Bibliografia general referent al romànic de la Segarra

  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’: L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època, 3a edició, Barcelona 1962.
  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’: Els precedents antics de la història de Catalunya, ed. Selecta, Barcelona 1967.
  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’: El domini carolingi a Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986.
  • Albareda, Anselm M.: L’abat Oliba, fundador de Montserrat (971?-1046), Barcelona 1972.
  • Àlbum Meravella. Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya, Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 (II), 1931 (IV).
  • Alcolea i Gil, Santiago: Lérida y su provincia, dins Guías artísticas de España, 16, ed. Aries, Barcelona 1955.
  • Altarriba, Emília-Baluja, Josep: L’orde del Cister a la Catalunya Nova, Caixa de Tarragona, Barcelona 1990.
  • Altarriba, Emília-Baluja, Josep: Vallbona, ed. La Bola de Vidre, Valls 1991.
  • Altisent i Altisent, Agustí: Un poble de la Catalunya Nova als segles XI i XII. L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200, “Anuario de estudios medievales” (Barcelona 1966), III, pàgs. 131-213.
  • Altisent i Altisent, Agustí: Història de Poblet, Poblet 1974.
  • Altisent i Altisent, Agustí: Seguint el rastre de Guerau de Jorba i el seu llinatge, “Aplec de treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà” (Montblanc 1978), II, pàgs. 33-83.
  • Altisent i Altisent, Agustí: Diplomatari de Santa Maria de Poblet, vol. I. Anys 960-1177, Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993.
  • Álvarez Márquez, María del Carmen: La baronia de la Conca d’Òdena, Fundació Noguera, Barcelona 1990.
  • Anònim: Palau dels Marquesos de la Floresta, àlbum turístic publicat amb motiu del XIII Congrés Agrícola celebrat a Tàrrega els dies 15 i 16 de maig de 1910, Impremta de Jaume Riera, Barcelona 1910.
  • Anònim: Tárrega. Lugares dignos de ser visitados, “Centro Comarcal Leridano. Boletín interior informativo” (Barcelona 1965), any VIII, núm. 92, pàg. 53.
  • Anònim: 9 sortida intercomarcal. Cervera, “Gran Penedès” (Vilafranca del Penedès-El Vendrell-Vilanova i la Geltrú 1989), núm. 15, any 4, pàgs. 10-15.
  • Arderiu, E.: Excursió a Verdú, “Butlletí del Centre Excursionista de Lleyda” (Lleida 1908), any I, núms. 6, 7 i 8, pàgs. 1-10, 1-6 i 1-9.
  • L’art romànic a Catalunya, Pla d’Acció Cultural de l’Associació del Personal de la Caixa de Pensions, Gráficas Campás, Barcelona 1983.
  • Aulèstia i Pijoan, Antoni: Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges. Àlbum pintoresch monumental de Catalunya, Barcelona 1889.
  • Aulèstia i Pijoan, Antoni: Estudis històrics, vol. II, Barcelona 1908.
  • Ávila Granados, Jesús: El arte románico-segunda parte, “Revista de Arqueología” (Madrid 1982), any III, núm. 17, pàgs. 20-27.
  • Bach i Riu, Antoni: Antics poblats i masies del Baix Urgell, “Ilerda” (Lleida 1973), XXXIV, pàgs. 141-175.
  • Bach i Riu, Antoni: Bellpuig d’Urgell i la seva antiga baronia al Pla d’Urgell, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona 1972.
  • Bach i Riu, Antoni: Ribera d’Ondara. De l’ahir a l’avui, Ribera d’Ondara 1977.
  • Bach i Riu, Antoni: Granyena, un poble de la Segarra, Arxiu Diocesà de Solsona, Solsona 1980.
  • Bach i Riu, Antoni: Viatge a la història de Maldà, dins Maldà. Recull de treballs històrics, Maldà 1982.
  • Bach i Riu, Antoni: Els documents del priorat de Santa Maria de Gualter de l’Arxiu Episcopal de Solsona (segles XI-XIII), “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1986-87), VIII, pàgs. 211-269.
  • Bach i Riu, Antoni: Història d’Anglesola, Caixa d’Estalvis de Catalunya, Anglesola 1987.
  • Bach i Riu, Antoni: Preixana. Un poble de l’Urgell, Diputació de Lleida-Ajuntament de Preixana 1991.
  • Balasch i Pijoan, M. Esther: Bertran de la Borda i la seva relació amb la vila de Cervera. Un itinerari desconegut del mestre d’obra de la Seu Vella de Lleida, “Lambard” (Barcelona 1995), VIII, pàgs. 57-61.
  • Baltrusaitis, Jurgis: La stylistique ornementale dans la sculpture romane, París 1931.
  • Baltrusaitis, Jurgis: La Edad Media fantástica, Madrid 1987.
  • Baltrusaitis, Jurgis: Art sumérien, art roman, Flammarion, París 1989 (reedició).
  • Baraut i Obiols, Cebrià: Els documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1980-93), III (1980), anys 981-1010, pàgs. 7-166; IV (1981), anys 1010-35, pàgs. 7-186; V (1982), anys 1036-50, pàgs. 7-158; VI (1983), anys 1051-75, pàgs. 7-243; VII (1984-85), anys 1076-92, pàgs. 7-218; VIII (1986-87), anys 1093-1100, pàgs. 7-150; IX (1988-89), anys 1101-50, pàgs. 7-312; X (1990-91), anys 1151-90, pàgs. 7-349; XI (1992-93), anys 1191-1200, pàgs. 7-160.
  • Baraut i Obiols, Cebrià: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-XII), Societat Cultural Urgel·litana, la Seu d’Urgell 1986.
  • Barraquer i Roviralta, Gaietà: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, 2 vols., Impremta de J. Altés i Alabart, Barcelona 1906.
  • Barraquer i Roviralta, Gaietà:Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, 4 vols., Impremta de J. Altés i Alabart, Barcelona 1915-17.
  • Bartomeu, Josep: Guia del romànic català. Principat/Andorra / Rosselló / Aragó, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, col·l. “Cavall Bernat”, 7, Abadia de Montserrat 1980.
  • Bastardes i Parera, Rafael: Gilgames i els capitells romànics, “Quaderns d’estudis medievals” (Barcelona 1982), any III, vol. I, núm. 8, pàgs. 474-490.
  • Beigbeder, Olivier: La simbologia, Oikos-Tau, Barcelona 1971.
  • Bellmunt i Figueras, Joan: Fets, costums i llegendes. L’Urgell, II, Pagès editors, col·l. “Fets, Costums i llegendes”, 14, Lleida 1991.
  • Benet i Clarà, Albert: L’expansió del comtat de Manresa, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1982.
  • Benet i Clarà, Albert: El comtat de Berga. Origen i límits (segles X-XI), “L’Erol” (Berga 1984), 11, pàgs. 16-24.
  • Benet i Clarà, Albert: Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa 1985.
  • Benet i Clarà, Albert: La repoblació de la Segarra en l’alta Edat Mitjana (segles IX-XI), “Palestra universitària” (Cervera 1988a), 3, pàgs. 279-295.
  • Benet i Clarà, Albert: El procés d’independència de Catalunya, Institut d’Arqueologia, Història i Ciències Naturals, Sallent 1988b.
  • Benet i Clarà, Albert: Castells i línies de reconquesta, “Symposium Internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI)”, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Barcelona 1991, pàgs. 365-391.
  • Benet i Clarà, Albert: Les parròquies del bisbat de Solsona abans de la seva creació, “L’Erol” (Berga 1993), 41, pàgs. 13-21.
  • Berga, Ramon: El monestir de Santa Maria del Pedregal de monges cistercenques. Aproximació documental a la seva historia, dins Els monestirs cistercencs de la Vall del Corb, Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega 1989, pàgs. 55-99.
  • Bergadà, Francesc: Assaig històric referent al reial monestir de Vallbona,“Segarra” (Cervera 1926-27), núms. 29-47.
  • Bergadà, Francesc: El real monasterio cisterciense de Santa Maria de Vallbona, ed. F. Puig, Col·lecció “Biblioteca de Turismo”, XIII. 1928.
  • Bergadà i Solà, Ramon: Memòria històrica de (...) Ntra. Sra. del Tallat, Tarragona 1900.
  • Bergadà i Solà, Ramon: Disertación histórica sobre el origen y devoción del pueblo de Vallbona, Academia Mariana, Lleida 1906.
  • Bergés i Saura, Carme: La porta dels Fillols: notes sobre una tipologia de portada, “Lambard” (Barcelona 1995), VIII, pàgs. 63-73 i 251-252.
  • Bergós, Joan: La catedral Vella de Lleida, Barcelona 1928.
  • Bergós, Joan: L’escultura a la Seu Vella de Lleida, “Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica”, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1935.
