Ursus (516)
Assistí al concili de la Tarraconense de l’any 516, on signà en sisè lloc.
Asellus (540)
Consta la seva signatura en darrer lloc a les actes del concili de Barcelona de l’any esmentat. Sembla que era el bisbe nomenat més recentment.
Maurili (546)
Participà en el concili de Lleida de l’any 546. La seva signatura figura a les actes en sisè lloc.
Julià (580, 589)
Va ser desterrat pel rei Leovigild en no voler acceptar l’arrianisme. Després de la conversió de Recared, va tornar a exercir de bisbe, juntament amb Froïscle. Participà, l’any 589, en el III concili de Toledo.
Froïscle (580, 589)
Fou el substitut de Julià després del seu desterrament. Malgrat la conversió de Recared, conservà el títol de bisbe de Tortosa. Assistí, juntament amb Julià, al III concili de Toledo.
Rufí (614)
És un dels participants, al costat de l’arquebisbe de Tarragona i onze bisbes més, en un dels concilis celebrats a Ègara.
Joan (633, 638)
Acudí al IV concili de Toledo, que presidí Isidor de Sevilla.
Àfrila (653)
És un dels signants de les actes del VIII concili de Toledo.
Cecili (683, 688)
Governà almenys fins el 688, any en què participà en el XV concili de Toledo.
Involat (693)
Fou un dels bisbes assistents al XVI concili de Toledo.
Patern (1058)
És l’únic bisbe conegut del període de la dominació islàmica. La seva signatura consta en l’acta de consagració de la seu de Barcelona de l’any 1058. Sembla que la seva jurisdicció es limitava al terme de la ciutat de Tortosa. (JMF)
Bernat Tort (1148-1151)
Arquebisbe de Tarragona des de mitjan 1146, li fou confiada la cura i l’estructuració de la diòcesi de Tortosa el 1148. És per tant el primer bisbe de Tortosa després de la conquesta de la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV. De família noble catalana, provenia de la comunitat canonical de Sant Ruf d’Avinyó, on havia estat canonge en temps de sant Oleguer. Va ser el principal artífex de la restauració eclesiàstica de Tortosa en els dos anys i mig que va romandre en el càrrec.
Tingué molta amistat amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, a qui va acompanyar sempre en les seves gestes i conquestes. Assistí a la conquesta de Lleida (1149), on obtingué importants béns per a les seves esglésies. Va convèncer el comte Ramon Berenguer IV perquè escollís Gaufred, a proposta i aprovació del papa Eugeni III, com a nou bisbe de Tortosa i fou ell mateix qui el consagrà a Tarragona a l’agost del 1151.
Gaufred (1151-1165)
El 1151 Ramon Berenguer IV, aconsellat segurament per Bernat Tort, encarregà el bisbat de Tortosa a Gaufred, abat de la comunitat de canonges de Sant Ruf d’Avinyó. L’acceptació papal s’esdevingué ben aviat, a la primeria d’agost, i el dia 5 del mateix mes, a la seu de Tarragona, tingué lloc la consagració episcopal de l’abat Gaufred, en realitat el primer bisbe de Tortosa de l’etapa que seguí a la conquesta.
El document de consagració de Gaufred revesteix un interès extraordinari. Entre les signatures del document hi ha la del bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, la del de Girona, Berenguer, la del de Vic, Pere de Redorta, i la del d’Elna, Artau. També hi foren presents, entre altres, Bernat de Bell-lloc i Guillem de Copons, que participaren activament en la conquesta de l’Ebre, Guillem de Castellvell i el mateix comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV.
Gaufred visqué acompanyat de nou canonges de la comunitat provençal. El nomenament de Gaufred com a bisbe dels tortosins va anar estretament lligat a una nova dotació del bisbat per part del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, la qual és coneguda amb el nom de Carta donationis comitis prima. Amb aquest document, el comte donà a l’Església de Tortosa els delmes i primícies dels fruits i dels animals que es produïssin dins el bisbat, tant per part dels cristians com per part dels sarraïns. Organitzador de la diòcesi i de l’església tortosina, promulgà la Prima ordinatio ecclesiae Dertusensis, on es fan constar els acords fonamentals quant a la constitució de l’Església tortosina, a la qual es donà unes bases canòniques.
