Situació
Dues tombes paral·leles, del tipus banyera, de les cinc que formen el conjunt de la necròpoli.
EFS
Aquesta necròpoli és al sud-est de l’Aranyó, en una petita serra de forma allargassada, parcialment coberta de coscolls, la qual correspon geomorfològicament a un canal antic de pedra sorrenca sobre nivells de margues.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG522187.
Per tal d’accedir a la petita localitat de l’Aranyó cal prendre la carretera L-303, que surt des de Cervera, en direcció nord-oest.
Necròpoli
La petita serra on hi ha la necròpoli té senyals d’extracció de pedra i d’una trinxera de la darrera guerra civil al seu extrem occidental. Al cim es pot identificar encara alguna petita resta de murs; un dels fragments més notable fa 50 cm d’alçada per 1 m de llargada i pertany a un habitatge bastit en l’elevació en una època imprecisa, però que també podria correspondre a un moment medieval. De tota manera, el més interessant és l’existència de la necròpoli rupestre en el sector sud-oriental, allà on la pedra sorrenca esdevé més visible.
Es poden distingir un total de cinc tombes de tipus banyera orientades oest-est. Es troben separades uns pocs metres, a excepció de dues que són paral·leles i a tocar una de l’altra, fet que permet suposar que els sebollits devien tenir algun tipus de vinculació. N’hi ha tres que es conserven senceres i plenes de terra, per tant, és possible que encara tinguin restes antropològiques. Les altres dues són buides i trencades per l’habitual fractura de la pedra sorrenca. Una esquerda longitudinal les recorre d’est a oest i les separa del cingle principal; d’altres fractures perpendiculars completen el panorama erosiu. Una està trencada pel costat dret i li manca completament la zona dels peus. L’altra ho està pel costat esquerre i té la capçalera al seu emplaçament original, mentre que el cos està ja desplaçat cap al pendent.
Justament a la paret vertical de la zona on són les tombes hi ha excavats, a 1 m d’alçària, una sèrie de vuit quadrats d’uns 30 cm de costat i una fondària de 40 cm, que tenen davant un ressalt per a encaixar algun tipus de tapadora. Evidentment, es tracta d’unes estructures força singulars que sembla que es poden relacionar amb una activitat d’apicultura. El fet de trobar-se allunyades d’una zona habitada, encarades al sud i amb l’encaix per a una tanca de fusta o material perible són arguments a favor d’aquella funció tan habitual en indrets de secà o erms. Pel grau de conservació són clarament posteriors a les tombes, que tenen una datació difícil de precisar entre el segle VIII i el XIII, que és quan s’accepta generalment que es farien aquesta mena d’enterraments relacionats amb un hàbitat desconegut. L’establiment de la frontera a la zona, durant el segle XI, pot ser un element referencial important, tot i que no es pot descartar una datació més antiga.
Bibliografia
- Bolòs-Pagès, 1982, pàgs. 59-103.