Sant Jaume de Pallerols (Talavera)

Situació

L’església des del costat sud-est, amb l’absis primitiu i la segona nau, gòtica, que li fou afegida més tardanament.

ECSA-E. Pablo

L’església parroquial de Sant Jaume és al centre de la petita població de Pallerols, al sud-est de Sant Antolí.

Mapa: 34-15 (390). Situació: 31CG628089.

S’hi accedeix per la N-II. Entre la Panadella i Sant Pere dels Arquells, cal prendre la carretera LV-2032 fins a arribar a Pallerols, passat Sant Antolí. (JAA)

Història

Una de les primeres referències d’aquesta església data de l’any 1093, en què els senyors de Montlleó la cediren al monestir de Santa Maria de Montserrat. Aquesta església apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic de mitjan segle XII.

A la darreria del segle XIII, concretament l’any 1279, l’església de Payerols és esmentada en la relació d’esglésies que contribuïren amb la dècima papal al sosteniment de les croades.

Quan el bisbe de Vic Antoni Pasqual visità aquesta parròquia l’any 1685 el poble tenia 9 cases juntes i un hospital amb una capella dedicada als sants Joan Baptista i Evangelista. Es mantingué dins la demarcació eclesiàstica del bisbat de Vic fins el 1957, any en què passà a formar part de la diòcesi de Solsona. (ABR)

Església

Planta de l’església, amb les dues naus que l’integren.

Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya-E. Solsona

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular. És capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral. L’església fou profundament alterada per la construcció d’una segona nau, adossada al seu costat sud.

La porta, de factura gòtica, s’obre a la façana nord, i correspon a una reforma contemporània de l’ampliació de l’església. Una segona porta, amb l’arc de mig punt i grosses dovelles, s’obre a la façana oest en la unió de les dues naus. A l’absis s’obren dues finestres de doble esqueixada, sobreposades. La finestra original és la inferior, molt similar a la que es conserva a la façana oest, que és coronada per un notable campanar d’espadanya de quatre ulls, amb dos pisos sobreposats.

Les façanes són totalment mancades d’ornamentació i presenten un aparell format pel característic carreuó segarrenc, disposat amb molta cura, en filades de través a la part baixa dels murs nord i especialment de l’oest. A la façana oest de la nau afegida es conserva un gran arc paredat, sense dovelles. Aquest podria correspondre a un porxo adossat al mur sud, que s’hauria transformat en la nau sud, probablement entre els segles XIV i XV, modificant l’edifici original, datable entre els segles XI i XII. (JAA)

Bibliografia

  • Rius, 1946, vol. I, pàg. 227; Pladevall, 1976, pàg. 15.