Situació
Façana sud de l’església, la més ben conservada de l’edifici romànic, amb un portal amb grans dovelles, guardapols i imposta ornada, i una finestra de doble esqueixada.
ECSA-X. Solé
L’església parroquial de Sant Martí de Gospí és situada a la part alta del poble de Gospí, al nord-oest de Sant Ramon.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG628222.
S’hi arriba des del nucli urbà de Sant Ramon per la carretera LV-3121, en direcció nord-oest. Un cop fets uns 2,5 km es troba el poble de Gospí. (XSB)
Història
Els orígens d’aquesta parròquia s’han de buscar al segle XI, que és quan apareix documentat per primera vegada el castell de Gospí (1035). La notícia històrica més antiga de la parròquia és de l’any 1133, en què Pere, bisbe d’Urgell, accedint als precs dels parroquians de Gospí i la Salsa, donà a Santa Maria de Solsona les esmentades esglésies parroquials, que fins llavors havien estat vinculades a Sant Andreu de Tresponts. L’església de Gospí es confirma a Solsona en les diferents butlles papals adreçades a aquesta canònica durant el segle XII i també en l’acta de consagració de Santa Maria de Solsona del 1163. El 1186 Ramon, rector de Gospí, va prometre a la canònica de Solsona que rebria de la parròquia de Gospí la quarta part de les primícies de pa i vi. Aquest pagament es comprova també en un document del final del segle XIII on consta que Santa Maria de Solsona cobrava a Gospí la quarta part de la primícia i hi tenia dret d’alberga.
Al final del segle XVI, en crear-se la diòcesi de Solsona, Gospí deixà de pertànyer al bisbat d’Urgell i s’integrà al nou bisbat. (CPO)
Església
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó rebaixada i reforçada per tres arcs torals en arc de mig punt rebaixat. Era capçada per un absis semicircular, ara substituït per una sagristia. De l’absis ha restat l’arc presbiteral, paredat, d’arc de mig punt també rebaixat, darrere del qual hi ha ara, com s’ha dit, la sagristia. A la banda nord, s’hi afegí una capella coberta amb volta de canó apuntada, des de la qual s’accedeix al campanar de torre independent i adossat a la sagristia. Aquesta capella fou ampliada posteriorment i es convertí en una altra nau, l’eix de la qual es troba amb el de la nau originària en un punt il·luminat per una finestra zenital. Ambdues naus són acabades per sengles arcosolis en arc de mig punt. L’entrada al temple és situada a la façana sud davant d’un espai reduït i envoltat d’altres edificacions. La porta és d’arc de mig punt, de grans dovelles, amb guardapols i imposta ornats amb dents de serra. Al seu costat, una finestra de doble esqueixada d’arc de mig punt il·lumina la nau primitiva. Un fris de semiesferes i permòdols amb testes esculpides corona la façana sud just sota el ràfec. A la façana oest, una finestra en forma de creu, sota la coberta de dues aigües, il·lumina el cor del temple. A la façana est, un campanar de torre de quatre ulls i considerable alçada domina el cementiri i altres construccions que envolten l’església. A la façana nord també s’observa un tram de mur primitiu, reforçat per contraforts, amb les mateixes ornamentacions sota el ràfec descrites a la façana sud.
L’aparell originari emprat és el carreuó tan sols desbastat i irregular, disposat en filades desordenades, que es correspon a una obra que hom pot datar entre els segles XI i XII. (XSB)
Escultura
Una mostra de les mènsules que recorren el ràfec de la teulada, amb rostres esculpits força simples.
ECSA-J. Gratacós
Al mur nord de l’església de Sant Martí de Gospí hi ha cinc mènsules que sobresurten del mur. En tres d’elles encara es pot reconèixer el que es representa. Es tracta de caps humans molt malmesos, ja que només un d’ells —el corresponent a la segona mènsula començant per l’esquerra— és sencer i els trets no es distingeixen pels efectes de l’erosió.
Una mica més ben conservades es troben les mènsules del costat sud, que aguanten la cornisa que es compon de tretze blocs de pedra decorats cadascun d’ells originàriament amb tres motius esfèrics, molts dels quals no s’han conservat. Aquesta cornisa està suportada per tretze mènsules, vuit de les quals encara mantenen la decoració. Hi ha tres caps humans sencers de trets molt esquemàtics, ulls ametllats i el nas i la boca només esbossats; cinc mènsules més tenen caps trencats o molt erosionats, circumstància que fa que no es pugui distingir si es tracta de caps humans o animals. A les cinc mènsules restants no queden indicis que indiquin l’existència de cap mena de decoració. Quant a la datació, aquesta no és anterior a mitjan segle XII. (JGP)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 693, pàgs. 201-204; Costa, 1959, vol. I, pàg. 245; Riu, 1979, II, pàgs. 211-256; Vidal-Vilaseca, 1981, pàgs. 276-277; Baraut, 1986, doc. 88, pàgs. 184-187.