  • Bertran i Roigé, Prim: La dècima de la diòcesi d’Urgell corresponent a l’any 1391, “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1979), II, pàgs. 257-346.
  • Bertran i Roigé, Prim: Notes sobre l’origen i expansió de la moneda d’Agramunt (1164-1200) “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1980), III, pàgs. 307-318.
  • Bertran i Roigé, Prim: El comtat d’Urgell (dels orígens al segle XIII), “Annals de la la Universitat d’Estiu. Andorra”, Andorra 1983, pàgs. 116 i segs.
  • Bertran i Roigé, Prim: Noves aportacions sobre la repoblació de Verdú, Institut d’Estudis Ilerdencs-Càtedra de Cultura Catalana “Samuel Gili i Gaya”, Lleida 1984.
  • Bertran i Roigé, Prim: Marc històric de l’església de Vilagrassa (segles XII-XIV), dins Vilagrassa. VIII Centenari de la carta de població 1185-1985, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1986, pàgs. 39-45.
  • Bertran i Roigé, Prim: Les dècimes eclesiàstiques del deganat de Cervera (1366), “Miscel·lània cerverina” (Cervera 1988), IV, pàgs. 67-86.
  • Binefa i Monjo, Josep: Anglesola i Santa Creu, Abadia de Poblet, Poblet 1964.
  • Binefa i Monjo, Josep: El senyoriu d’Anglesola en la Catalunya medieval: selecció de textos inèdits, “Urtx. Revista cultural de l’Urgell” (Tàrrega 1992), 1.
  • Biosca i Carbonell, Immaculada: La Iglesia parroquial de Santa Maria de Cervera. Síntesis de Bosquejo histórico de la Iglesia parroquial de Santa María, de Fernando Razquin Fabregat, “Noticia de Cervera y la Segarra”, quadern núm. 4, Publicacions aperiòdiques de la Càtedra de Cultura Catalana “Samuel Gili i Gaya”, de Cervera, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació Provincial de Lleida, Cervera 1976.
  • Blanch, Josep: Arxiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona, 2 vols., Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1985 (reedició facsímil; la edició: Agrupació de Bibliòfils de Tarragona, Tarragona 1951).
  • Boleda i Cases, Ramon: Carta arqueològica de les valls del riu Corb, Ondara i Sió, A.E. Geogràfics, Lleida 1976.
  • Boleda i Cases, Ramon: Verdú: síntesi històrica i artística, “Carreró de les Bruixes” (Cervera 1980), any III, núm. 24.
  • Boleda i Cases, Ramon: El castell de Verdú, separata publicada a “Nova Tàrrega” (Tàrrega 1984), 2 052.
  • Boleda i Cases, Ramon: L’Urgell i la Segarra. Conquesta i repoblament. Context històric de la carta de població de Verdú, “Palestra universitària” (Cervera 1988), 3, pàgs. 221-241.
  • Boleda i Cases, Ramon: Santa Maria de Verdú i altres temes verdunins, Publicacions del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega 1991.
  • Bolòs, Jordi i altres: cia d’algunes sepultures excavades a la roca situades a la comarca de les Garrigues, “Ilerda” (Lleida 1985), XLVI, pàgs. 23-26.
  • Bolòs, Jordi i altres: Consideracions sobre l’hàbitat medieval, “Palestra universitària” (Cervera 1988), 3.
  • Bolòs, Jordi, Padilla, Iñaki i Pagès, Montserrat: La necròpolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló, “Quaderns d’estudis medievals” (Barcelona 1980), vol. I, núm. 2, pàgs. 67-80.
  • Bolòs, Jordi-Pagès, Montserrat: Les sepultures excavades a la roca, dins Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, annex I d’“Acta/Mediaevalia”, Barcelona 1982, pàgs. 105-147.
  • Brau i Fradera, Josep Maria: Monografia sobre l’origen i senyors del castell de Malacara i història de sa Madona, Establiment Tipogràfic de Pere Vilà i Font, Mataró 1913.
  • Brodman, James W.: L’orde de la Mercè, Quaderns Crema, Barcelona 1990.
  • Buron, Vicenç: Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi Edicions, Barcelona 1980 (la ed.: 1977).
  • Buron, Vicenç: Castells romànics catalans. Guia. Edicions Mancús, Barcelona 1989.
  • Camós, Narcís: Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña, Barcelona 1657 (reedició del 1949).
  • Camps i Cava, Eduard: Notas históricas de Guissona. La obra del Fluvià, “Ilerda” (Lleida 1950), XIV, pàgs. 155-193.
  • Camps i Cava, Eduard: Notes històriques de Guissona, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1952.
  • Camps i Cava, Eduard: La plana de Guissona: una comarca “arqueológica”, “Ilerda” (Lleida 1961), XXIV, pàgs. 41-51.
  • Camps i Cava, Eduard-Santaeulària i Pujol, Joan: Guissona, E. Joan Santaeulària, Barcelona 1982.
  • Camps i Sòria, Jordi: El claustre de la catedral de Tarragona: escultura de l’ala meridional, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1988.
  • Capdevila, Emili: Verdú: Notas de su historia, “Revista ilustrada Jorba” (Manresa 1929), any XXI, núm. 239, pàgs. 238-286.
  • Capdevila i Felip, Sanç: El castell de Maldà, “Estudis Universitaris Catalans” (Barcelona 1919), IX (reedició facsímil: Maldà. Recull de treballs històrics, Maldà 1982).
  • Capdevila i Felip, Sanç: El castell de Guimerà, Tarragona 1927.
  • Capdevila i Felip, Sanç: El santuari de la Bovera, Tarragona 1929 (reedició facsímil: Patronat de la Mare de Déu de la Bovera, Guimerà 1982).
  • Capdevila i Felip, Sanç: El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta, edició a cura de Xavier Ricomà, Patronat de la Mare de Déu de la Bovera, Guimerà 1988a.
  • Capdevila i Felip, Sanç: El monestir de Santa Maria de Vallsanta, “Quaderns d’història tarraconense” (Tarragona 1988b), VII, pàgs. 5-54.
  • Carbonell i Esteller, Eduard: L’art romànic a Catalunya. Segle XII, 2 vols., Edicions 62, Barcelona 1974-75.
  • Carbonell i Esteller, Eduard: El romànic català, Edicions 62, Barcelona 1976.
  • Carbonell i Esteller, Eduard: L’ornamentació en la pintura romànica catalana, Artestudi Edicions, col·l. “Materials”, núm. 2, Barcelona 1981.
  • Carbonell i Esteller, Eduard: L’art romànic, dins Art català, vol. I, Edicions Nauta, Barcelona 1983.
  • Carta arqueològica de la Segarra, Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1986 (inèdita).
  • Casa Martínez, Carlos de la-Domènech Esteban, Manuela: Estelas medievales de la provincia de Soria, Publicaciones de la Excma. Diputación de Soria, col·l. “Colección de temas sorianos”, núm. 6, Sòria 1983.
  • Casa Martínez, Carlos de la, Jusue Simonena, Carmen i Menchón i Bes, Joan: Estelas medievales cristianas de la Península Ibérica, “Actas del Congreso de Arqueología Medieval Española. Oviedo”, vol. I, ponències, pàgs. 239-254. 1989.
  • Casas i Nadal, Montserrat: Historia de Cardona, llibre III (I), La canònica de Sant Vicenç de Cardona a l’edat mitjana. Alguns aspectes de la seva historia des dels seus orígens fins a 1311, Patronat Municipal de Museus de Cardona, Cardona 1992.
  • Els castells catalans, vol. V (1976) i vol. VI (1979), Rafael Dalmau editor, Barcelona.
  • Castillo, Alberto del: Excavaciones altomedievales en las provincias de Soria, Logroño y Burgos, “Estudios de arqueología española” (Madrid 1972), 74.
  • Català i Roca, Pere: Castillos y torres de Cataluña, Barcelona s.d.
  • Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1990.
  • Catàleg d’escultura i pintura medievals, Fons del Museu Frederic Marès, 1, Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1991.
  • Catalunya Medieval, Lunwerg ed., Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1992.
  • Cervera, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya” (Barcelona), XXXII (1922), pàgs. 293-317.
  • Cervera monumental, “Gran Penedès. Butlletí de l’Institut d’Estudis Penedesencs” (Vilafranca del Penedès), 15 (1989), pàgs. 13-15.
  • Champeaux, Gérard-Sterckx, Sébastien: Introduction au monde des symboles, Zodiaque, París 1972.
  • Cid Priego, Carlos: Portadas románicas de la escuela de Lérida, “llerda” (Lleida 1954), XVIII, pàgs. 145-155.
  • Cirera i Fàbrega, Maurici: La iglesia románica de Pelagalls. Estudio histórico-artístico, “Herda” (Lleida 1973), XXXVIII, pàgs. 31-46.