Mantingué sempre bona amistat i relacions amb els papes que se succeïren a Roma. Seguint les recomanacions de Roma i també per iniciativa pròpia, el comte Ramon Berenguer IV no deixà mai d’afavorir l’església tortosina i el bisbe Gaufred. Així, en data desconeguda, li lliurà la capella reial d’Alquézar, a Osca. L’any 1156 Gaufred començà a titular-se prior de l’Alquézar.
Inicià la construcció de la primera catedral de Tortosa i morí el 28 de maig de 1165. Les seves despulles foren inhumades a la seu nascuda del seu esforç.
Ponç de Monells (1165-1193)
Va néixer cap al 1120 a la vila de Monells (Baix Empordà). Era fill del cavaller Berenguer de Monells i germà de Guillem de Monells, bisbe de Girona (1169-75), i del noble Ramon de Monells. Fou nomenat abat canonical de Sant Joan de les Abadesses el 1140 i al final de l’any 1165 va ser elegit bisbe de Tortosa i consagrat a Tarragona per l’arquebisbe Hug de Cervelló.
Hagué de lluitar contra les pretensions del bisbe de Saragossa, que volia retallar la diòcesi per la part dels rius Matarranya i Algars. Estructurà la vida canonical i litúrgica i engegà la vida religiosa del bisbat, reconquerit feia quinze anys. En les constitucions que va dictar va deixar molt clar les jurisdiccions i rendes que corresponien al capítol dels canonges, a la catedral i al bisbe. Va presidir la consagració de la catedral de Tortosa el 28 de novembre de l’any 1178, amb l’assistència del rei Alfons I i la seva muller Sança. També va dotar la catedral i el capítol de notables manuscrits, alguns dels quals conservats.
Es posà malalt al principi del 1193 i morí el 27 de juliol del mateix any. Fou enterrat a la catedral i les seves restes han estat traslladades de lloc diverses vegades al llarg dels anys.
Gombau de Santaoliva (1193-1213)
Procedia d’una família noble del Baix Penedès. Canonge regular de la comunitat tortosina, fou elegit bisbe l’any 1193, pocs dies després de la mort de Ponç de Monells, i consagrat a Tarragona per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls.
L’any 1203 consolidà els límits de la diòcesi de Tortosa amb els de Tarragona i el 1210 signà amb el bisbe de Saragossa una concòrdia que posava fi a les disputes que mantenien els dos bisbats per la possessió de les parròquies de les valls dels rius Guadalop, Matarranya i Algars. En aquestes disputes el bisbat de Saragossa, malgrat no tenir raó, va sortir-hi guanyant després de falsificar la documentació i acudir a l’arbitratge del rei, que va fer prevaler la ratlla divisòria del riu Algars entre les dues diòcesis. En la concòrdia celebrada l’any 1210 entre els dos bisbats, Tortosa, “per la bona pau i concòrdia”, no va tenir més remei que acceptar l’arxiprestat de Calaceit que li cedia el de Saragossa com a prova de bon enteniment i voluntat. Aquest arxiprestat, a més de Calaceit, comprenia les parròquies d’Arenys, Lledó, Cretes i Algars. Durant el seu mandat va organitzar les parròquies i esglésies situades a la ratlla dels dominis dels sarraïns.
Fou enterrat a la catedral de Tortosa i les seves restes es conserven actualment en una urna situada a l’exterior de la paret de la capella del Sagrari, juntament amb les dels bisbes Gaufred d’Avinyó i Ponç de Monells.
