Situació
El petit turó de Vilagrasseta, on s’emplacen els vestigis d’un antic vilatge medieval, domina la vall del Sió per la banda dreta i és a 0,5 km de Sisteró, a l’altra banda del riu.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG513249.
A 1 km a l’E de les Pallargues, per la carretera L-304, es voreja pel S el tossalet de Vilagrasseta, erm en la part més enlairada i meridional. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
Aquest indret formà part del terme del castell de Guissona. El primer esment del lloc i el terme de Vilagrassa (nom primitiu del lloc) es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098. El castell de Vilagrassa apareix documentat poc després, l’any 1109, en què Pere Gauspert i la seva muller Sicarda donaren a la catedral d’Urgell el seu castell de Vilagrassa, el qual a partir de llavors l’havien de tenir en feu de l’església d’Urgell. El 1147 Bertran i la seva muller Lloreta, senyors de Vilagrassa, Sant Martí i Coscollosa, feren testament i establiren que el castell de Vilagrassa passés a la seva filla Sança. Després es perd el rastre de l’indret. (CPO)
Vestigis
A l’indret on hi ha aquest despoblat es pot observar una trinxera oberta durant la Guerra Civil Espanyola que fa ziga-zaga per la banda occidental. Al sud-oest, hi ha restes de murs de maçoneria, però probablement allò que més crida l’atenció són els retalls que s’aprecien en la veta de roca sorrenca que hi ha al pendent sud, on destaca una escala rupestre de cinc esglaons i de forma triangular invertida. Al peu, hi ha un mur de maçoneria de pedra seca, de gairebé 2 m d’alçària i que correspon al marge del camí que devia seguir la vall abans de construir l’actual carretera, conegut com el camí de la Ribera. A més de material de la guerra, es poden recollir fragments de ceràmica grisa medieval, com també d’època ibèrica. Es devia tractar d’un poblat amb el seu origen en ple ibèric i que probablement després fou abandonat. Més endavant, en època medieval es degué aprofitar la seva estratègica situació per a bastir a partir del segle XI un poblat i un castell, ben documentat, del qual no es coneixen vestigis. Encara que el camí devia passar des d’antic a la vora del poblat, les restes conservades corresponen a la darrera reforma realitzada, probablement al segle XIX.
A ponent de Vilagrasseta, hi ha un tossal allargassat conegut com la Mina, on hi ha indicis de tombes de lloses, les quals no tenen l’habitual orientació est-oest i per tant cal considerar-les dubtoses. Al cantó occidental hi ha un gran fossat que potser té relació amb el topònim de l’indret. (JRG-JRR-JIR-JMT)
Bibliografia
- Camps, 1961, XXIV, pàgs. 46 i 50; Baraut, 1986, doc. 79, pàgs. 173-176; 1988-89, IX, doc. 1253, pàgs. 84-85 i doc. 1147, pàgs. 301-302.