Situació
Edifici totalment transformat, que conserva part dels murs i l’absis d’època romànica.
ECSA-M. Catalán
L’església parroquial de Sant Jaume és a la part alta del poble de Portell, al nord-est de Sant Ramon.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG657226.
Cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia anterior. (JAA)
Història
Sant Cugat fou la primitiva advocació d’aquesta parròquia i així apareix documentada durant l’edat mitjana. Portell, indret documentat des de l’any 1035, formà part del bisbat d’Urgell fins al final del segle XVI, moment en què s’incorporà a la nova diòcesi de Solsona. El primer esment de la parròquia de Portell és del 1072, any en què Em feu un llegat “ad Sancto Cucufato in Portel” en el seu testament. Anys després, el 1098, Guisla, vídua d’Eribau de Llobera, senyor de Portell, Guillem Guitard, el seu segon marit, i Carbonell, fill del seu primer matrimoni, van cedir l’església del castell de Portell dedicada a sant Cugat juntament amb totes les esglésies i tots els drets eclesiàstics del terme a la canònica de Solsona.
Durant el segle XII les diferents butlles papals de confirmació de les possessions de la canònica solsonina dels anys 1151, 1180 i 1188, i l’acta de consagració de Santa Maria de Solsona del 1163, reconeixen la dependència de l’església de Portell envers la canònica de Solsona. Aquesta situació perdurà fins el 1593, any en què es creà el bisbat de Solsona. (ABR-CPO)
Església
Es tracta d’un edifici profundament desfigurat per l’afegitó d’una segona nau, al nord de la nau original, i d’una sagristia al sud, adjacent a l’absis, que en tapa la meitat sud. A més, la construcció d’un campanar de torre, a l’extrem oest de la nau original, n’engloba un d’antic d’espadanya de dos ulls.
La seva estructura original era d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral. No es conserven les obertures originals, però és molt probable que la porta primitiva estigués al mur sud en el mateix lloc que la porta actual, datada el 1883.
Les façanes són mancades d’ornamentació i presenten uns paraments formats pel característic carreuó segarrenc, curosament disposat, en un edifici força impersonal que caldria datar al segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 693, pàgs. 201-204; Serra i Vilaró, 1958; Costa, 1959, vol. II, pàgs. 641-649; Riu, 1979, II, pàg. 230; Baraut, 1986, doc. 88, pàgs. 184-187.