Situació
Petita església que té un absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes.
ECSA-E. Pablo
L’església de Sant Pere del Pujol és situada dalt d’un turó, prop de la masia del mateix nom, que s’emplaça en un enclavament del municipi de Torrefeta situat al N del terme municipal de Sanaüja.
Mapa: 34-13 (329). Situació: 31TCG605399.
S’hi arriba des de Sanaüja a través d’una pista en direcció N-E, i a uns 2 km s’agafa un desviament a mà esquerra que mena a la masia i a l’església en un recorregut d’1,5 km. (XSB)
Història
La primera referència del lloc es remunta a l’any 1087, en què Miró Erimà, ardiaca, en el seu testament llegà a Santa Maria de la Seu l’alou de Pugoli, que era situat al castell de Florejacs.
Sembla que l’església de Sant Pere del Pujol no tingué mai durant l’edat mitjana la categoria de parròquia; molt probablement fou sufragània de l’església de Santa Maria de Ribelles (Noguera), ja que en les relacions de la dècima papal de la diòcesi d’Urgell dels anys 1279 i 1280 hi consten un Berenguer de Pujol i un Albert de Pujol, porcioners de Ribelles, els quals podrien ser originaris del lloc del Pujol. També cal pensar la possibilitat que aquesta església hagués estat sufragània de la de Santa Maria de Sanaüja. (ABR-MLIR)
Església
Planta de l’església, amb la porta oberta al mur nord i el clos cementerial que l’envolta parcialment.
X. Solé
El temple de Sant Pere es troba tancat pel recinte del cementiri que el precedeix. Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, capçada a llevant per un absis de planta semicircular cobert amb volta de quart d’esfera, també apuntada; l’absis s’obre a la nau mitjançant un arc presbiteral que conté dos arcosolis. A la façana de tramuntana hi ha la porta d’accés al temple, feta amb arc de mig punt adovellat, llinda i timpà llis; els brancals de la porta són acabats en quart de punt. En aquesta mateixa façana, vora l’absis, s’alça un campanar d’espadanya de dos ulls.
L’absis, la coberta del qual és a la mateixa alçada que la de la nau, és ornamentat amb arcuacions llombardes en sèries de dues entre lesenes, i al centre hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt, actualment paredada; aquesta obertura és emmarcada per una de les arcuacions, que defineixen un plafó asimètric, molt peculiar, que retrobem, més ben executat, a l’església aragonesa de San Caprasio de la Serós. A la façana sud, una petita finestra quadrangular il·lumina l’espai presbiteral. Finalment, al mur de ponent s’observa el carener de la coberta força desplaçat cap al nord respecte de l’eix de l’absis. Tota la construcció és feta amb un aparell de carreus ben escairats i irregulars, disposats en filades uniformes, que palesa les formes de la plenitud del segle XII; tanmateix, prop de la coberta, l’aparell és de carreuó més irregular i desordenat, probable fruit de reformes en les voltes de l’edifici al segle XII o XIII. (XSB)
Escultura
Dins el clos del cementiri de l’església de Sant Pere del Pujol hi ha quatre esteles funeràries de pedra del país. Totes són discoidals i únicament estan decorades al seu anvers amb una creu inscrita en un cercle. Per aquesta raó, és difícil establir-ne la datació. (JGP)
Sarcòfag
Ossari amb tapa prismàtica que recolza sobre dos peus monolítics i presenta una decoració simple a base de rosetes encerclades.
ECSA-J. Gratacós
Adossat al mur nord de l’esglesiola de Sant Pere del Pujol, prop de l’absis, hi ha un ossari rectangular de pedra del país amb tapa prismàtica que recolza sobre dos peus monolítics. L’estat de conservació no és gaire bo pel fet que està permanentment exposat a les inclemències del temps, cosa que ha fet que els relleus, tot i que visibles, s’hagin erosionat molt. Tant la tapa prismàtica com la caixa de l’ossari estan decorades amb relleus de cercles amb flors de 12 pètals inscrites en una doble motllura. La disposició d’aquests cercles a la caixa de l’ossari és de dos cercles, l’un al costat de l’altre, als costats curts, i de quatre al costat llarg, disposats de dos en dos a cada banda i l’un a sobre de l’altre. La tapa té forma de prisma triangular i la disposició dels relleus és d’un cercle a cada costat curt i de tres, l’un al costat de l’altre, al costat llarg.
Hom constata que el nombre de pètals de les flors inscrites als cercles és de dotze, que és també el nombre total de cercles que decora l’ossari. Podria no ser una casualitat aquest interès a remarcar el nombre de 12, perquè aquest és utilitzat sobretot en l’ornamentació d’esteles funeràries com a símbol de salvació, i no seria gens estrany, per tant, que fos aquest el seu significat simbòlic tenint en compte el context funerari en què ens trobem. Tampoc no es pot descartar una al·lusió al zodíac, on se supeditarien els astres a la voluntat de Déu, i prenent-lo com a determinant per als homes, tal com es veu a les dotze dovelles de l’arquivolta exterior de la portada de Santa Maria de Covet. D’altra banda, també es pot interpretar aquest motiu com un sol; aleshores caldria remuntar-se a les esteles preromanes i entendre’l com un motiu cosmològic, amb relació a alguna teologia solar, que hauria estat cristianitzada, com passa als relleus de l’esglesiola visigòtica de Santa María de Quintanilla de las Viñas. La datació d’aquest ossari es pot remuntar a la segona meitat del segle XII o l’inici del segle XIII. (JGP)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 181 i 205; Baraut, 1984-85, VII, doc. 1038, pàgs. 160-161.