Situació
Església molt modificada que conserva, però, d’època romànica, la nau i absis, ara convertit en sagristia.
ECSA-E. Pablo
L’església de Sant Jordi és situada en un indret aïllat i enlairat del nucli urbà d’Alta-riba, envoltada al sud-oest per l’antic cementiri.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG641194.
Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior. (XSB)
Història
És possible que en un primer moment aquesta església hagués tingut consideració de parròquia, tot i que quan se’n comencen a tenir notícies apareix sempre com a sufragània de Santa Fe.
L’any 1183 Berenguer d’Alta-riba, castlà del terme, deixà dos sous per a l’obra Sancti Georgi Alta-riba i perquè els clergues diguessin misses per la seva ànima. El 1358 el bisbe de Vic, Ramon de Bellera, visità l’església i prohibí que es guardés l’Eucaristia en un banc de seure. (ABR-CPO)
Església
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular que arrenca d’una cornisa bisellada. La nau és capçada per un absis de planta semicircular cobert amb una volta de quart d’esfera. Actualment és paredat i s’ha convertit en una sagristia. A ambdós costats de la nau hi ha sengles arcosolis d’arc de mig punt buidats al mur. La porta de la façana de ponent, més tardana que l’edifici original, és d’arc de mig punt rebaixat i adovellat. Al seu damunt s’obre un ull de bou que il·lumina el cor. Una escala permet pujar al cor i al campanar de torre de l’angle sud-oest de l’església, de l’any 1775, que trenca l’antiga simetria de l’edifici. A la façana sud, unes construccions del cementiri han paredat el que sembla que era l’antic portal d’entrada al temple. L’absis, amb la coberta més baixa que la nau, és il·luminat per una finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada. L’aparell del temple és de carreuó irregular disposat en filades desordenades i posa en evidència que es tracta d’una obra del segle XI. (XSB)
Bibliografia
- Costa, 1959, vol. I, pàg. 65; Udina, 1947, doc. 263, pàgs. 260-262; Vidal-Vilaseca, 1981, pàgs. 266-267.