  • Cirlot, Juan Eduardo: Diccionario de símbolos, ed. Labor, col·l. “Nueva Colección Labor”, Barcelona 1985 (la ed. 1969).
  • Coberó i Coberó, Jaume: Història civil i religiosa de Torà, Torà 1982.
  • Conde i Delgado de Molina, Rafael: L’arrendament i inventari delpriorat cerveríde Sant Pere Gros (1418), “Miscel·lània Cerverina” (Cervera 1983), 1, pàgs. 53-73.
  • Corredera Gutiérrez, Eduardo: Noticia de los condes de Urgell, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1973.
  • Costa i Bafarull, Domènec: Historia de la ciudad de Solsona y su iglesia, 2 vols., ed. Balmes, Barcelona 1959.
  • Cruanes i Oliver, E.-Virella i Torras, X.: Piques baptismals d’immersió del Penedès i el seu entorn, Museu de Vilafranca, Caixa d’Estalvis del Penedès, Vilafranca 1984.
  • Dalmases i de Massot, Faust: Guia histórico-descriptiva de la ciudad de Cervera, Impremta de J.A. Valentí, Cervera 1890.
  • Dalmases i de Massot, Faust: Lo castell de Montcortès, Barcelona 1923.
  • Dalmases, Núria de-José i Pitarch, Antoni
  • 1985 L’època del Cister. Segle XIII, dins Història de l’art català, vol. II, Edicions 62, Barcelona.
  • Delaville Le Roulx, J.
  • 1894-1906 Cartolaire général de l’Orde des Hospitalliers de Saint-Jean de Jérusalem, París.
  • Diversos Autors
  • 1978 Tàrrega dins la política del rei en Jaume I, separata publicada a “Nova Tàrrega” (Tàrrega).
  • Diversos Autors
  • 1982 Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
  • Diversos Autors
  • 1983 L’arqueologia a Catalunya, avui, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
  • Diversos Autors: Les nostres contrades. L’Urgell, vol. I La geografia i la població, Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona 1983.
  • Diversos Autors: Les nostres contrades. L’Urgell, vol. II La història, Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1985.
  • Diversos Autors: 75anys de presència a Tàrrega. 1910-1985, Fundació de la Caixa de Pensions, Barcelona 1985.
  • Diversos Autors: La Vall del Corb, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1986.
  • Diversos Autors: L’evolució històrica de Tàrrega (des de la prehistòria fins al 1987), Museu Comarcal de Tàrrega, Tàrrega 1987.
  • Diversos Autors: L’Urgell: edificis i monuments històrics, Museu Comarcal de Tàrrega, Tàrrega 1988.
  • Diversos Autors: Els monestirs cistercencs de la Vall del Corb, Publicacions del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega 1989.
  • Diversos Autors: Els Plans de Sió. Aproximació a la geografia, la història, els costums i l’art, Diputació de Lleida-Ajuntament dels Plans de Sió, Lleida 1990.
  • Diversos Autors: El centre històric de Cervera, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona 1990.
  • Dolç, Miquel: La florida de la cultura, dins Història de Catalunya, vol. I, ed. Aedos, Barcelona 1969.
  • Domeno Martínez de Morentín, A.: Pilas bautismales medievales en Navarra: tipos, formas y símbolos, Gobierno de Navarra, Departamento de Educación y Cultura, Pamplona 1992.
  • Duch i Mas, Joan: Camins prehistòrics per la Vall del riu Corb, “Palestra Universitària” (Cervera 1987), 2, pàgs. 83-105.
  • Duch i Mas, Joan: La toponímia i l’arqueologia en l’estudi de l’entorn rural, dins “Miscel·lània d’homenatge a Enric Moreu-Rey”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Montserrat 1988a.
  • Duch i Mas, Joan: L’Urgell: edificis i monuments històrics, Museu Comarcal de Tàrrega-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Tàrrega 1988b.
  • Duch i Mas, Joan: El monestir de Vallsanta a partir de 1589 (actualitat del IV centenari de la seva extinció), dins Els monestirs cistercencs de la Vall del Corb, Publicacions del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega 1989, pàgs. 155-181.
  • Duran i Sanpere, Agustí: L’art antic a l’església de Santa Maria de Cervera, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya” (Barcelona 1922), XXXII, pàgs. 293-317.
  • Duran i Sanpere, Agustí: Estampes i records de Cervera, Arts Gràfiques, S.A., Barcelona 1926.
  • Duran i Sanpere, Agustí: El Museu Comarcal de Cervera, “Serra d’Or”, 2a època, any I, núms. 2-3, pàgs. 43-44. 1959.
  • Duran i Sanpere, Agustí: El Museu Comarcal de Cervera, “Centro Comarcal Leridano. Boletín interior informativo” (Barcelona 1962), any V, núm. 58, pàgs. 11-37.
  • Duran i Sanpere, Agustí: Pels camins de la història, Fundació Vives Casajuana, Barcelona 1973.
  • Duran i Sanpere, Agustí: Llibre de Cervera, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1977 (la ed.: Tàrrega 1972).
  • Durliat, Marcel: L’art català, ed. Juventud, Barcelona 1967 (obra original publicada amb el títol Art Catalan, per B. Arthaud, París-Grenoble 1963).
  • Durliat, Marcel: Raimond de Bianya ou de Via, “Les Cahiers de Saint-Michel- de-Cuxa” (Codalet-Prada 1973), 4, pàgs. 128-138.
  • Durliat, Marcel: Le portail de la salle capitulaire de la Daurade a Toulouse, “Bulletin Monumental” (París 1974), vol. 132-III, pàgs. 201-211.
  • Durliat, Marcel: L’apparition du grand portail roman historié dans la Midi de la France et le nord de l’Espagne, “Cahiers de Saint-Michel-de-Cuxa” (Codalet-Prada 1977), 8, pàgs. 7-24.
  • Elías, Jordi: Tàrrega o Tarraha segons els àrabs, Edicions CIRC, col l. “Pobles, viles i ciutats”, 4, Barcelona 1968.
  • Escala i Moyés, M. Rosa-Pinol i Puig, Josep: Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic del municipi de Tàrrega, Ajuntament de Tàrrega 1989-90 (inèdit).
  • Español i Bertran, Francesca: El sometimiento de los animales al hombre como paradigma moralizante de distinto signo: la “Ascension de Alejandro” y el “Seizor de los animales” en el románico español, dins Art Català. Estat de la qüestió, Vè Congrés del CEHA, Servei de Publicacions de la Diputació de Barcelona, Barcelona 1984, pàgs. 49-64.
  • Español i Bertran, Francesca: El mestre del frontal de Santa Tecla i l’escultura romànica tardana a la Catalunya Nova, “Quaderns d’estudis medievals” (Barcelona 1988), 23-24, pàgs. 81-103.
  • Español i Bertran, Francesca: L’arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà i Segarra tarragonina, Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc 1991.
  • Español i Bertran, Francesca: Sepulcre de Guillem II de Montcada, dins Catalunya Medieval, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1992, pàgs. 112-113.
  • Espinagosa i Marsà, Jaume: L’Urgell: edificis i monuments històrics, Tàrrega 1988.
  • Espinagosa i Marsà, Jaume: El llarg camí del Museu de Tàrrega, “Urtx. Revista cultural de l’Urgell” (Tàrrega 1989), 1, pàgs. 143-157.
  • Espinagosa i Marsà, Jaume, Gonzalvo i Bou, Gener i Saula i Briansó, Oriol: Formes de col·laboració cultural entre un museu i un arxiu. L’experiència del Museu Comarcal de l’Urgell i l’Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, “Urtx. Revista cultural de l’Urgell” (Tàrrega 1995), 8, pàgs. 137-145.
  • Espinagosa i Marsà, Jaume, Gonzalvo i Bou, Gener i Serés I Aguilar, Jordi (dir.): Història gràfica de l’Urgell, Consell Comarcal de l’Urgell-Columna, El Pont de Pedra, Barcelona 1993.
  • Ferguson, Georges: Signos y símbolos en el arte cristiano, Buenos Aires 1956.
  • Ferrer-Vives, Francesc d’A.: Armorial de les abadesses de Santa Maria de Vallbona, Badalona 1977.
  • Ferrando Roig, J.: Simbologia Cristiana, 1958.
  • Finestres i de Monsalvo, Jaume: Historia del real monasterio de Poblet, 5 vols., Cervera-Tarragona 1753-65.
  • Fité i Llevot, Francesc: La porta occidental de Santa Maria d’Agramunt. Estudi introductori de la seva interpretació simbòlica dins de les constants de l’escola de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1984.
  • Fité i Llevot, Francesc: Reculls d’història de la vall d’Àger. Període antic i medieval, Centre d’Estudis de la Vall d’Àger, Àger 1985.
