Situació
Església modificada al llarg dels segles, però que conserva la primitiva estructura romànica, amb un absis molt característic, ornat per columnes semicirculars I un fris d’arquets cecs.
ECSA-X. Solé
L’església parroquial de Sant Julià es troba fora del portal d’entrada a la vila closa del poble del Llor.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG594232.
S’hi arriba seguint el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (XSB)
Història
Tot i que és segur que existia des de molt abans, la primera referència directa de l’església de Sant Julià del Llor data de l’any 1176, en una escriptura relacionada amb el temple de Sant Salvador de Tarroja, en la qual apareix signant com a testimoni un tal Pere “capellani dez Lor”. L’església del Llor és esmentada explícitament els anys 1194 i 1195; consta que en aquest moment el paborde de la canònica de Solsona feia la provisió del rector, d’acord amb el bisbe d’Urgell. Aquesta circumstància, però, no és recollida en les butlles papals del segle XII que confirmaven els drets de la canònica de Santa Maria de Solsona.
La parròquia del Llor, integrada dins el deganat d’Urgell, contribuí amb 25 sous barcelonesos a la dècima de la diòcesi d’Urgell de l’any 1391. Depenien eclesiàsticament de Sant Julià del Llor les esglésies de Sant Julià del Far i de Santa Maria de Castellmeià.
Procedent d’aquesta església es conserva al Museu Diocesà de Solsona el sepulcre gòtic d’Hug de Copons, mort el 1354. (ABR)
Església
Planta de l’església, on es posen de manifest les ampliacions sofertes per la primitiva estructura romànica.
X. Solé
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i reforçada per dos arcs torals de mig punt; aquests arrenquen de sengles pilastres i capitells units per una cornisa que ressegueix el perímetre del temple; la nau és capçada a llevant per un absis de planta semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera i obert a la nau mitjançant un arc presbiteral en degradació. El transsepte, de construcció posterior, el formen dues capelles cobertes amb voltes de creueria i obertes a la nau a través d’arcs de mig punt en degradació; a l’interior de la capella oberta al mur de migjorn hi ha una porta que dona accés a la sagristia, la qual és adossada al costat sud de l’absis; l’altra capella, la del costat de tramuntana, és capçada per un absis de planta semicircular.
A l’interior del tram central de la nau, a banda i banda, hi ha dos arcosolis en arc de mig punt, i davant la porta d’entrada, situada al mur sud, hi ha un tercer arcosoli en forma d’absidiola que conté la pica baptismal. La porta d’entrada al temple, al mur de migdia, és feta amb un arc rebaixat i és fruit d’una reforma del segle XVIII; al costat de la porta s’alça un campanar de torre bastit al segle XIX, la capella il·luminada per un ull de bou i la sagristia amb una petita finestra amb llinda, construccions totes elles afegides al temple original amb cobertes independents.
Finestres absidal i de ponent (aquesta, vista des de l’interior) decorades amb relleus a base d’incisions.
ECSA-J. Gratacós
A la façana de ponent hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt monolític esculpit, damunt la qual es pot veure una altra finestra i un ull de bou paredats. El mur de tramuntana és reforçat per dos contraforts, un dels quals és adossat a la capella afegida en aquest mateix mur, il·luminada per una finestra lateral orientada a llevant. L’absis, de factura clarament romànica, és ornamentat amb dues columnes semicirculars i un fris d’arquets cecs que ressegueix la part superior del semicilindre absidal; aquests arquets descansen sobre mènsules esculpides. Al centre de l’absis s’obre una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada, semblant a la de la façana de ponent.
L’aparell evidencia la diferència constructiva entre el temple originari i les construccions afegides posteriorment; així, a l’absis i als murs de la nau l’aparell és de carreus ben escairats i irregulars, disposats en filades amb tendència a la uniformitat, que palesen una obra del segle XII, mentre que a la resta de l’edifici, el parament és de carreuó mal escairat i irregular disposat en filades desordenades. (XSB)
Escultura
Detall de la decoració de l’absis, amb una de les mènsules que s’han conservat; i un fragment de la línia d’imposta esculpida que recorre la nau per l’interior de l’església..
ECSA-J. Gratacós
Al mur de ponent de l’església de Sant Julià del Llor s’obre una finestra de doble esqueixada que és decorada per dins i per fora amb un encordat ample enmig de dos de més estrets que segueixen l’arc de la finestra; a més, a l’obertura de llum, també es troba la mateixa decoració d’encordat.
A l’absis hi ha una altra finestra que és ornamentada, però aquesta només ho és per l’exterior. Aquí l’encordat és incís a la part de l’arc. També a l’absis, i sota la cornisa, hi ha una sèrie d’arcuacions llombardes sostingudes cadascuna per una mènsula esculpida; actualment en queden poques i és difícil d’identificar-les. Majoritàriament, eren caps d’animals acompanyats per algun d’humà amb un tractament molt matusser, i en què les faccions no estan gens concretades, a excepció dels ulls, que queden bastant marcats.
A l’interior de l’església l’única decoració existent, a part la de la finestra del mur occidental, és la de la línia d’impostes que ressegueix tot el voltant de la nau; aquesta és ornamentada amb un motiu de diamants que queda coronat a la seva part superior per un encordat molt similar a l’anteriorment descrit a la finestra del mur de ponent. Aquesta decoració original s’ha de datar cap al final del segle XII o, fins i tot, al principi del segle XIII. (JGP)
Estela d’estructura trilobulada clavada al terra del cementiri.
J.M. Miró
Al cementiri annex a l’església del Llor han estat trobades dues esteles funeràries, clavades a terra, que poden ser datades a la darreria del segle XII o l’inici del XIII. L’una té una alçada visible de 0,40 m, una amplada horitzontal de 0,45 m i un gruix de 0,15 m. El coll superior fa 0,35 m i el coll inferior de peduncle fa 0,18 m. Es tracta d’una interessant estela de forma discoidal amb un lòbul a banda i banda, que donen a la peça una forma bastant insòlita. Aquesta estela té el revers totalment llis i molt erosionat.
L’altra estela funerària té una alçada visible de 0,27 m, una amplada de 0,45 m i un gruix de 0,13 m. Aquesta peça té un singular perfil geomètric per la part que és visible, ja que es troba molt endinsada a terra i escantellada. Té, a l’anvers, un bordó perifèric que encercla a dins una creu en baix relleu, mentre que el revers es troba totalment deteriorat. (JMMR)
Bibliografia
- Bertran, 1979, II, pàg. 319; Sangés, 1980, III, doc. 2, pàgs. 227-230; Baraut, 1990-91, X, doc. 1721, pàg. 243.