Situació
Aquest despoblat es troba 3 km al nord-est de les Pallargues i a poc més d’1 km al sud de Florejacs, en un turó conegut com Caplloc, que té encara erma la part superior, si bé els seus vessants han estat modificats per a servir de base als nous camps de cereals.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG522279.
Cal accedir a les Pallargues per la carretera L-304. Tot seguit, s’haurà de prendre una pista en direcció nord-est fins a arribar a vorejar el turó de Caplloc. També s’hi pot arribar per una pista que surt pel sud de Florejacs. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
Aquest vilatge i jaciment arqueològic fou identificat per Eduard Camps amb el vilatge de Claret. Si això fos cert, el lloc tindria el seu origen en un castell esmentat des de l’any 1082, en què Arnau i la seva esposa Guisla cediren a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica el castell de Claret, situat dins el terme de Guissona, al comtat d’Urgell, que tenien dels seus pares, per aprisió i per compra. El castell de Claret limitava a llevant amb el terme de la Coscollosa, a migdia amb el terme de les Pallargues, a ponent amb el de Montfages, i al nord amb el terme de Valltallada. Aquesta donació a la canònica d’Urgell no devia ser completa, ja que el 1139 Bernat de Claret, feudatari del terme, cedí la meitat d’aquest lloc i dels seus homes al paborde de Solsona Gauspert. En els fogatjaments del segle XIV es considera Claret propietat en part de la canònica de Solsona i en part del capítol d’Urgell. (CPO-ABR)
Nucli urbà
L’abundant vegetació que cobreix el lloc dificulta l’observació de les restes constructives que encara es poden documentar, si bé els diferents sondeigs realitzats per l’investigador guissonenc Eduard Camps permeten conèixer més detalls de l’indret. A la part de llevant es pot apreciar un ample fossat, el qual estaria protegit per una muralla amb torres segons es pot deduir dels fonaments en angle recte d’una estructura de carreus que fou excavada a la banda meridional. Dins de l’àmbit del poblat es poden intuir uns carrers que aparentment devien recórrer la muralla de manera paral·lela. Dalt de tot, un nou sondeig ha permès conèixer estructures de carreus i de maçoneria que corresponen a diferents fases de l’hàbitat allí existent. Uns metres al sud, es pot apreciar l’arrencada d’un arc apuntat que probablement corresponia als baixos d’un habitatge, el terra del qual ha de ser si més no 2 m per sota del nivell superficial actual. A ponent, hi ha una mena de camí d’accés limitat per pedres, de les quals destaca una de força gran, plantada verticalment i que devia tenir una funció indicativa d’algun aspecte singular del poblat.
En superfície, es pot recollir ceràmica grisa medieval, la qual cosa juntament amb la situació del lloc en una zona plena de vilatges, permet pensar que ens trobem davant un important poblat altmedieval, nascut probablement al segle XI. En aquesta època, es devia formar una mena de xarxa de nuclis de població fortificats per arrelar els repobladors, un cop incorporada a les noves terres cristianes i ja allunyada la línia fronterera més cap al sud-oest. Concretament, Caplloc està gairebé equidistant de Sant Cristòfol a l’est i del vilatge de les Torretes a l’oest. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Bibliografia
- Camps, 1961, XXIV, pàgs. 41-51; Sangés, 1980, III, doc. 48, pàgs. 263-264.