  • Fité i Llevot, Francesc: La portada romànica de l’església parroquial de Vilagrassa, dins Vilagrassa. VIII Centenari de la carta de població. 1185-1985. Cloenda dels actes commemoratius. Resum de les conferències, Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació Provincial de Lleida 1986, pàgs. 47-93.
  • Fité i Llevot, Francesc: Escultura tardana: les portades de la denominada escola de Lleida, “Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes”, Lleida 1991a, pàgs. 77-91 i 113-114.
  • Fité i Llevot, Francesc: L’elefant, un motiu exòtic en la portada de Cubells, “Urtx. Revista cultural de l’Urgell” (Tàrrega 1991b), 3. pàgs. 89-105.
  • Fité, Francesc-Bertran, Prim: Una explotació vitivim’cola altomedieval a Flix (La Noguera), dins Vinyes i vins: mil anys d’història, vol. II, Universitat de Barcelona, Barcelona 1993, pàgs. 235-239 i 261-264.
  • Fluvià i Escorsa, Armand de: Diccionari general d’heràldica, Barcelona 1982.
  • Font i Rius, Josep Maria: Costumbres de Tàrrega “Anuario de historia del derecho español” (Madrid 1953), 54, pàgs. 429-443.
  • Font i Rius, Josep Maria: Del domini pobletà sobre la vila de Verdú: Notes per a la història del règim senyorial de Poblet, “Miscel·lània Populetana” (Poblet 1966), pàgs. 361-373.
  • Font i Rius, Josep Maria: Cartas de población y franquicia de Cataluña, 2 vols., CSIC, Barcelona-Madrid 1969-83.
  • Forey, A.J.: The Templars in the Corona de Aragón, Oxford University Press, Londres 1973.
  • Fort i Cogul, Eufemià: L’eremetisme a la Catalunya Nova “Studia Monastica” (Montserrat 1965), VII, fase. I, pàgs. 63-126.
  • Fort i Cogul, Eufemià: El senyoriu de Santes Creus, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona 1972.
  • Fort i Cogul, Eufemià: El llegendari de Santes Creus, Fundació Vives Casajuana, Barcelona 1974.
  • Franquesa i Gasol. Joan: Anales de Cervera, 2 vols., Establecimiento Tipográfico de C. Miró, Barcelona 1891-92.
  • Freedman, Paul H.: Military Orders in Osona during the twelfth and the thirteenth centuries, “Acta històrica et archaeologica mediaevalia” (Barcelona 1982), 3, pàgs. 55-69.
  • Freedman, Paul H.: Els tempters al castell de Granyena segons un document de l’Arxiu Episcopal de Vic, “Ausa” (Vic 1983), XI/105, pàgs. 1-5.
  • Fuguet i Sans, Joan: L’arquitectura dels templers a Catalunya, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1995.
  • Gallart i Fernandez, Josep: Les estructures d’època medieval cristiana: descripció i anàlisi, dins L’excavació de l’església de Sant Martí de Lleida, Lleida 1991, pàgs. 69-113.
  • García Pinol, Ramon: Rutas medievales, “Serie de Historia de la Arquitectura y del Urbanismo elaborada en la Càtedra Gaudí de la Escuela de Arquitectura”, núm. 2, Universitat Politècnica de Barcelona, Barcelona 1974.
  • Garrabou i Peres, Montserrat: Sant Pere Gros a través de dos documents dels segles XI i XII, “Miscel·lània Cerverina” (Cervera 1984), 2, pàgs. 11-23.
  • Gavín i Barceló, Josep Maria: Inventari d’esglésies, vol. 20, Segarra-Urgell, Arxiu Gavín, Valldoreix (Sant Cugat del Vallès 1987).
  • Gaya Nuno, Juan Antonio: Tímpanos románicos españoles, “Goya” (Madrid 1961), 43-45, pàgs. 32-40.
  • Gómez Gómez, A.-Asiàin Yarnoz, M.A.: Caritas et diabolus en la iconografia de San Martín de Unx (Navarra), “Príncipe de Viana” (Pamplona 1995), any 56, núm. 205, pàgs. 285-310.
  • Gonzalez i Pérez, Joan-Ramon: El yacimiento de Sant Joan de Maldanell (Maldà, Lérida), “Actas del I Congreso de Arqueología Medieval Española. Huesca 1985”, Saragossa 1986, vol. IV, pàgs. 587-598.
  • Gonzalez i Pérez, Joan-Ramon-Medina i Morales, Josep: Estudi i interpretació de les actuals restes del castell de Bellpuig, “Urtx. Revista cultural de l’Urgell” (Tàrrega 1996), 9, pàgs. 97-116.
  • Gonzalvo i Bou, Gener: La Pau i la Treva a Catalunya. Orígens de les Corts Catalanes, ed. La Magrana, Barcelona 1986.
  • Gonzalvo i Bou, Gener: La Pau i Treva de 1187 per al comtat d’Urgell i vescomtat d’Àger, “Ilerda” (Lleida 1990), XLVIII, pàgs. 170-173.
  • Gonzalvo i Bou, Gener: Documents de Verdú a l’Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, “Urtx. Revista cultural de l’Urgell” (Tàrrega 1991), 3, pàgs. 107- 115.
  • Gonzalvo i Bou, Gener-Baró i Queralt, Xavier: Notes sobre l’evolució de la historiografia generada al voltant del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona, “Urtx. Revista cultural de l’Urgell” (Tàrrega 1997), 11, en premsa.
  • Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 10 (Noguera, Urgell i Segarra), Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1994.
  • Grau i Pujol, Josep M.-Puig i Tàrrech, Roser: Els marquesos de la Floresta i les seves propietats de Tàrrega (1705-1716), “Urtx. Revista cultural de l’Urgell” (Tàrrega 1991), 3, pàgs. 117-127.
  • Gudiol i Cunill, Josep: Nocions d’arqueologia sagrada catalana, vol. II, Imp. Vídua de R. Anglada, Vic 1902 (2a ed. 1933).
  • Gudiol i Ricart, Josep: Arte de España. Cataluña, ed. Seix Barral, Barcelona 1955.
  • Gudiol i Ricart, Josep-Gaya Nuno, Juan Antonio: Arquitectura y escultura románicas, dins Ars Hispaniae, vol. V, ed. Plus Ultra, Madrid 1948.
  • Gudiol i Ricart, J., Reglà, J. i Vilà i Valentí, J.: Catalunya, ed. Noguer, col·l. “Tierras de España”, vol. I, Madrid 1974.
  • Herrera, M.: Viatge a Vallbona de les Monges “Butlletí del Centre Escursionista de Lleida” (Lleida 1908).
  • Ibn ’idàri: La caída de califato de Córdoba y los reyes de Taifas (al-Bayàn al-Mugrib), edició a cura de Felipe Maíllo Salgado, Universidad de Salamanca, Salamanca 1993.
  • Iglésies, Josep: Tàrrega en el segle XVIII, “Centro Comarcal Leridano. Boletín interior informativo” (Barcelona 1965), any VIII, núm. 93, pàgs. 9-11.
  • Iriarte, Joan: Santa Maria de Vallbona in humilitates valle, Erimont Ibérica, Barcelona 1989.
  • Janini, J.: Los manuscritos del monasterio de Vallbona (Lérida), “Hispània sacra” (Madrid 1962), XV, pàgs. 439-452.
  • Jové, M.: Els primers tallers d’escultura al claustre de la Seu Vella de Lleida, tesi de llicenciatura inèdita, Universitat Autònoma de Barcelona 1985.
  • Junyent i Subirà, Eduard: Lista de parroquias del obispado de Vich, según la visita pastoral del obispo Galceràn Sacosta (1330-1339), dins Miscelànea filològica dedicada a Mn. A. Griera, Instituto de Estudiós Pirenaicos, Barcelona 1955, vol. I, pàgs. 369-389.
  • Junyent i Subirà, Eduard: Diplomatari de Sant Bernat Calvó, abat de Santes Creus, bisbe de Vich, Reus 1956.
  • Junyent i Subirà, Eduard: Visites pastorals de Cervera, “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” (Barcelona 1967), pàgs. 221-245.
  • Junyent i Subirà, Eduard: Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XII, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Montserrat 1976.
  • Kehr, Paul: Papsturkunden in Spanien. Vorarbeiten zur Hispania Pontifícia, vol. I, Katalonien, Berlín 1926.
  • Lara Peinado, F.: Lérida romana, Lleida 1973.
  • Lérida y el Valle de Aran. Àlbum patrocinado por el Excmo. Ayuntamiento de Lérida y dedicado a los araneses, en testimonio de su más leal patriotismo, dins España regional, vol. I, Ediciones Catalonia, Barcelona 1924.
