reduïdes i resolta amb llinda. En aquesta façana sud hi ha adossat un atalussament a la part baixa del mur, i un potent contrafort a l’angle sud-est, els quals posen en evidència que l’edifici ha tingut seriosos problemes d’estabilitat, ja des d’antic.

Els paraments són totalment llisos, només trencats per un ràfec bisellat, i presenten un aparell de carreuó polit, amb nombroses peces quadrades o col·locades de través. Aquest tipus de parament, juntament amb la composició de la finestra absidal, posen en evidència les formes constructives de l’inici del segle XII, que poden emparentar-se amb les que apareixen a l’església de Santa Maria de Freixenet, especialment la finestra de la façana oest de l’església de Malgrat amb la porta sud i la finestra de l’absis nord de Freixenet. (JAA)

Bibliografia

  • Bertran, 1979, II, pàg. 299; Riu, 1979, II, pàg. 237; Baraut, 1986, doc. 88, pàgs. 184-187; Vidal-Vilaseca, 1981, pàgs. 258-259.