Situació
Vista aèria del conjunt del castell i l’església de la Mare de Déu dels Àngels (en primer terme).
ECSA - J. Todó
L’església de la Mare de Déu dels Àngels és situada dins el recinte del castell d’Ulldecona. (JAA)
Mapa: 31-21 (546). Situació: 31TBE827972.
Història
Aquesta església fou la capella de la comanda hospitalera d’Ulldecona. Dedicada en un inici simplement a Santa Maria, les primeres referències daten dels anys 1281 i 1282; es tracta de dos documents que informen del problema que suposà el trasllat de la població al pla a partir de l’any 1274. El primer dona notícia d’una concòrdia efectuada entre el rector de la parròquia de Sant Lluc d’Ulldecona i el capellà de Santa Maria, al castell, la qual cosa indica que encara no s’havia efectuat el desplaçament total de la població d’Ulldecona la Vella al nou nucli fundat al pla. El segon document explica que la Universitat d’Ulldecona es comprometia a mantenir un sacerdot a perpetuïtat i pagar-li 160 sous anuals per tal que celebrés missa a Santa Maria.
Una referència de l’any 1433 informa de l’addició que Joan de Vilagut, castellà d’Amposta, va fer al benefici que s’havia fundat a l’església de Santa Maria de la comanda d’Ulldecona, perquè el beneficiat hi celebrés misses.
Es desconeix el moment concret en què l’advocació d’aquesta església fou canviada per la de la Mare de Déu dels Àngels, però probablement fou en època moderna, quan amb el definitiu abandonament del castell aquest temple esdevingué ermita o santuari; des de llavors s’hi oficiaven misses només determinats dies de l’any.
Existeixen algunes referències a les obres que en el transcurs del temps s’efectuaren en aquest temple. Al començament del segle XVII s’efectuaren obres de reforma a l’edifici, com assenyala la inscripció de la data del 1601 situada damunt la porta. També se sap que es feren obres i reparacions a la coberta i en alguns trams dels murs de la nau entre la darreria del segle XVIII i l’inici del XIX. (AFV-VAB-IMS-MVP)
Església
Aspecte d’aquesta església, que fou la capella de la comanda hospitalera d’Ulldecona.
ECSA - J. Colomé
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per cinc arcs torals que arrenquen de pilastres rectangulars, amb impostes bisellades, i coronada a llevant per un absis semicircular, una part del qual fou excavat l’any 1995. Aquest absis s’obre directament a la nau, amb una imposta que segueix el perímetre absidal, a l’arrencada de la volta.
Els pilars dels arcs torals es corresponen exteriorment, a la façana sud, amb contraforts prismàtics que articulen la façana; entre aquests s’hi obren finestres, totes de doble esqueixada, llevat del segon tram de nau, on fou oberta una capella rectangular. L’aresta sud-est de la nau és reforçada per un curiós contrafort cilíndric de factura molt matussera.
La porta, feta amb un arc de mig punt i amb les dovelles extradossades per un guardapols motllurat, s’obre en la façana de ponent, on també hi ha un ull de bou circular.
L’aparell és de reble irregular, amb carreus molt uniformes i ben tallats en la formació dels arcs, pilars i cantonades. Les façanes no presenten cap tipus d’ornamentació i han estat molt alterades en la seva part alta. La façana absidal mostra un complex sistema de parament del mur; en alguns trams hi ha filades d’opus spicatum, que cal relacionar amb les preexistències arquitectòniques de l’església i el castell.
L’estructura espacial i l’articulació de façanes generada pels contraforts permeten de considerar l’església del castell d’Ulldecona com una variant de l’estructura del temple de Santa Maria dels Àngels (o Sant Salvador) d’Horta de Sant Joan, que presenta una arquitectura més elaborada i ambiciosa, però dins els mateixos paràmetres; aquests combinen les formes usuals dels llenguatges romànics (presents sobretot en l’absis) amb les noves estructures d’edificis, amb multiplicació dels arcs torals, que es materialitzen durant el segle XIII, amb una concepció tecnològica dels murs que s’aparta dels models altmedievals. (JAA)
Bibliografia
- Villalbí, Forcadell, Artigues, e.p
- Els Castells Catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 611-612
- Cruañes, 1990, pàgs. 213-214