  • Liber feudorum maior. Cartulario real que se conserva en el Archivo de la Corona de Aragón, edició a cura de F. Miquel i Rosell, 2 vols., CSIC, Barcelona 1945-47.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: El real monasterio de Santa Maria de Vallbona. Octavo centenario de su fundación, ed. Leridana, Lleida 1957.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: Història de Lleida, 2 vols., Tàrrega 1972-74.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: La Fuliola, nou segles d’història (1080-1980), Ajuntament de la Fuliola, Lleida 1980.
  • Lladonosa i Pujol, Josep: Història de la vila d’Alguaire i el seu monestir santjoanista, Ajuntament d’Alguaire, Alguaire 1981.
  • Llobet, Josep M.: Cent episodis de la història de Cervera, Lleida 1992.
  • Llobet, Josep M.: Montoliu de Segarra. Aproximació a la història d’aquest municipi, Lleida 1993.
  • Llobet i Martí, Ramon: Monografia o breu descripció històrico-geogràfica de la vila y parròquia de Sant Martí de Maldà, Tipografia Mariana, Lleida 1907.
  • Llorens i Perelló, Jordi: Les obres d’intervenció general al monestir de Santa Maria de Vallbona, dins Els monestirs cistercencs de la vall del Corb, Publicacions del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega 1989, pàgs. 205-230.
  • Llorens i Perelló, Jordi: El projecte general d’intervenció al monestir de Santa Maria de Vallbona, “Urtx. Revista Cultural de l’Urgell” (Tàrrega 1990), 2, pàgs. 293-309.
  • Llorens i Solé, Antoni: Els documents dels segles X i XI de l’Arxiu Capitular de Solsona, “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1992-93), XI, pàgs. 301-486.
  • López Elum, Pedro: La alquería islàmica en Valencia. Estudio arqueológico de Bofilla, siglos XI a XIV, València 1994.
  • López i Melción, Joan B.: Referències a la Lacetània en els textos clàssics, “Miscel·lània cerverina” (Cervera 1986), IV, pàgs. 11-22.
  • Lorés, Imma-Camps, Jordi: La difusió de l’escola de Lleida a la zona d’Osca i les seves transformacions: el cas de l’escultura de San Miguel de Foces, “Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes”, Lleida 1991.
  • Macià, M.-Ribes, J. L.: Desmembraments i reutilitzacions: notes per a la història dels fragments dels retaules de pedra del Museu Diocesà de Lleida, “Ilerda” (Lleida 1994), LI, pàgs. 75-82.
  • Marca, P. de: Marca hispanica sive limes hispanicus, Baluze, París 1688 (reedició facsímil: ed. Base, Barcelona 1972).
  • Markalaín, Juli, Gonzalez, Joan-Ramon i Rubio, Daniel: Castells de la línia defensiva del marge dret del Llobregós, “Congreso Internacional de Historia de los Pirineos. Cerveranoviembre de 1988”, vol. II, Madrid 1991, pàgs. 226-230.
  • Martinell, César: L’art de transició al gòtic, dins L’art català, vol. I, Aymà Editors, Barcelona 1957, pàgs. 253-287.
  • Masoliver, Alexandre: Los cistercientes en España y Portugal, dins Los cistercientes. Ideales y realidad, ed. Herder, Barcelona 1987, pàgs. 544-550.
  • Melero, L.: Estudio iconogràfico de la portada de los pies de Santa Maria Magdalena de Tudela (Navarra), “Príncipe de Viana” (Pamplona 1984), 173, pàgs. 463-483.
  • Menchón i Bes, Joan: Observacions per a un estudi de les esteles funeràries discoïdals dels Països Catalans, “Butlletí Arqueològic” (Tarragona 1988-89a), 10-11, pàgs. 251-317.
  • Menchón i Bes, Joan: Esteles funeràries discoïdals de Montblanquet (L’Urgell, Lleida), “Llansol de Romaní” (Butlletí de l’Associació Arqueològica de Castelló), any X, núms. 6-7, pàgs. 48-55. 1988-89b.
  • Menchón i Bes, Joan: Un conjunt de cinc esteles funeràries a Montblanquet, “XXXII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Rubí” 1989, pàgs. 137-149.
  • Menchón i Bes, Joan: Tipologia de las cruces en las estelas funerarias discoideas de la Conca de Barberà (Catalunya), “Actes des Journées de Carcassonne. Signalisations de sépulture et stèles discoïdales, Ve.-XIXe. siècles” (Carcassona 1990), pàgs. 155-176.
  • Mérindol, Christian de: Deux scènes de la vie de Saint Martin, “la porte d’Emiens” et “Iapparition du Christ”, à propos de peintures murales récemment découvertes en l’église Saint-Hilaire de Poitiers, “Bulletin de la Société Nationale des Antiquaires de France” (París 1985), pàgs. 215-223 i làm. IX.
  • Millenum. Història i Art de l’Església Catalana, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1989.
  • Miquel i Rosell, Francesc: vegeu Liber feudorum maior.
  • Miret i Sans, Joaquim: El Castillo de la Ametlla de la Segarra, “Boletín de la Real Acadèmia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona 1903), 11, pàgs. 105-115.
  • Miret i Sans, Joaquim: Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs, Imp. Casa Caritat, Barcelona 1910.
  • Miró i Rosinach, Josep M.: Les torres de guaita i el Pilar d’Almenara, “Sió” (Agramunt 1972), 105, pàg. 9.
  • Miró i Rosinach, Josep M.: Més sobre el Pilar d’Almenara, “Sió” (Agramunt 1973), 118, pàg. 8.
  • Miró i Rosinach, Josep M.: Un sarcòfag medieval a Castellnou d’Ossó (Ribera del Sió, Lleida). Vivència d’una simbologia, “Información arqueològica” (Barcelona 1974), 15, pàgs. 76-79 (també a “Catalunya comtal” (Barcelona), 1,1979, pàgs. 13-15).
  • Miró i Rosinach, Josep M.: El símbol de la portalada romànica de l’església de Pelagalls (Ribera de Sió, Lleida), “Información arqueològica” (Barcelona 1976), 20-21, pàgs. 43-51.
  • Miró i Rosinach, Josep M.: L’orant de la portalada romànica de l’església de Verdú, Lleida, tradició d’una figuració cristiana, “Butlletí Informatiu de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona” (Barcelona 1978), 27-28, pàgs. 83-88.
  • Miró i Rosinach, Josep M.: Sis sepultures antropomòrfiques purificades per les aigües, “Catalunya comtal” (Barcelona 1979), 2, pàgs. 11-14.
  • Miró i Rosinach, Josep M.: Sant Joan de Maldanell i el seu entorn arqueològic, dins Maldà. Recull de treballs històrics. Maldà 1982, pàgs. 29-45.
  • Miró i Rosinach, Josep M.: Esteles funeràries discoïdals de la Segarra. Aproximació a un significat històric, Publicacions del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega 1986.
  • Miró i Rosinach, Josep M.: La mesura medieval de Montesquiu (Baronia de Vallbona), “Acta històrica et archaeologica mediaevalia” (Barcelona 1988), 9, pàgs. 467-473.
  • Miró i Rosinach, Josep M.: El vell fossar i les esteles funeràries discoïdals de Sant Esteve de Pelagalls a la ribera del Sió, dins Els Plans de Sió. Aproximació a la geografia, la història, els costums i l’art, Diputació de Lleida-Ajuntament dels Plans de Sió, Lleida 1990, pàgs. 133-135.
  • Miró i Rosinach, Josep M.: La portalada romànica de l’església parroquial de Verdú. Estudi d’interpretació iconogràfica i simbòlica, dins Santa Maria de Verdú i altres temes verdunins, Publicacions del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega 1991, pàgs. 45-64.
  • Monfar i Sors, D.: Historia de los condes de Urgel, 2 vols. (CODOIN, IX-X), Barcelona 1853.
  • Monreal, Luis-Riquer, Martí de: Els castells medievals de Catalunya, 3 vols., ed. Ariel, Barcelona 1955-65.
  • Mora i Castellà, Josep: Anàlisi arquitectònica de les ruïnes del monestir de Santa Maria de Vallsanta, dins Els monestirs cirtercencs de la Vall del Corb, Publicacions del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega 1989, pàgs. 183-203.
  • Morera i Llauradó, Emili: Tarragona cristiana, vol. I, Establecimiento Tipográfico de F. Aris e Hijo, Tarragona 1897 (reedició facsímil: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1981).
  • Morera i Llauradó, Emili: Tarragona cristiana, vol. II, Establecimiento Tipográfico de F. Aris e Hijo, Tarragona 1899 (reedició facsímil: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1982).
  • Morgades i Rossell, Manel i altres: Maldà recull de treballs històrics, E. Amics de Maldà, Maldà 1982.
  • Navascués, Isabel, Bello, Carme i Gonzalvo, Gener: Inventari de l’arxiu del monestir de Santa Maria de Vallbona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1992.
