Situació
Torre d’aquest antic castell, restaurada l’any 1992.
ECSA - X. Ribes
L’antic castell de Camarles, del qual resta tan sols una torre, es troba al costat de la carretera a la sortida de la població per la banda nord. Després de les obres de restauració que s’hi feren el 1992, aquesta torre és envoltada d’un jardí.
Mapa: 32-20 (522). Situació: 31TCF039168.
Per a arribar-hi des d’Amposta cal seguir la carretera N-340 en direcció a Barcelona, i un cop fets uns 10 km aproximadament, s’ha d’agafar un trencall a mà dreta que al cap d’1 km mena directament a Camarles. (MLIR-JBM)
Història
El lloc i el castell de Camarles, d’origen andalusí, fou donat l’any 1150 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV a Guillem Sunyer; segons es desprèn d’aquest document, el terme de Camarles limitava “per la banda sud amb l’Ampolla, a l’est amb el mar, a l’oest amb el terme de la Granadella i per la part nord amb les muntanyes”.
Hom no torna a trobar notícies de l’indret fins el 1322, que el rei Jaume II atorgà el lloc a Pere Ramon, de Mataró. Segons el fogatjament de vers l’any 1380, Camarles tan sols disposava de 4 focs. (XRV)
Castell
La torre de l’antic castell de Camarles és de planta circular. L’espai interior té un diàmetre d’uns 3 m i el gruix del seu mur és d’1,70 m. La seva alçada actual és d’uns 9 m. En un moment posterior a la seva construcció, es feu un talús a tot el voltant, amb una alçada de 2,5 m, llevat d’allà on hi ha la porta, probablement per motius de seguretat.
La cambra interior, situada al nivell de la porta, és coberta per una falsa cúpula, que té un orifici situat al punt central, per on hom pot accedir al nivell superior. Per damunt, ara només hi ha la terrassa superior.
La porta és oberta al sud-est, a uns 3 m del terra exterior; actualment s’hi pot pujar per una escala metàl·lica. Aquesta porta és rectangular i acabada al cim amb una pedra de forma semicircular. En realitat, no hi ha un arc, sinó un bloc monolític de pedra on s’ha buidat aquesta forma semicircular. Els muntants foren fets amb una mena de pedra semblant a la que fa de llinda. La porta ha estat engrandida, rebaixant el llindar exterior.
A la cambra de la torre hi ha dues obertures força atrompetades, que en origen potser corresponien a dues espitlleres, i que després foren convertides en finestres rectangulars.
Una anàlisi de l’aparell exterior del mur sembla demostrar l’existència de diverses etapes constructives, de diferents possibles reconstruccions d’aquesta obra. En general, les pedres del mur són petites, col·locades en filades, poc o molt regulars, i destinades a ésser cobertes per un arrebossat exterior. Tanmateix, la forma i la manera com són posades les pedres sembla diferent al sector més septentrional. En principi, hem de datar el conjunt de la construcció cap al segle XIII o XIV, bé que hi ha la possibilitat que es reconstruís una torre més antiga. Les restes de murs, d’un pou i els arcs que ara veiem davant de la torre, i que han estat conservats durant els treballs de restauració, són més tardans. (VAB-JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàg. 617
- Buron, 1989, pàg. 75