Situació
Peculiar fisonomia d’aquest edifici que integra la capçalera de l’església romànica en el temple bastit el 1892.
ECSA-M. Catalán
L’església parroquial de Santa Maria es troba situada en un indret aïllat a la part alta del nucli de població de Freixenet, situat a uns 2 km de l’estació de ferrocarril de Sant Guim de Freixenet.
Mapa: 34-14 (390). Situació: 31TCG666136.
S’hi pot accedir per la carretera LV-1003, des de Sant Guim, en direcció a les Oluges. (XSB)
Història
L’antiga parròquia de Freixenet es fundà a mitjan segle XI, moment en què es reorganitzà i colonitzà tot el sector que envolta Cervera. El castell d’aquest indret és esmentat els anys 1064 i 1085, en què consta com a afrontació territorial del terme del castell d’Amorós.
L’església de Santa Maria de Freixenet formava part del bisbat de Vic, i com a tal, és coneguda a través de les relacions de parròquies d’aquesta diòcesi dels segles XI i XII, on se’n fa esment amb els noms de Frexanet i Frexened. Aquesta parròquia, inclosa dins el deganat d’Urgell, és una de les que s’esmenten en les llistes d’esglésies i parròquies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280, amb 25 sous i 40 sous respectivament.
Planta de l’església, que mostra la part romànica primitiva, mancada de la nau, substituïda per l’edificació del segle passat.
J.A. Adell
El 1332 Santa Maria de Freixenet fou una de les esglésies del bisbat de Vic objecte de visita pastoral; així mateix, també fou visitada el 1685 pel bisbe de Vic Antoni Pasqual, moment en què consta que tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Andreu i Sant Guillem de Sant Guim de la Rabassa i Sant Cristòfol de la Rabassa. La vinculació amb la seu osonenca perdurà fins el 1957, any en què fou incorporada a la diòcesi de Solsona. (ABR)
Església
És un edifici romànic que ha estat substancialment alterat per la destrucció de la nau i la seva substitució per l’església actual, orientada de nord a sud. Aquest nou temple fou construït l’any 1892, segons consta en la inscripció de la portada oberta a la façana sud. Tot i les transformacions, es conserva la capçalera de l’edifici altmedieval i prou elements per a poder intuir-ne l’estructura primitiva.
Es tractava d’una església d’una nau, actualment desapareguda, possiblement coberta amb volta de canó i acabada a llevant amb una capçalera complexa que encara es conserva. La capçalera és formada per un transsepte, cobert amb voltes de canó perpendiculars a la volta de la nau i amb una cúpula al creuer, molt alterada, que es reflecteix en un cimbori prismàtic.
Interior de l’absis major de l’església romànica, convertit en capella fonda o del Santíssim.
ECSA-E. Pablo
La nau s’allarga cap a llevant, més enllà del transsepte, i és capçada per un absis semicircular, precedit d’un profund arc presbiteral, amb la volta absidal delimitada per una imposta bisellada. A les façanes de llevant dels braços del transsepte s’obrien sengles absidioles semicirculars de les quals la del costat sud ha desaparegut i només es conserva la traça de l’alçat i part del mur. L’absidiola del costat nord es conserva, però, totalment transformada en el seu interior.
Els arcs que comuniquen el creuer amb els braços del transsepte han estat paredats i els braços del transsepte aïllats del nucli de l’edifici primitiu i utilitzats com a dependències accessòries del nou temple.
Exteriorment, les estructures del temple original són força visibles, ja que la nova església ha respectat íntegrament el cos del transsepte, que conserva les traces dels pendents de les cobertes i part del volum del cimbori. A les façanes, millor que a l’interior, és on poden apreciar-se les obertures de l’edifici original. Al centre de cadascun dels dos absis conservats hi ha una finestra de doble esqueixada. Presumiblement n’hi devia haver una altra a l’absis desaparegut. Una altra finestra del mateix tipus s’obre a la testera sud del transsepte, mentre que a la testera nord hi ha una finestra cruciforme.
L’única porta original que es conserva s’obre a la façana sud del transsepte. És d’arc de mig punt, de dovelles estretes i molt llargues, d’una pedra més fosca que la de la resta del parament, circumstància que es repeteix a la finestra de l’absis sud.
Les façanes no tenen ornamentació, llevat dels absis, que presenten un conjunt de lesenes molt malmeses que no es completen, com caldria suposar, per un fris d’arcuacions sota el ràfec. El sector on hi hauria d’haver les arcuacions està molt alterat, però sembla que les arcuacions no s’arribaren a construir i la decoració absidal va quedar inacabada.
Els paraments presenten un aparell molt uniforme, format pel característic carreuó segarrenc, desbastat, que és més regular i polit a la part alta dels murs, especialment al mur nord, on l’aparell és particularment acurat. En alguns punts, on el parament s’ha conservat especialment bé, es conserven traces de l’acabat original, consistent en juntes encintades que tendeixen a regularitzar l’aparell.
Les característiques constructives i ornamentals situen l’església de Santa Maria de Freixenet com una obra clarament inscrita dins els corrents de l’arquitectura de la fi del segle XI o el començament del segle XII, fidels a les fórmules llombardes. En canvi, la seva tipologia presenta alguns interrogants, motivats per la mutilació de la nau. Tot i que l’estructura de la capçalera és molt clara, es desconeix la longitud de la nau. Tant podria ésser una nau llarga, seguint la forma habitual d’aquest tipus d’esglésies, com a Sant Ponç de Corbera o Sant Jaume de Frontanyà, com tractar-se d’una nau curta i seguir el tipus d’esglésies en planta de creu grega, molt més estranyes en el context català, com Sant Cugat Salou.
Alguns detalls de l’església de Freixenet permeten d’aventurar aquesta darrera hipòtesi, com ara l’allargament de la nau més enllà del transsepte i les proporcions entre l’angle de la nau i els braços del transsepte. Això la faria un edifici molt singular. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 227 i 238; Pladevall, 1971-72, fasc. 113-120, pàgs. 283-304; 1976, pàg. 13.