  • Novell i Andreu, Ramon: El palacio de los marqueses de la Floresta de Tàrrega, F. Camps Calmet ed., Tàrrega 1958.
  • Novell i Balagueró, Joan: La història, dins Les nostres contrades. L’Urgell, vol. II, Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona 1985a.
  • Novell i Balagueró, Joan: Els privilegis d’Agramunt “Recerques de les Terres de Ponent” (Tàrrega 1985b), VII, pàgs. 47-76.
  • Novell i Balagueró, Joan: La història dels Plans de Sió. L’hivern, dins Els Plans de Sió. Aproximació a la geografia, la història, els costums i l’art, Diputació de Lleida-Ajuntament dels Plans de Sió, Lleida 1990, pàgs. 87-113.
  • Novell i Balagueró, Joan: L’enseyament a Tàrrega (1915-1930) (3), “Urtx. Revista cultural de l’Urgell” (Tàrrega 1992), 4, pàgs. 167-192.
  • Novell i Balagueró, Joan (dir.): La comarca d’Urgell: rastres de la seva identitat, vols. I i III, Tàrrega 1984 (inèdits).
  • Ocón, D.: Tímpanos románicos espaholes: reinos de Aragón y Navarra, 2 vols., Madrid 1987.
  • Oliver, Anna: Primeres notícies sobre les excavacions al monestir de Santa Maria de Vallsanta, dins Els monestirs cistercencs de la Vail del Corb, Publicacions del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega 1989, pàgs. 139-154.
  • Ordeig i Mata, Ramon: Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes IV. Anys 1051-1100, “Revista catalana de teologia” (Barcelona 1984), IX/1, pàgs. 117-182.
  • Ordeig i Mata, Ramon: Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes VII. Anys 1151-1200, “Revista catalana de teologia” (Barcelona 1991), XVI/2, pàgs. 349-383.
  • Pal i Casanovas, Manuel: Santa Maria d’Agramunt, Parròquia d’Agramunt, Agramunt 1981.
  • Pallium. Exposició d’Art i Documentació, Tarragona 1992.
  • Pasqual, Jaume: Carta del P. Jaime Pasqual al M.I.S. Marqués de Capmany (...) para la historia de Santa Maria de Vallbona en Cataluña, V. Torras, Barcelona 1837 (reedició facsímil amb estudi introductori de Gener Gonzalvo: Consell Comarcal de l’Urgell, Tàrrega 1991).
  • Patrimoni Arquitectònic Català. Comarques de Lleida. Campanya de divulgació 1979/1982, Caixa de Pensions “La Caixa”, Barcelona 1983.
  • Petit i Miret. Montserrat: Carrers i places de la Tàrrega medieval fins avui (1982), “Quaderns de l’Institut d’Estudis Ilerdencs” (Lleida 1986), 4.
  • Phalip, Bruno: Le moulin à eau médiéval. Probleme et apport de la documentation languedocienne. Bassins de l’Hérault, Orb et Vidourle, “Archéologie du Midi médiéval” (Carcassona 1992), 10, pàgs. 63-96.
  • Piferrer, Pau: Recuerdos y bellezas de España. Obra destinada para dar a conocer sus monumentos, antigiiedades, paysages, etc. Principado de Cataluña. Comprende las provincias de Barcelona, Gerona, Tarragona y Lérida, Impremta de Joaquim Verdaguer, Barcelona 1839.
  • Piferrer, Pau: Records i belleses de Catalunya, ed. Barcino, col·l. “Popular Barcino”, vol. C, Barcelona 1934.
  • Piferrer, Pau-Pi i Margall, Francesc: España. Sus monumentos y artes-Su naturaleza é historia. Cataluña, vol. II, Establecimiento Tipográfico-Editorial de Daniel Cortezo y companía, Barcelona 1884.
  • Piquer i Jover, Josep Joan: Notícies sobre fundacions femenines cistercenques a Catalunya, ”I Col·loqui d’Història del Monaquisme Català. Santes Creus” 1967a, vol. I, pàgs. 249-250.
  • Piquer i Jover, Josep Joan: Catalunya cistercenca, Barcelona 1967b.
  • Piquer i Jover, Josep Joan: El senyoriu de Verdú. Introducció per a l’estudi del règim jurisdiccional que els abats de Poblet exerciren sobre la vila, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona 1968a.
  • Piquer i Jover, Josep Joan: El senyoriu de la Manresana. Nota sobre un dels darrers episodis del domini feudal, “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” (Barcelona 1968b), 12, pàgs. 51-72.
  • Piquer i Jover, Josep Joan: Santa Maria de Vallbona. Notes històriques i arqueològiques, Vallbona 1976.
  • Piquer i Jover, Josep Joan: Les ordenances de la vila de Vallbona a les darreries del segle XVII, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1977.
  • Piquer i Jover, Josep Joan: Cartulari de Vallbona (1157-1665), “Boletín de la Real Acadèmia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona 1977-78), XXXVII, pàgs. 67-109.
  • Piquer i Jover, Josep Joan: Abaciologi de Vallbona (1153-1977), Fundació Roger de Belfort, Santes Creus 1978.
  • Piquer i Jover, Josep Joan: Escrivans i notaris de la cúria baronial de Vallbona, “Estudis històrics i documents dels arxius de protocols” (Barcelona 1980), VIII, pàgs. 29-47.
  • Piquer i Jover, Josep Joan: La baronia de Vallbona (Notes d’estudi), Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1981.
  • Piquer i Jover, Josep Joan: El castell de Ciutadilla, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1982.
  • Piquer i Jover, Josep Joan: Vallbona. Guia espiritual i artística, Vallbona de les Monges 1983.
  • Piquer i Jover, Josep Joan: Nova informació sobre Vallsanta, Publicacions del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega 1983.
  • Piquer i Jover, Josep Joan: Apunts sobre aigües, peixeres i molins, extractats de les actes notarials de Vallbona (1157-1748), Publicacions del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega 1987.
  • Piquer i Jover, Josep Joan: Abaciologi de Vallbona. Història del monestir, 1153/1990, 2a ed. Fundació Roger de Belfort, Vallbona de les Monges 1990 amb nous índexs a cura de Carlota Pomés].
  • Pita Mercè, Rodrigo: Datos arqueológicos ilerdenses, “Ilerda” (Lleida 1953), XVII.
  • Pita Mercè, Rodrigo: Agramunt. Notas de arqueología de Cataluña y Baleares, “Ampurias” (Barcelona 1964-65), XXVI-XXVII.
  • Pita Mercè, Rodrigo: Ossó de Sió. Notas de arqueología de Cataluña y Baleares, “Ampurias” (Barcelona 1964-65), XXVI-XXVII.
  • Pita Mercè, Rodrigo: La fortaleza romana de Castell-lliuró en Castellnou de Sió, “La Mariana” (Lleida 1966), 27 de febrer.
  • Pladevall i Font, Antoni: Els senescals dels comtes de Barcelona durant el segle XI, “Anuario de estudiós medievales” (Barcelona 1966), 3, pàgs. 111-130.
  • Pladevall i Font, Antoni: Els monestirs catalans, ed. Destino, Barcelona 1968.
  • Pladevall i Font, Antoni: El priorat de Sant Pere dels Arquells, a la Segarra. Notícia històrica d’un plet que va sostenir amb Poblet, “Scriptorium Populeti” (Poblet 1970), 3, Miscel·lània històrica catalana. Homenatge al P. Jaume Finestres, historiador de Poblet (†1769), pàgs. 57-83.
  • Pladevall i Font, Antoni: Dues llistes parroquials del bisbat de Vic del segle XII, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1971-72), LXXI-LXXII, fase. 113-120, pàgs. 283-304.
  • Pladevall i Font, Antoni: El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688, separata “Ausa” (Vic 1976).
  • Pladevall, Antoni-Pagès, Montserrat: Això és Catalunya. Guia del patrimoni arquitectònic, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Plaza y Janés, Barcelona 1987.
  • Pladevall, Antoni-Vigué, Jordi: El monestir romànic de Santa Maria de l’Estany, Artestudi Edicions, Barcelona 1978.
  • Planes i Closa, Josep M.: Santa Maria d’Agramunt i les seves portalades. Aproximació històrico-artística, Ajuntament d’Agramunt, Consell Municipal del Patrimoni Cultural, Agramunt 1986.
  • Planes i Closa, Josep M.: El paludisme, els Sobies i la Tàrrega del XVIII, “Urtx. Revista cultural de l’Urgell” (Tàrrega 1990), 2, pàgs. 115-129.
  • Pleyàn de Porta, Josep-Renyé i Viladot, Frederic i altres: Album històrich, pintoresch y monumental de Lleyda y sa provincià, Estampa de Josep Sol Torrens, Lleida 1880.
  • Pomés i Coll, Carlota: Bibliografia de Josep Joan Piquer i Jover (1911-1985), Vallbona de les Monges 1987.
