Situació
L’església parroquial de Sant Julià se situa dins el poble d’Estaràs, vers llevant.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TC652171.
S’hi pot accedir per la carretera LV-1005 des de Sant Ramon, en direcció sud. (ABR)
Història
Aquesta església fou una sufragània tradicional de Santa Maria de Gàver, dins el bisbat de Vic. Per això Sant Julià d’Estaràs no consta en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII ni tampoc en la relació de les esglésies que pagaren la dècima per a la croada els anys 1279 i 1280. Encara era sufragània de Gàver el 1685, segons consta en la visita del bisbe Antoni Pasqual. La parròquia d’Estaràs va ser del bisbat de Vic fins el 1957, moment en què s’integrà a la diòcesi de Solsona. (ABR)
Pica
A l’interior de l’església de Sant Julià d’Estaràs es conserva una pica baptismal, actualment emplaçada en un petit nínxol a la dreta de la nau, tocant els peus. Es tracta d’una pica de pedra calcària que té forma gairebé cilíndrica, similar a la de la Santa Creu del Castell (Baix Penedès) o la de Santa Maria de Clariana (Anoia). Està unida, de manera matussera, amb ciment a un peu i una peanya que no corresponen a la seva concepció original. Fa un diàmetre exterior de boca de 79 cm, una profunditat de vas de 35 cm i una alçada irregular que oscil·la entre 45 cm i 48 cm.
Tot i que la seva base apareix una mica malmesa, l’estat de la peça és bo, ja que conserva bona part de la seva decoració. L’esquema decoratiu de la pica es compon de dos nivells (superior i inferior) de motius treballats a l’interior de cercles rebuidats. És difícil precisar la quantitat de cercles que té, ja que alguns estan esborrats.
Els motius decoratius encerclats són el que podrien semblar una mena d’estels de vuit puntes fines (part superior), i sols també de vuit puntes (zona inferior). Recorden un motiu geomètric vegetal que sembla tenir el seu origen en l’ornamentació de rosetes (Carbonell, 1981, pàg. 87). També és un tipus de decoració que s’emprava, amb més o menys freqüència, en l’art visigòtic; en seria un exemple una de les impostes de la porta de Sant Pau del Camp de Barcelona (Cruañes-Virella, 1984, pàg. 65). Aquest tema s’utilitza amb molta freqüència durant el romànic. Apareix a manera d’estel amb fines puntes o bé de flor amb un botó central, recordant una margarida. És possible que d’aquí derivi el tema semblant a un sol, com el d’Estaràs. Decoració que veiem en una pintura mural de Sant Miquel de Terrassa (Vallès Occidental) i a les portades de Sant Feliu de Vilac i Escunhau (Vall d’Aran) a manera de pètals. També el trobem en diversos capitells dins d’algun tema historiat, com a Sant Cugat del Vallès per posar un exemple català, o en diferents indrets de França.
Pel que fa a piques baptismals, és una decoració força emprada. En un capitell del segle XII del claustre de San Pedro el Viejo d’Osca hom veu la representació d’una pica amb una decoració de flors encerclades, amb vuit pètals i botó central. Temàtica decorativa també present en piques de Navarra, com la d’Artajona, Unanua, Arriba o Urroz Villa (Martínez de Morentín, 1992). Aquí, a Catalunya, cal destacar la pica de Sant Llorenç del Penedès (Baix Penedès), que té, juntament amb altres temes, una flor de sis pètals dins d’un cercle rebuidat i una de sis pètals apuntats inscrits en un cercle. I la pica de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), que té a la part superior uns cercles amb estels de puntes molt fines; i a la part inferior, flors amb botó central, ambdós temes com els d’Estaràs.
Datar la pica de Sant Julià d’Estaràs és arriscat ja que els motius decoratius no aporten suficients dades per a establir una datació. L’església d’Estaràs sempre fou sufragània de la de Gàver (fins al segle XVII) i fins el 1246 no es documenta el lloc d’Estaràs. Per tant, és possible que fins poc abans Estaràs no tingués una església. Aquest fet pot apuntar solament una probable data per a la pica, entre el final del segle XI i el començament del XIII. (NBP)
Bibliografia
- Pladevall, 1976, pàg. 14.