Situació
Torre de l’antiga fortalesa, amb la porta originària al nivell del segon pis, i la porta d’entrada actual precedida d’una graonada.
ECSA - J. Colomé
El castell de la Granadella, del qual resta solament una torre, centra el petit nucli del mateix nom, situat a l’oest del barranc de la Granadella, al sud-est de Camarles.
Mapa: 32-20 (522). Situació: 31TBF028158.
A la Granadella s’accedeix, des del nucli de la població de Camarles, per la carretera que comunica amb el Lligallo del Roig (o Cases del Roig). (JMT)
Història
La primera menció documental del terme de la Granadella és del gener del 1153, any en què s’esmenta com a límit de l’almúnia de l’Antic. Un any després, a l’octubre del 1154, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donà la Granadella al bisbe Gaufred i als canonges de Santa Maria de Tortosa. Aquest lliurament fou confirmat el 22 de gener de 1155, tot precisant les fites termenals tal com s’establien antigament: “des de l’estany que roman vora la mar dins el seu terme fins al camí de Tarragona a Tortosa en línia recta, i per aquest mateix camí en direcció Tortosa fins a la bassa fangosa es puja fins al turó més elevat, i d’allí al mar”. El 25 d’octubre de 1163, els Montcada, amb Guillem Ramon de Montcada al capdavant, lliuraren els drets que tenien a la Granadella al bisbe i als canonges de Tortosa. Fins el 27 d’abril de 1174 no es documenta el primer establiment a la contrada, fet en favor de Domènec i la seva muller Ermessenda en una superfície per a un parell de bous. El 18 de maig de 1187, la filla dels difunts masovers, Cecília, va tornar al bisbe i al prior de Tortosa el domini útil del mas de la Granadella, tal com l’havien rebut els seus pares, a canvi de 13 morabatins. Amb aquesta operació, la seu de Tortosa recuperava la totalitat del domini.
La documentació medieval esmenta indistintament el castell i la torre de la Granadella, la qual cosa crea una certa confusió respecte al que realment va ser. Així, en una escriptura de l’any 1288 per la qual la reina Constança d’Aragó donà a Pere Marí el castell de l’Aldea, apareix com a límit d’aquest castell la torre de la Granadella. En canvi, en un document posterior datat el 1335, s’esmenta clarament el castell de la Granadella. (AVC)
Castell
Edifici de planta lleugerament rectangular. Les parets sud i nord tenen una longitud d’uns 7 m. Les parets est i oest són una mica més curtes. El gruix de la paret, a peu pla, és de 2,5 m, aproximadament. L’alçada total de la torre és d’uns 16 m. L’espai interior ara resta repartit en quatre plantes, tot i que, d’acord amb allò que s’ha conservat, potser inicialment només n’hi havia dues (o dues i un terrat). Modernament, s’edificà un habitatge a l’est i una capella a l’oest d’aquesta torre medieval, on s’obriren passos de comunicació interns, foradant els murs, al nivell de la segona planta. A més d’aquestes obertures, l’interior de la torre ha sofert altres modificacions que n’han alterat la distribució interna. La més important ha estat la construcció d’una escala d’obra a la banda més propera a l’habitatge annex, fet que va suposar l’edificació d’envans i la reducció de les diferents estances. Per a construir aquesta escala va caldre enderrocar, a més, part dels diferents sostres de separació de les diverses plantes.
Originàriament l’accés a aquesta torre es feia per una porta acabada en un arc de mig punt, format per diverses dovelles, situat al nivell de la segona planta o pis principal. Al final de l’edat mitjana o al començament de l’edat moderna es va obrir, a la planta baixa, una porta molt semblant, bé que feta amb una pedra diferent. Com que aquesta porta inferior restà una mica elevada amb relació al nivell del terra exterior, ara hi ha, a fora, uns graons per a superar el desnivell.
La planta inferior devia ser, doncs, totalment isolada de l’exterior. És coberta per una volta de pedra. Les seves parets, com totes les altres, ara són arrebossades i emblanquinades. Modernament, en aquesta planta, i en totes les altres, l’espai que deixa lliure la volta de l’escala ha estat ocupat per un armari o rebost, tancat per una porta.
A la segona planta hi ha, al mur sud, l’obertura de l’antiga porta d’entrada, ara convertida en finestra. El sostre és pla, fet amb cabirons de fusta i revoltons; segurament aquest sostre és més modern. Als murs est i oest hi havia espitlleres, actualment tapiades.
La tercera planta torna a ser coberta per una volta. Com al nivell inferior i superior, hi havia als murs laterals dues espitlleres; la que és situada a l’est resta actualment tapiada.
A la quarta planta o superior, a més de les espitlleres, hi ha una finestra rectangular, potser posterior, oberta a la façana meridional. Al cim de la finestra hi ha una llinda de pedra monolítica. Aquesta planta és acabada amb un sostre pla, de bigues, damunt del qual hi ha el terrat; el terra és inclinat cap a la façana sud. És molt probable que inicialment aquest nivell no existís. Aquest terrat és envoltat per un petit mur de qualitat inferior a la de la resta de les parets de la torre. A la façana meridional, damunt de la porta, hi ha dos permòdols, que potser devien sostenir una mena de matacà.
Per fora, les parets són fetes amb carreus de pedra poc desbastats, col·locats en filades horitzontals i units amb morter de calç. Ja antigament els murs hi eren arrebossats. Els angles són fets amb carreus més grans i més treballats, molt semblants als que veiem als muntants i dovelles de la porta de la segona planta. Com hem dit, els darrers dos metres són fets amb un aparell constructiu molt més irregular.
D’acord amb les seves característiques, podem datar aquesta torre al segle XIII. (VAB-JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 587 I 617
- Buron, 1989, pàg. 76
- Virgili, 1997, doc. 36, pàg. 86, doc. 47, pàgs. 98-99, doc. 52, pàgs. 102-103, doc. 133, pàgs. 184-185, doc. 140, pàgs. 192-193 i doc. 412, pàgs. 509-510