  • Pons i Farré, Joan: Beata Maria Acrimontis. Notes històriques de l’església major d’Agramunt, ed. Spes, Barcelona 1936.
  • Pons i Marquès, Joan: Cartulari de Poblet. Edició del manuscrit de Tarragona, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1938.
  • Pons i Serra, Lluís: Notícia d’Agramunt, Diputació de Lleida-Ajuntament d’Agramunt, Lleida 1990.
  • Pozo Chacón, José Antonio del: Primeros privilegios concedidos a Cervera, “Miscel·lània cerverina” (Cervera 1983), 1, pàgs. 11-18.
  • Prats i Darder, Carme: Apotecaria de Santa Maria de Vallbona, Fundació Roger de Belfort, Vallbona de les Monges 1990.
  • Puig i Ball, Joan: Agramunt, ensayo folklórico, histórico y artístico, Imprenta y Encuadernaciones San José, Manresa 1935.
  • Puig i Cadafalch, Josep: L’arquitectura romana a Catalunya, Barcelona 1934.
  • Puig i Cadafalch, Josep: L’escultura romànica a Catalunya, dins Monumenta Cataloniae (V-Vll), 3 vols., ed. Alpha, Barcelona 1954.
  • Puig i Cadafalch, J., Falguera, A. de i Goday, J.: L’arquitectura romànica a Catalunya, 3 vols., Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1909-18 (2a ed. facsímil: EC-Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983).
  • Puig i Tàrrech, Armand: Les obres de restauració de la Bovera i les restes del monestir cistercenc primitiu, dins Els monestirs cistercencs de la Vall del Corb, Publicacions del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega 1989, pàgs. 14-81.
  • Rafel i Fontanals, Núria: Excavacions a l’església de Sant Pere de Bellver d’Ossó (Ossó de Sió, l’Urgell), dins Excavacions arqueològiques a Catalunya, 9, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1989, pàgs. 171-180.
  • Razquín Fabregat, Fernando: Monografia histórico-descriptiva de Nuestra Señora del Coll de les Sabines, dins Certamen celebrado con motivo del Concurso de premios dedicado a la Maternidad divina de Maria, y Nuestra Senora del Coll de les Sabines, de Cervera, 3a part. Tipografia Mariana, Lleida 1932a, pàgs. 5-17.
  • Razquín Fabregat, Fernando: Bosquejo histórico de la iglesia parroquial de Santa Maria de Cervera, como monumento dedicado a la Virgen, Tipografia Mariana, Lleida 1932b.
  • Razquín Fabregat, Fernando: Cervera, dins Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros, vol. XXXIII, Librería Francisco Puig, Barcelona 1935.
  • Renyé i Viladot, Frederic: Agramunt, dins Album històrich, pintoresch y monumental de Lleyda y sa provincià, I. Josep Pleyàn de Porta, Lleida 1880.
  • Ribalta, Jaume-Turull, Max: Alguns aspectes del règim municipal de Tàrrega i Cervera al segle XIV, Publicacions del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega 1987.
  • Ribas i Calaf, Benet: Història de Montserrat (888-1258), Curial Edicions Catalanes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1990.
  • Riu i Riu, Manuel: Els capbreus, font important per a la història sòcio-econòmica dels senyorius laics i eclesiàstics: dos exemples catalans del segle XVII referents al monestir de Montbenet (Berga), “Estudiós históricos y documentos de los archivos de protocolos” (Barcelona 1977), V, pàgs. 103-128.
  • Riu i Riu, Manuel: La canònica de Santa Maria de Solsona. Precedents medievals d’un bisbat modern, “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1979), II, pàgs. 212-256.
  • Riu i Riu, Manuel: Diplomatari del monestir de Sant Llorenç de Morunys (971-1613), “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1981), IV, pàgs. 187-260.
  • Riu i Riu, Manuel: Alguns costums funeraris de l’Edat Mitjana a Catalunya, dins Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, annex I d’“Acta/Mediaevalia”, Barcelona 1982, pàgs. 29-57.
  • Riu i Riu, Manuel: El monestir de Sant Sebastià de Sull, al municipi de Saldes. Tercera part: darreres campanyes d’excavacions arqueològiques i conclusions generals, “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1986-87), VIII, pàgs. 151-210.
  • Riu i Riu, Manuel: Documents del Archivo Histórico Nacional de Madrid referents a monestirs i canòniques del bisbat d’Urgell, “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1990-91), X, pàgs. 351-373.
  • Rius i Serra, Josep: Cartulario de “Sant Cugat” del Vallés, 3 vols., CSIC, Barcelona 1945-47.
  • Rius i Serra, Josep: Rationes decimarum Hispaniae (1279-1280), vol. I, CSIC, Barcelona 1946.
  • Rocafort, Ceferí: Provincià de Lleyda, dins Geografia general de Catalunya (dir. per F. Carreras i Candi), Albert Martín editor, Barcelona s.d.
  • Rovira i Solà, Manuel: Noves dades sobre els primers vescomtes d’Osona-Cardona, “Ausa” (Vic 1981), pàgs. 249-260.
  • Rovira i Soriano, Jordi: Els orígens de Vallbona de les Monges en un manuscrit de la Biblioteca Nacional de París, Paratge Tarragoní, Tarragona 1991.
  • Rubio, Daniel, Gonzalez, Joan-Ramon i Markalaín, Juli: Sobre la frontera cristiana en el valle del Llobregós (Lérida), “Fronteras. Arqueología espacial” (Terol 1989), 13, pàgs. 195-205.
  • Rubio, Daniel, Rodríguez, Josep-Ignasi, Markalaín, Juli i Gonzalez, Joan-Ramon: Molinos de viento en la Segarra (aproximación histórico-arqueológica), “Palestra universitària” (Cervera 1992), 6, pàgs., 111-124.
  • Sabaté i Curull, Flocel: Fiscalitat i feudalisme (Tàrrega, 1329: recompte i reestructuració), Episodis de la Història, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1991.
  • Sabaté i Curull, Flocel: Les castlanies i la comissió de 1328, dins Estudiós sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluha bajomedieval, CSIC, Barcelona 1993, pàgs. 177-242.
  • Sabaté i Curull, Flocel: Organització territorial i administrativa del comtat d’Urgell, dins El comtat d’Urgell, Universitat de Lleida-Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1995, pàgs. 17-70.
  • Sabaté i Curull, Flocel: L’expansió territorial de Catalunya (segles IX-XII): conquesta o repoblació?, Universitat de Lleida, Lleida 1996.
  • Salas i Flotats, Manuel: Les obres d’emmurallament de la vila de Tàrrega (1336-1370), “Urtx. Revista cultural de l’Urgell” (Tàrrega 1996), 9, pàgs. 81-95.
  • Salat, Teresa-Cuné, Blanca: Guia històrica de Cervera. Dels orígens als nostres dies, Centre Municipal de Cultura, Cervera 1993.
  • Sanahuja, Pere: El monestir de framenors de Cervera, “Estudis franciscans” (Barcelona 1933), pàgs. 47-97.
  • Sanahuja, Pere: Historia de la villa de Ager, ed. Seràfica, Barcelona 1961.
  • Sanahuja, Pere: Història de Balaguer, ed. Seràfica, Barcelona 1965 (reed. 1984).
  • Sangés, Domènec: Recull de documents del segle XI referents a Guissona i la seva plana, “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1980), III, pàgs. 195-305.
  • Sans i Travé, Josep Maria: Història del Tallat, Virgili i Pagès ed., Lleida 1987.
  • Santamaria, J.: Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i el seu abadiat, Solsona 1935.
  • Sanfeliu, Guiu: Els imprecisos límits de la Segarra, Publicacions del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega 1977.
  • Sarrate, José: Iglesia y portadas de Santa Maria de Agramunt, Lleida 1971.
  • Sarrate, José: Las portadas románicas de la Seo Antigua de Lérida, Lleida 1972.
  • Sarret i Pons, Lluís: Privilegis de Tàrrega, edició facsímil, ed. A.G. Camps, Tàrrega 1982 (la ed.: 1930).
  • Sarri i Muntada, Jaume: Santa Maria de l’Aguda. Notes biogràfiques, Tàrrega 1958.
  • Saula i Briansó, Oriol: Notícies, articles i publicacions entorn el castell del Mor de Tàrrega, “Urtx. Revista Cultural de l’Urgell” (Tàrrega 1989), 1, pàgs. 5-15.
  • Sauvel, Tony: Les miracles de Saint-Martin. Recherches sur les peintures murales de Tours au Ve et au VIe siècle, “Bulletin Monumental” (París 1956), CXIV, pàgs. 153-179.
  • Segarra i Malla, Josep M.: Recull d’episodis d’història targarina des del segle XI al XX, F. Camps Calmet ed., Tàrrega 1973.