Ponç de Torrella (1213-1254)
Nascut vers el 1170, és d’origen desconegut. La primera notícia certa que en tenim és la seva qualitat de prior de la seu de Tortosa, responsabilitat que ja tenia al desembre de l’any 1194. Des de llavors el veiem sempre actuant al costat del bisbe Gombau. El 23 de gener de 1213, el mateix dia de la mort del bisbe Gombau, fou elegit successor seu i governà la diòcesi en una de les etapes més importants de la història catalana. El 12 de febrer de 1214 instaurà a la ciutat un nou orde religiós, els trinitaris. El bisbe Ponç fou un bon àrbitre entre els dos ordes militars més importants instal·lats a la regió, l’orde del Temple i l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Féu front constantment a les pretensions del bisbe d’Osca sobre la capella d’Alquézar.
Va mantenir sempre una bona amistat amb el rei Jaume I i el va ajudar en totes les campanyes, tant en la conquesta de Mallorca com en la de València. En aquesta última hi va participar activament, sempre a la vora del rei. Per aquesta raó fou recompensat amb una bona quantitat de terres i d’altres béns. Va assistir i participar a la major part dels concilis celebrats a la Tarraconense. Treballà molt per la dignificació i l’esplendor de la canònica de la catedral i va dictar una constitució per posar ordre en les qüestions del menjar, la vestimenta i altres afers dels canonges regulars de Sant Ruf de la catedral de Tortosa.
La seva mort s’esdevingué el 29 d’agost de 1254, quan ja tenia més de vuitanta anys. Les seves despulles es troben en una arqueta disposada en l’absis de la seu, la quarta arqueta, comptant des de la dreta, de l’altar del Sant Àngel.
Bernat d’Olivella (1254-1272)
Pel que sembla, aquest prelat havia nascut a Barcelona, on va professar com a frare de l’orde de la Mercè. Traslladat a Tortosa, va formar part del capítol de canonges i va ser nomenat ardiaca de la mateixa catedral. A la primeria de setembre de l’any 1254, pocs dies després de la mort del seu antecessor, va ser elegit pel capítol dels canonges com a bisbe de Tortosa. Uns dies després va ser confirmat en el càrrec i consagrat a Tarragona com a bisbe de Tortosa.
Estengué la demarcació de la diòcesi de Tortosa vers les terres del nord del Regne de València, recentment conquerit. Va aconseguir del papa Alexandre IV la restitució de la meitat dels delmes que solia percebre de tota la diòcesi, que s’estenia ja per tota la Plana de Castelló. Fou home de confiança del rei Jaume I, el qual li confià missions importants i el càrrec de lloctinent reial a Aragó i al Principat.
L’any 1272 passà a ocupar la seu metropolitana de Tarragona, on va exercir com a arquebisbe fins a la seva mort (1287).
Arnau de Jardí (1272-1306)
De família noble i natural de Bítem, va néixer als voltants del 1250. Era germà del bisbe Ponç de Mallorca i de Bernat, prior de la catedral de Tortosa. Fou elegit bisbe de Tortosa l’any 1272 essent membre del capítol de la catedral.
Convocà dos sínodes diocesans, els anys 1274 i 1278, en els quals hom tractà de la doctrina, la moralitat i els costums de l’època. L’acció principal del bisbe Jardí amb els seus col·laboradors fou la revisió i promulgació dels Costums de Tortosa l’any 1279, després d’una tasca de més de cinc anys en la qual havien d”‘aprovar les costumes quels parien bones e reprovar aquelles que contenien peccat e embargarien justicia, e adobarlas, mudarlas, abreviarlas e declararlas segons que a lur discreció serà vist que sie faedor”.
Cap a l’any 1301 va anar a substituir com a coadjutor el bisbe de Mallorca, el seu germà, que s’havia posat malalt, però aviat va tornar a Tortosa.
Participà activament en la conquesta de Menorca (1287) i legislà sobre els béns dels canonges difunts i donà altres disposicions per al règim de la diòcesi.
Mort el 20 de juliol de 1306, fou enterrat a la capella de la seva casa episcopal de Bítem i, més endavant, traslladat a la catedral de Tortosa.