  • Segarra i Malla, Josep M.: Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions, vol. I (segles XI-XVI), col l. “El Mascançà”, 1, Museu Comarcal de Tàrrega, Tàrrega 1984.
  • Segura i Valls, Joan: Història de Santa Coloma de Queralt, Santa Coloma de Queralt 1953 (la ed., en castellà: Barcelona 1879).
  • Serra i Boldú, Valeri: Tàrrega, dins Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros, vol. XXVII, Librería Francisco Puig, Barcelona 1932.
  • Serra i Llena, Josep Maria: Vies de comunicació terrestre i evolució, treball inèdit, Tàrrega 1983.
  • Serra i Teixidó, Josep: Anuario-Guía Informativa, Turística, Urbana, Comercial, de la ciudad de Tàrrega, F. Camps Calmet ed., Tàrrega 1970.
  • Serra i Vilaró, Joan: Senyoriu feudal sobre el castell de Malgrat, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya” (Barcelona 1907), CXLVI.
  • Serra i Vilaró, Joan: Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius, 3 vols., ed. Balmes, Barcelona 1930-50 (reed. facsímil: Bagà 1989).
  • Serra i Vilaró, Joan: Los senores del Portell, patria de San Ramón, descendientes de los vizcondes de Cardona, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona 1956-57), XXIX i XXX.
  • Serra i Vilaró, Joan: Los senores del Portell, patria de San Ramón, descendientes de los vizcondes de Cardona, ed. Balmes, Barcelona 1958.
  • Serra i Vilaró, Joan: Castell de Riner. Senyoriu dels repobladors de l’Espluga de Francolí, “Boletín arqueológico” (Tarragona 1960-61), pàgs. 1-24.
  • Serra i Vilaró, Joan: Història de Cardona, llibre I, Els senyors de Cardona, Imp. Sugranes Hermanos, Tarragona 1966.
  • Serra, Dolors-Gonzalez, Joan-Ramon: El Tossal de Santa Llúcia: història d’una intervenció arqueològica, “XXIII Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Agramunt 1989”, e.p.
  • Siscar, Ramon de: La carta puebla de Agramunt y los privilegios concedidos a la misma villa por los condes de Urgel hasta la extinción deia casa de Cabrera (1163-1314), “Memorias de la Real Acadèmia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona 1887), IV, pàgs. 129-194.
  • Solsona, Francina: Pergamins de Vallbona de les Monges a l’AHN de Madrid, “I Col·loqui d’Història del Monaquisme Català. Santes Creus” 1967, vol. I, pàgs. 325-328.
  • Sureda i Pons, Joan: La pintura romànica a Catalunya, Alianza Editorial, col l. “Alianza Forma”, núm. 17, Madrid 1981.
  • Tarragó Pleyàn, J. A.: La Casa de la Ciutat. La Paheria de Lleida. Notas para un ensayo, Edicions de l’Ajuntament de Lleida, sèrie “Museo de la Paheria”, 2, Lleida 1977 (2a. ed.).
  • The Year 1200. A Centennial exhibition at the Metropolitan Museum of Art. Catalogue, The Cloisters Studies in Medieval Art, 1970.
  • Toda i Güell, Eduard:Estudis pobletans, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona 1925.
  • Toda i Güell, Eduard: La destrucció de Poblet (1800-1900), Poblet 1935.
  • Toda i Güell, Eduard: La davallada de Poblet (Poblet als segles XVII i XVIII), Abadia de Poblet 1997 (estudi introductori de Gener Gonzalvo i Alexandre Masoliver).
  • Torra, Joan: Notes sobre Sant Joan de Maldanell, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya” (Barcelona 1905), CXXVIII, pàgs. 284-286.
  • Torres i Gros, Jaume: Història de Bellpuig dins del Principat de Catalunya, Impremta Saladrigues, Bellpuig 1980.
  • Torres i Gros, Jaume: Guillem d’Anglesola, baró de Bellpuig, fundador del monestir de Bellpuig de les Avellanes i del monestir de Sant Nicolau de Bellpuig, Imprenta Saladrigues, Bellpuig 1987.
  • Torres i Gros, Jaume: El castell-molí de la Sinoga (Del terme de Sant Martí de Riucorb), Bellpuig 1988.
  • Torres i Gros, Jaume: Història de Bellpuig dins del Principat de Catalunya, Bellpuig 1990.
  • Torres i Gros, Jaume: Troballa arqueològica a Bellpuig, “El Pregoner d’Urgell” (Tàrrega 1991), 286-287, pàg. 48.
  • Tort i Donada, Joan: Aproximació a la Segarra, Arxiu Bibliogràfic de la Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona 1986.
  • Tous i Sanabra, Joan: Tàrrega y su Museo, “Centro Comarcal Leridano. Boletín interior informativo” (Barcelona 1963), any VI, núm. 60, pàgs. 5-6.
  • Tous i Sanabra, Joan: Senyals de pedrapiquer a la Vall del riu Corb, “Recerques de les Terres de Ponent” (Tàrrega 1983), V.
  • Tous i Sanabra, Joan: Els signes gliptogràfics cistercencs del monestir del Pedregal, dins Els monestirs cistercencs de la Vall del Corb, Publicacions del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega 1989, pàgs. 101-130.
  • Trobada amb la ciència. La comarca. La Segarra, Generalitat de Catalunya, Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, s. d.
  • Turull i Rubinat, Albert: Hagiotoponímia a la Segarra, “Miscel·lània cerverina” (Cervera 1985), III, pàgs. 11-28.
  • Turull i Rubinat, Albert: Topònims aràbics segarrencs, “Miscel·lània cerverina” (Cervera 1987), V, pàgs. 37-41.
  • Turull i Rubinat, Albert: Els topònims de la Segarra. Nuclis de poblament. Diccionari geogràfic i etimològic, Centre Municipal de Cultura, Cervera 1991.
  • Turull i Rubinat, Max: La configuració jurídica del municipi baix-medieval. Règim municipal i fiscalitat a Cervera entre 1182-1430, Fundació Noguera, Barcelona 1990.
  • Turull, Max, Garrabou, Montserrat, Hernando, Josep i Llobet, Josep Maria: Llibre de privilegis de Cervera, 1182-1456, Fundació Noguera, Barcelona 1991.
  • Udina i Martorell, Frederic: El “Llibre Blanch” de Santas Creus (Cartulario delsiglo XII), CSIC, Barcelona 1947.
  • Vallverdú i Aixalà, Josep: Un viatge per la vall del Corb, dins La vall del Corb, Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació Provincial de Lleida, Lleida 1986.
  • Vidal i Riba, E.: Notes d’una excursió per l’Urgell, la Sagarra y la Conca de Barbara, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya” (Barcelona 1911), XXI, núms. 196-198, pàgs. 137-150, 169-178 i 197-203.
  • Vidal-Vilaseca: El romànic del Solsonès, Barcelona 1979.
  • Vidal-Vilaseca: El romànic de la Segarra i del Pla d’Urgell, Imprès per I. G. Ferré Olsina, Barcelona 1981.
  • Vigué, Jordi i altres: Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular, Artestudi Edicions, Barcelona 1975.
  • Viladot-Puig, Joan: De l’Agramunt pretèrit, A.G. Ilerda, P. Guimet, Lleida 1961.
  • Villanueva i Astengo, Jaume: Viage literario a las iglesias de España, vol. IX, València 1821.
  • Villanueva i Astengo, Jaume: Viage literario a las iglesias de España, vol. XI, Madrid 1850.
  • Villanueva i Astengo, Jaume: Memorias cronológicas de los condes de Urgel, transcripció i notes de Cristiàn Cortés, ed. Romeu, Balaguer 1976.
  • Villarrúbias, Feliu A.: Crònica del VIII centenario de la fundación del real monasterio del císter de Santa Maria de Vallbona (1157-1957), Poblet 1959.
  • Xandri, Joana-Gonzalez, Joan-Ramon: El Pilar d’Almenara: estudi i seguiment arqueològic arran l’obra de restauració, “XXIII Jornada de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Agramunt 1989” e.p.
  • Yarza Luaces, Joaquin: La Edad Media, dins Historia del Arte Hispànico, vol. II, ed. Alhambra, Madrid 1982.
  • Yarza Luaces, Joaquin: Arte y arquitectura en España 500-1250, ed. Càtedra, Madrid 1984a (3a. ed.)
  • Yarza Luaces, Joaquin: Escultura romànica, dins Art Català. Estat de la qüestió, V Congrés del CEHA, Servei de Publicacions de la Diputació de Barcelona, Barcelona 1984b, pàgs. 101-122.
  • Zamora, Francisco de: Diario de los viajes hechos en Cataluña, ed. Curial, col·l. “Documents de Cultura”, núm. 3, Barcelona 1973.